XXIII Dictamen de l’Observatori Estatal de la Dependència
EL PLA DE XOC NO COMPLEIXI ELS OBJECTIUS PER LA INEFICÀCIA I FALTA DE COMPROMÍS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES.
S’incrementen en 91.295 les persones ateses i es generen 32.522 nous llocs de treball.
El govern d’Espanya compleix amb l’augment pressupostari del Pla de xoc per a la Dependència però la burocràcia i la imperícia d’alguns governs autonòmics no permeten assolir l’objectiu de la reducció de la llista d’espera, incrementar les prestacions i els serveis i ni tan sols executar el increment pressupostari.
El primer any del pla de xoc, deu governs de Comunitats autònomes van fer caixa amb l’increment pressupostari que va realitzar l’Administració General de l’Estat: Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i la Rioja.
Només 15.923 persones menys en llista d’espera que, sumades a les 38.807 de l’any 2021, no arriben ni tan sols a les 60.000 que plantejaven com a objectiu el primer any. Al ritme del darrer any es trigaria onze anys a assolir la plena atenció.
Mentrestant, es manté el ritme de morts a les llistes d’espera. Durant el 2022 van morir 45.360 persones a les llistes d’espera de la dependència. 19.661 persones pendents de resolució de grau de dependència i 25.699 sense haver pogut exercir els drets.
LA LLISTA D’ESPERA DE PERSONES PENDENTS DE RESOLUCIÓ DE PRESTACIÓ.
S’està abandonant sense atencions les 353.965 persones que esperen un procediment. El temps mitjà d’espera és de 344 dies.
A principis d’aquest any 2023, el nombre de persones amb dret reconegut tot esperant atenció són 177.423, a les quals cal afegir 131.810 expedients -persones- que estan pendents de valoració. Amb la qual cosa, la desatenció (pendents de valorar + limbe) arriba a 309.233 persones.
A aquestes dades cal sumar-hi les dades ofertes a través del portal de transparència, hi ha 22.829 persones amb resolució de PIA i que no reben prestació o servei i 21.903 sol·licitants que les CCAA no han registrat i estan pendents de valorar.
Les Comunitats amb més “llimbs de la dependència”, persones pendents de rebre prestació, són Catalunya (27,1%), La Rioja (18,9%) i el País Basc (17,5%); i les que menys Castella i Lleó (0,18%), Castella-la Manxa (3,71%) i Aragó (4%).
La Rioja (-45,8%), Aragó (-43,7%), Cantàbria (-36,0%) i les Canàries (-28,9%) han complert el 2022 l’objectiu de reducció de la llista d’espera del Pla de Xoc. Hi ha tres comunitats que, malgrat haver rebut l’increment pressupostari, han augmentat la llista d’espera en un percentatge preocupant aquest any: Astúries (+34,7%), les Illes Balears (31%) i la regió de Múrcia (+29) ,6%). La burocràcia en els procediments i aquestes dades dificulten el compliment de l’objectiu de reducció de la llista d’espera a 60.000 persones compromeses al Pla de Xoc.
El 44,6% de les persones desateses (80.862) són dependents amb graus III o II, és a dir, tenen necessitats de suport extens i continuat
LES PRESTACIONS I SERVEIS CADA ANY MÉS LOW COST I INSUFICIENTS PER A LES NECESSITATS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
Les prestacions econòmiques per cures familiars tenen un import mitjà mensual de 234,96 euros (percebudes actualment per 517.000 persones). Per graus, aquestes quanties són, de mitjana, 139,6 €/mes per als graus I; 240,5 €/mes pels Grau II i 334,9 €/mes pels Grau III. Tot això, novament, amb importants diferències entre territoris.
les prestacions econòmiques vinculades a ladquisició dun servei varien molt en funció del mateix, però presenten imports insuficients. Només cal dir que la prestació vinculada per abonar una plaça d’atenció residencial oscil·la al voltant dels 445,5 €/mes (Grau II) i 550,8 €/mes (Grau III). La diferència entre aquesta quantitat i el preu realment abonat per la persona en una residència (que fàcilment triplicarà aquest import) constitueix un “segon copagament” o copagament invisible.
