Practicar algunes activitats de lleure molt comunes poden arribar a evitar un quart dels casos de demència.
Practicar algunes activitats de lleure molt comunes poden arribar a evitar un quart dels casos de demència.
Gaudir del temps lliure amb activitats com la lectura, les sessions de ioga o passant temps amb la família i els amics contribueix a reduir el risc de demència, un dels pitjors símptomes lligats a la malaltia d’Alzheimer, que a Espanya pateixen aproximadament 800.000 persones. Així ho afirma una metaanàlisi publicada a la revista Neurology de l’Acadèmia Americana de Neurologia.
La metaanàlisi va consistir a revisar el grau d’eficàcia per a la prevenció del deteriorament neurocognitiu demostrat per tres grups d’activitats, de tipus intel·lectual, físic i social. Per això es van seleccionar 38 estudis previs realitzats per investigadors de tot el món. Involucraven un total de dos milions de participants que no patien demència al començament de la feina i van ser objecte de seguiment durant almenys tres anys.
“Els estudis realitzats fins ara han demostrat que hi ha diverses activitats de lleure que s’associen amb nombrosos beneficis per a la salut, de la reducció del risc de càncer a la de la fibril·lació atrial. I també estan vinculades a una percepció més positiva del benestar personal per part de l’individu”, explica el Dr. Lin Lu, del Sisè Hospital Universitari de Pequín (Xina) i un dels autors de l’estudi.
“No obstant, els resultats sobre l’efecte dels hobbies i aficions entren en conflicte quan fan referència a la prevenció de la demència”, apunta l’investigador. “La nostra anàlisi ha pogut confirmar que algunes activitats com les manualitats, practicar exercici físic o participar en voluntariats sí que es relacionen amb un millor estat neurocognitiu”.
Els participants van proporcionar informació sobre les seves activitats de lleure a través de qüestionaris i entrevistes. Aquest tipus d’entreteniments es va dividir en les darreres categories esmentades anteriorment -de tipus intel·lectual, físic i social- i es caracteritzaven per realitzar-se per plaer i per benestar. Al final dels estudis, es va constatar que 74.700 persones entre totes les participants havien desenvolupat demència senil.
Després d’ajustar factors com l’edat, el sexe i el nivell acadèmic, els investigadors van poder concloure que, en termes generals, la pràctica de les activitats de lleure es podien considerar com un factor protector davant de la degeneració cognitiva. Aquest efecte beneficiós per a la memòria i la capacitat mental es va calcular en un 17% menys de casos entre les persones que tenien algun tipus d’afició consolidada per a la seva llar.
Les activitats intel·lectuals en concret es van relacionar amb la reducció més important del risc neurodegeneratiu, un 23%, identificant-ne set:
– Lectura o escriptura creativa.
– Veure sèries o pel·lícules.
– Escoltar la ràdio.
– Jugar jocs.
– Tocar un instrument musical.
– Usar l’ordinador.
– Realitzar manualitats.
Pel que fa a les activitats físiques, es van relacionar amb un descens del 17% dels casos de demència. Entre els tipus d’exercicis saludables recomanats es van apuntar les passejades, el running, la natació, el ciclisme, l’ús de màquines d’entrenament al gimnàs, l’esport competitiu, el ioga i el ball.
Finalment, les activitats socials es van definir com aquelles que implicaven mantenir llaços comunicatius amb altres persones, i suposaven la minva més discreta d’aquest risc, amb només un 7%. Es tractaria de la participació a classes per a adults, a clubs socials, en voluntariat, en congregacions religioses, i les visites a familiars i amics.
“Aquesta metaanàlisi suggereix que mantenir-se actiu té beneficis, i hi ha nombroses activitats que són fàcils d’incorporar a la vida privada i contribueixen a la salut del cervell”, insisteix Lu. “La nostra investigació ha demostrat que les activitats de lleure poden reduir el risc de patir demència”. L’equip vol ara treballar amb mostres de pacients més grans encara i durant un període de temps més estès per comprovar la vigència d’aquest efecte protector a llarg termini.
Paolo Fava
