Un estudi de la Universitat de Columbia demostra l’exposició sostinguda als salaris baixos durant anys s’associa amb el deteriorament accelerat de la memòria al llarg de la vida
La inflació desbocada provocada pels jocs dels poderosos, dels quals realment manen al món, ha reforçat el debat sobre els baixos salaris que es paguen a determinats països i que no van en consonància amb la seva potencialitat macroeconòmica. Això passa a Espanya, per exemple, on, tot i ser la quarta economia de la Unió Europea, els sous que perceben les classes mitjanes i treballadores són més propis de països subdesenvolupats o que estan iniciant el camí del desenvolupament.
A més de les conseqüències en el present, és a dir, eliminació de possibilitats de creixement personal i familiar, a més que els treballadors són víctimes de l’explotació laboral més cruel perquè el govern no posa els mitjans per arribar a un pacte de rendes en què les pujades del salari mínim siguin universals; l’exposició a salaris precaris té conseqüències molt greus per a la salut de les classes mitjanes i treballadores.
Així queda reflectit en un estudi publicat per la Universitat de Columbia, una de les institucions universitàries més prestigioses del món, a l’American Journal of Epidemiology.
Les feines amb salaris baixos, fins ara, s’han associat a resultats de salut com els símptomes depressius, l’obesitat i la hipertensió, que són factors de risc per a l’envelliment cognitiu. No obstant això, cap estudi no havia examinat la relació específica entre els salaris baixos durant la vida laboral i el funcionament cognitiu posterior.
La investigació de la Universitat de Columbia proporciona noves proves que l’exposició sostinguda als baixos salaris durant els anys en què tradicionalment les persones obtenen més ingressos s’associa amb el deteriorament accelerat de la memòria, cosa que porta a estar en risc de patir malalties com la demència o l’Alzheimer.
La investigació sobre els efectes dels baixos ingressos a la salut s’està ampliant ràpidament. Utilitzant els registres de l’Estudi Nacional de Salut i Jubilació (HRS) d’adults per als anys 1992-2016, els investigadors van analitzar les dades de 2.879 individus nascuts entre el 1936 i el 1941. El salari baix es va definir com el corresponent a dos terços del salari mitjà .
Els investigadors van classificar l’historial de salaris baixos dels participants a l’estudi en aquells que mai van guanyar salaris baixos, que van guanyar salaris baixos de forma intermitent o que sempre van guanyar sous baixos. Es van basar, principalment, en els salaris guanyats entre 1992 i 2004, i després van examinar la relació amb el deteriorament de la memòria durant els 12 anys següents, del 2004 al 2016.
Arran d’aquestes indagacions, van descobrir que, en comparació amb els treballadors que mai van guanyar salaris baixos, els que sí que ho van fer de manera continuada experimentaven un deteriorament de la memòria significativament més ràpid en l’edat avançada.
A més, aquestes persones amb sous baixos van experimentar aproximadament un any d’excés d’envelliment cognitiu per un període d’una dècada.
Aquestes troballes suggereixen que les polítiques socials que milloren el benestar financer dels treballadors amb salaris baixos poden ser especialment beneficioses per a la salut cognitiva.
José Antonio Gómez