L’Ajuda a Domicili presenta unes intensitats horàries mitjanes de 33,45 h/mes, per graus 15,2 h/mes pels Grau I; de 37,3 h/mes per als Grau II i de 57,1h/mes per als Grau III, tot just dues hores i mitja diàries de dilluns a divendres per a aquests últims, cosa que és clarament insuficient si comprenem que són persones que necessiten suports de forma permanent
DADES D’INTERÈS DEL SISAAD EL 2022
El 3,15% de la població espanyola necessita suports de més o menys intensitat per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. Des de fa una dècada no s’obtenien dades tan positives. Hi ha 91.295 persones més ateses que a principi d’any.
Les persones tot esperant ser valorades, no només no ha disminuït, sinó que aquest any ha augmentat. El 2022 tanca amb 131.810 persones esperant ser valorada, 7.214 més que les 124.596 de l’any anterior. En aquest sentit 2022 tanca amb 353.965 persones esperant algun tipus de tràmit de la dependència, únicament 8.799 menys que el 2021. A aquest ritme de reducció es trigarien 35 anys a aconseguir que no hi hagi cap persona esperant algun tràmit.
El 2022, La reducció de la llista d’espera ha estat molt desigual per comunitats autònomes, mentre que la Rioja (-45,8%) i Aragó (-43,7%) han reduït la llista d’espera per sobre del 40%, altres comunitats com Múrcia (+29,6%), les Balears (+31%) o Astúries (+34,7%) l’han augmentat a prop o per sobre del 30%.
El SAAD mostra una capacitat sorprenent per a la generació d’ocupació i per a l’obtenció de retorns econòmics. El 2022, hi ha una ràtio de 41 llocs de treball directes per milió d’euros de despesa pública, i la taxa de retorn ja puja al 41,4%. Actualment el sistema de la dependència ocupa 316.215 persones.
Segons l?estimació de l?Observatori per a la dependència, per primera vegada el cost global del sistema va superar els 10.000 milions d?euros, arribant a 10.495 milions d?euros.
El cost directe de les prestacions i els serveis lliurats durant el 2022 és de 9.717 milions d’euros. D’aquests, 7.723M€ van ser assumits per les Administracions Públiques i la resta (1.995M€) ho aporten les persones usuàries en forma de copagament regulat (20.5%). Si tenim en compte les despeses de copagament i els sistemes de valoració i gestió, el conjunt s’aproparia als 10.494 milions/any. (0,8% del PIB).
De la despesa pública directa en dependència el 2022, l’Administració General de l’Estat ha augmentat en 1.842 milions d’euros el Finançament, arribant al 33,9% de la despesa pública mentre que les CCAA n’han reduït l’aportació i en disminueixen el percentatge de finançament fins al 66 ,1%.
La retallada acumulada de l’AGE en dependència, després del RD-llei 20/2012, (al qual va posar fi el Pla de Xoc) ha estat de 6.321 milions d’euros.
ESCALA DE VALORACIÓ
Es mantenen les enormes desigualtats entre territoris tant en cobertura com en models de gestió. Nou comunitats aproven l’escala aquest any, i la mitjana estatal aconsegueix l’aprovat amb 5. Deu comunitats augmenten la seva puntuació respecte a l’any anterior. La C. Valenciana continua la seua progressió ocupant el cinquè lloc. Múrcia (2,4) i les Canàries (2,9) mantenen la darrera posició. Castella i Lleó (8,5), Castella-la Manxa (7,9) Andalusia (7,6) continuen com les tres millors. Destaquen positivament l’evolució aquest any de Navarra i les Canàries.
ASOCIACIÓN DE DIRECTORAS Y GERENTES DE SERVICIOS SOCIALES DE ESPAÑA