Els científics continuen trobant proves que relacionen la diabetis tipus 2 amb la malaltia d’Alzheimer, la forma més comuna de demència. No obstant això, s’entén poc sobre el mecanisme pel qual els dos estan connectats. Ara, investigadors del Centre de Diabetis Joslin, afiliat a l’Escola de Medicina de la Universitat de Harvard, als Estats Units, han demostrat que la senyalització d’insulina alterada en el cervell afecta negativament la cognició, l’estat d’ànim i el metabolisme, tots components de la malaltia d’Alzheimer.
En l’estudi, publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, els investigadors van desenvolupar un nou model de ratolí en el que bloquejaven l’expressió en el cervell dels receptors d’insulina i del factor de creixement similar a la insulina estretament relacionat ( IGF1) a dues regions crítiques per a l’aprenentatge, la memòria i l’estat d’ànim.
“Aquest va ser el primer [estudi] on realment hem pogut demostrar que la interrupció d’aquestes dues vies de senyalització, fins i tot sense altres defectes, era suficient per perjudicar l’aprenentatge i la memòria”, afirma l’autor principal de l’article, C. Ronald Kahn , director Acadèmic de Joslin i professor de Medicina a l’Escola de Medicina de Harvard.
“Atès que aquests dos receptors poden compensar parcialment entre si, el que vam fer va ser crític va ser l’eliminació combinada de la insulina i el receptor d’IGF. No obstant això, també va ser important fer-ho en regions específiques, ja que si estigués a tot arreu podria tenir problemes de desenvolupament cerebral. en eliminar tots dos [receptors], eliminem no només la forma principal en què funcionen, sinó també el sistema de suport que ja està integrat “.
Els investigadors van dirigir els seus bloquejos dobles a l’hipocamp i l’amígdala central, dues àrees del cervell que se sap que tenen un paper en la cognició alterada i el control metabòlic. Els ratolins amb dos receptors eliminats van tenir efectes en els dos sistemes, inclòs el control de la glucosa a la sang, l’ansietat i la depressió, i la disminució de la cognició.
En un experiment, els científics van col·locar en un laberint als ratolins amb insuficiència d’insulina i receptors IGF1 per estudiar si podien reconèixer els estímuls recentment introduïts. Primer, se’ls va permetre familiaritzar-se amb el laberint i, eventualment, se’ls va introduir un nou obstacle. En lloc d’explorar aquest nou objecte, una mesura que els científics fan servir per determinar si un subjecte reconeix la novetat, el ratolí va continuar a través del laberint com si res hagués canviat.
DEFECTES D’APRENENTATGE I MEMÒRIA
“Aquests ratolins tenien defectes en l’aprenentatge i la memòria, així com en el metabolisme, i això és el que el va fer particularment interessant –diu el doctor Kahn–. Hem vist defectes metabòlics [en alguns experiments previs], i hem vist defectes de l’estat d’ànim en altres, però aquest va ser el primer que va tenir un defecte de memòria i aprenentatge “. Aquests defectes reflecteixen un dels molts trastorns cognitius associats amb la malaltia d’Alzheimer.
Les persones amb diabetis tipus 2 tenen major risc que la població general de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Estudis previs han demostrat que les alteracions en la insulina i les vies de IGF1 en general augmenten el risc de deteriorament cognitiu prematur, demència, depressió i ansietat. També han vist que les anomalies en aquests receptors són més comuns en els cervells de subjectes amb malaltia d’Alzheimer i diabetis tipus 2. L’estudi de Joslin va ser el primer a centrar els experiments en regions específiques del cervell per determinar més específicament la causa i l’ efecte.
A través del seu treball, els científics van observar un mecanisme potencial per als efectes cognitius en particular. Van veure que els ratolins tenien una expressió alterada d’un receptor de neurotransmissors conegut com a receptor de glutamat a 1 o GluA1. La reducció d’aquest receptor de neurotransmissors podria afectar la capacitat del cervell per establir connexions sinàptiques importants que envien informació als diversos sistemes del cos.
Aquest deteriorament podria ser la raó darrere de l’estat d’ànim alterat i la disminució de la cognició. La confirmació del paper de GluaA1 tant en el deteriorament cognitiu com en els problemes metabòlics cal explorar més a fons en futurs experiments. Els científics estudiaran a con
Els investigadors saben que la resistència a la insulina afecta els receptors d’insulina i els receptors IGF1 en els éssers humans, el que fa que experimentin algun tipus de deteriorament cognitiu, encara que en una forma més lleu que la que es va observar en els ratolins amb doble inactivació. comprèn
Font: EUROPA PRESS
