Moser va al·ludir així a que ja es coneix una zona del cervell implicada en els primers estadis de l’Alzheimer.
Ha assenyalat que no se sap per què comença l’Alzheimer, “aquesta és encara una pregunta oberta”, però sí que va dir que hi ha una zona del cervell relacionada amb els records i la memòria espacial que és la primera a patir danys i ho fa “molt abans “que es presentin els primers símptomes.
Moser va assistir a Madrid al Diàleg Nobel, organitzat per la Fundació Ramón Areces i Nobel Mitjana, dedicat al futur de l’envelliment, en què va fer aquestes afirmacions ia més reflexionar sobre l’augment de la demències relacionades amb l’edat, ha indicat avui l’agència espanyola Efe.
El científic va rebre el 2014 el Nobel de medicina costat de la seva llavors dona Mai-Britt Moser ia John O’Keefe per revelar el que es va anomenar el “GPS intern” del cervell, les cèl·lules que constitueixen el sistema de posicionament que ens permet l’orientació en l’espai.
Els Moser van descobrir el 2005 unes neurones anomenades cèl·lules de xarxa, que són claus per a l’orientació en l’espai i que s’ubiquen a l’escorça entorrinal, que té una estreta connexió amb l’hipocamp.
És precisament la zona on s’ubiquen les cèl·lules de xarxa la primera a patir els danys de l’Alzheimer i “ajuda saber -va dir- que aquesta regió cerebral és molt vulnerable” a la malaltia ja que dóna “algunes claus d’on mirar i quins canvis hem de buscar “.
Que el deteriorament comenci allà “també explica els primers símptomes”, que són la desorientació i la pèrdua de memòria, va sostenir el científic noruec.
Les demències afecten uns 50 milions de persones a tot el món, de les quals un 60% viuen el països d’ingressos baixos i mitjans.
A més, cada any es registren deu milions de nous casos i de totes elles la més comuna és l’Alzheimer, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.
Edvard Moser va indicar que el seu treball se centra en l’estudi del cervell sa, perquè “és absolutament necessari saber com funciona, però dit això, el vincle (amb l’Alzheimer) és tan proper que no podem ignorar-ho”.
Ara, el que s’intenta esbrinar és per què les cèl·lules de xarxa són tan vulnerables a aquesta malaltia.
“Estic segur que un dia es trobarà la causa o causes de la malaltia i probablement podrem curar-la”, ha assenyalat.
Fuente:www.diariojornada.com.ar
