Si segueixes de prop l’actualitat en el camp de l’Alzheimer segurament hauràs llegit titulars que suggereixen que és possible detectar la malaltia mitjançant una analítica de sang fins a 16 anys de abans que els símptomes siguin evidents.
En què es «s’inspiren» aquests titulars? Doncs en un estudi publicat recentment a la revista Nature Medicineen qual va aconseguir mesurar en sang una proteïna que indica que el cervell està experimentant danys.
En aquest estudi en específic es va observar que en un grup de persones portadores d’una mutació genètica que els aboca gairebé que irremeiablement a patir Alzheimer, l’elevació dels nivells d’una proteïna en sang permetia diferenciar-los d’altres membres de la família que no eren portadors d’aquesta mutació.
És a dir, els canvis en els nivells de la proteïna permeten distingir als que acabaran desenvolupant la malaltia.
VAL, ON ÉS EL TRUC?
És important tenir present una cosa: els investigadors sabien qui acabarien patint la malaltia, de fet, fins coneixien el temps estimat d’inici dels símptomes, perquè és generalment estable a cada mutació.
Aquest coneixement previ va permetre interpretar els canvis en els nivells de la proteïna.
Ara, canviem l’escenari. Imagina que tu o un familiar van a una consulta mèdica, li mesuren el nivell de la proteïna i dóna elevat, ¿Alzheimer?
Doncs no, perquè aquesta proteïna no només delata els danys que causa l’Alzheimer, sinó que s’associa al dany neuronal en general, ja sigui per Alzheimer, per esclerosi múltiple o per un traumatisme.
Per cert, encara no t’he esmentat el nom de la proteïna: és la proteïna lleugera dels neurofilaments (NFL), que forma part de l’estructura de suport de les neurones.
Des de fa un temps es ve plantejant que és una mena de marcador universal de neurodegeneració; vindria a indicar si en el teu cervell estan passant danys, però no específicament la causa.
¿VOL DIR AIXÒ QUE LA INVESTIGACIÓ NO APORTA RES?
No! En absolut, és una investigació estupenda que fa diversos aportacions.
Per exemple, fins ara els nivells de NFL es mesuren en el líquid cefaloraquidi, per a això cal fer una punció lumbar, un procediment necessari en moltes ocasions però que no agrada a ningú.
Aquesta investigació va mostrar que els nivells de NFL en el líquid cefaloraquidi correlacionaven amb els nivells en sang, amb la qual cosa ara (o més aviat quan aquests resultats es confirmin mitjançant altres investigacions) per saber els canvis que experimenten els nivells de la proteïna n’hi ha prou amb analitzar una mostra de sang.
A més, els investigadors van observar que la variació de les concentracions de la proteïna s’associava als canvis que experimentaven els malalts a nivell de volum cerebral i processos cognitius.
A mesura que augmentava la concentració de NFL en les mostres analitzades, més atròfia cerebral tenien els malalts i pitjor acompliment mostraven en les proves que avaluaven processos mentals com la memòria.
De fet, per als científics, el senyal realment important és el canvi en els nivells de la proteïna al llarg del temps. El director de la investigació, Mathias Jucker, que pertany al Centre Alemany per a Malalties Neurodegeneratives a Tübingen, ho explica així:
No és la concentració absoluta de neurofilaments, sinó la seva evolució temporal, el que és significatiu i permet prediccions sobre la progressió futura de la malaltia “.
En un assaig clínic, per exemple, mesurar la NFL permetria monitoritzar l’efecte d’un fàrmac sobre l’evolució de l’Alzheimer.
¿Conclusions? Un excel·lent estudi que segueix afegint evidències a la importància de la NFL a la neurodegeneració, però que ara mateix no et permetria saber si d’aquí 16 anys patiràs Alzheimer.
Dunia Chappotin
Fuente: infotiti.com