Actualment la demència és una de les principals causes de discapacitat entre la gent gran. Aquesta síndrome provoca un deteriorament de la memòria i una disminució de la capacitat per poder realitzar activitats quotidianes. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta uns 50 milions de persones i adopta múltiples formes, sent la més comuna la malaltia d’Alzheimer (EA), la qual cosa suposa entre un 60% i un 70% dels casos.
L’EA és un trastorn neurodegeneratiu que afecta els processos mentals necessaris per a realitzar qualsevol tasca com, per exemple, la memòria, el llenguatge o la conducta. Tot i que encara no existeix una cura per a aquest tipus de demència, nombrosos estudis avalen l’ús de la música com a recurs per controlar els trastorns de conducta associats a aquesta malaltia.
La memòria musical i les emocions són les últimes àrees a desaparèixer de les zones cerebrals. A més, segons han demostrat diversos estudis científics, la música es troba en àrees cerebrals diferents de les zones on es guarden els records, el que permet que gran part dels afectats conservin els seus records musicals.
A més, alguns estudis han demostrat que la capacitat dels pacients per cantar melodies relacionades amb les seves experiències, es manté fins a estadis finals de la malaltia, a causa de que les xarxes neuronals musicals que impliquen el cant són independents d’altres processos cognitius, com el llenguatge .
Per això, els musicoterapeutes fan servir les diferents capacitats de la música per activar records significatius i afavorir la comunicació emocional entre els pacients. Els efectes en escoltar les melodies són immediats: es desperten, reaccionen plorant, rient, fins i tot, cantant. Aquests efectes només es produeixen amb cançons que ells poden reconèixer, és a dir, que poden associar a records viscuts.
Així mateix, com explica l’article acadèmic “Efecte de la musicoteràpia com a teràpia no farmacològica en la malaltia d’Alzheimer”, hi ha “diferències en l’efecte terapèutic obtingut segons el tipus de música, la durada i el nombre de sessions”. Els malalts avançats són els que millor responen a la musicoteràpia, encara que entre els beneficis generals trobem que la música alenteix la pèrdua de memòria, facilita el llenguatge, i millora l’estat d’ànim i benestar dels pacients.
Això sí, no hem d’oblidar que la musicoteràpia és un procés terapèutic i, com a tal, ha de ser realitzat per un expert que la introdueixi i controli els seus efectes. Hem de tenir en compte que amb l’ús de la música, els pacients van a relacionar melodies amb emocions o records per, posteriorment, poder expressar-los, ja sigui cantant, rient … Ajudar-los a recordar els seus sentiments, però desconèixer com han d’arribar a expressar-los podria resultar perjudicial per a la salut.
ALICIA MARÍN
font: https://columnacero.com/ciencia/26316/musicoterapia-una-barrera-ante-los-estragos-del-alzheimer/
