Les llistes d’espera de la dependència es van reduir el 2018 a 60.000 persones, tot i que van morir 30.400 dependents esperant a rebre els serveis que els havien estat reconeguts per llei, 80 persones cada dia, segons l’últim informe de l’Observatori de la Dependència.
Segueixen esperant 250.037 persones per rebre prestació o serveis als quals tenen dret, de les quals el 60 per cent viuen a Catalunya i Andalusia.
dependents moderats
El 3% de la població -1.300.000 de persones- té reconeguda la seva situació de dependència en finalitzar 2018 (39.000 més que l’any anterior), dels quals reben algun tipus d’atenció mica més d’un milió (100.000 més que en 2017), mentre que altres 128.568 esperen la seva valoració.
L’informe, realitzat per l’Associació de Directors i Gerents en Serveis Socials, destaca la reactivació del Sistema de la Dependència (SAAD), però adverteix que la reducció de la llista d’espera s’ha fet en gran mesura a costa d’atendre els dependents moderats amb serveis “de baix cost”.
“No es pot tolerar”
L’associació mostra la seva preocupació pel fet que quatre de cada deu persones que esperen són dependents severs (Grau II) o grans dependents (Grau III) 98.236 persones-, els que més necessitats d’atenció tenen i amb major cost.
“No es pot tolerar la dada esgarrifosa que 80 persones moren cada dia sense rebre els serveis; no moren per falta d’aplicació de la llei, però sí amb una vulnerabilitat més gran i amb una manca de dignitat i de qualitat de vida en la seva etapa final “, ha denunciat el responsable de l’associació, José Manuel Ramírez, durant la presentació de l’informe .
Diverses comunitats, “en situació preocupant”
De totes les persones amb dependència reconeguda, dos terços són dones (65%) i un terç (35%) són homes; el 72,5% dels dependents reconeguts té més de 65 anys i els majors de 80 són el 54,5% del total.
Per regions, l’informe destaca que l’atenció és plena a Castella i Lleó, Ceuta i Melilla i que han progressat positivament en els dos últims anys, Aragó, Balears, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid i Múrcia.
Diferències entre comunitats
Hi ha comunitats en què s’aprecia “cert estancament”, com Astúries, Canàries, Cantàbria i el País Basc i assenyala que les comunitats “en situació preocupant” són Andalusia, Catalunya i la Rioja.
Les diferències entre comunitats segueixen sent molt elevades tant en relació amb l’accés, que en el cas de Castella i Lleó suposa en 13,6% mentre que a les Canàries és del 5,4%, com en el cost mitjà per dependent atès, que oscil·la entre els 5.160 euros any a Múrcia i els 7.697 euros de Cantàbria.
“La dependència, la millor inversió”
L’observatori analitza que si s’hagués aplicat el projecte de pressupostos per a 2019, amb una partida de 415 milions d’euros, hagués permès atendre gairebé 70.000 persones més i s’haurien generat 16.000 nous llocs de treball directes.
“La dependència és la millor inversió, no hi ha un altre sector productiu que generi tanta ocupació estable i tant retorn econòmic”, ha explicat Ramírez, que ha detallat que “només en aquest any s’han generat 29.000 llocs de treball, sense haver realitzat l’increment pressupostari que s’hauria d’haver fet “.
Incompliments de l’Estat
De la despesa pública directa en dependència el 2018, l’Administració General de l’Estat va suportar el 20% i les comunitats autònomes el 80% restant, lluny del que va marcar la llei de dependència que era del 50 per cent cada administració.
El responsable econòmic, Luis Panxa, ha assenyalat que després del decret de 2012, la retallada acumulat de l’Administració General de l’Estat ascendeix a 5.406.000 d’euros considerant la supressió del nivell acordat, la reducció del nivell mínim i la supressió de les cotitzacions de cuidadores familiars.
retalls pressupostaris
“Aquestes retallades han deixat en mans dels governs regionals i del copagament l’aplicació de la dependència”, ha opinat.
L’associació de gerents dels serveis públics ha demanat al Govern que aprovi demà al Consell de Ministres l’acord perquè recuperin les cotitzacions a la Seguretat Social 180.000 cuidadors familiars.
“Hi havia consens parlamentari per revertir les retallades de 2012, no entenem com no s’ha aprofitat aquesta etapa parlamentària”, ha conclòs Panxa.
font: www.lavanguardia.com