A la Península hi ha una gran quantitat de factors ambientals que contribueixen al fet que puguem mantenir una vida saludable. Hi ha moltes hores de llum i mai deixa de promocionar-la nostra famosa dieta mediterrània. No obstant això, els hàbits alimentaris han canviat, ha augmentat l’obesitat infantil fins a nivells preocupants i també es propaga el sedentarisme. Amb això, cada persona “guanya paperetes” per patir algun tipus de malaltia neurodegenerativa amb el transcórrer dels anys. I contra això, “no cal inventar dietes noves”: només cal menjar de manera equilibrada i fer una mica d’esport.
És la tesi que defensa Carmen Fernández-Martos, investigadora de l’Hospital Nacional de Parapléjicos de Toledo, que ha participat aquesta setmana en els ‘Maridatges quàntics’ que organitza el grup de divulgació Ciència a la Carta a la Biblioteca de Castella-la Manxa. Principalment, incideix en la importància de mantenir un estil de vida saludable per prevenir aquestes malalties i en com condiciona el metabolisme corporal.
La seva línia d’investigació preclínica està centrada actualment en dues patologies: la malaltia d’Alzheimer i l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Després d’explicar en què consisteixen aquestes malalties i com es desenvolupen, destaca així mateix els ardus treballs que porta a terme la comunitat científica per determinar l’impacte de la nutrició en les mateixes.
Per exemple, en el cas de l’Alzheimer, Fernández-Martos explica que una gran part de la investigació científica ho considera una Diabetis de Tipus 3, a l’existir una relació directa entre l’obesitat infantil, persones amb diabetis i un major risc de patir aquesta malaltia quan s’arriba a l’envelliment. No obstant això, al contrari, en el cas de l’ELA, el context nutricional és “totalment diferent”: les persones que la pateixen tenen un “metabolisme accelerat”, el que mengen “no els nodreix el mateix”.
“S’ha vist així que hi ha dietes d’alt contingut en greix que serien perjudicials en l’Alzheimer però que en el cas de l’ELA tindrien un efecte beneficiós. S’ha comprovat que persones que arriben amb un índex de massa corporal més elevat experimenten un retard en la progressió d’una etapa neurodegenerativa a una altra. És a dir, estarien més protegides enfront del mal, encara que no ho evitarien, perquè hem de recordar que no té cura “, subratlla la investigadora.
Per què el metabolisme s’altera amb determinades patologies? En el cas d’aquestes malalties, la comunitat científica segueix investigant-, però sí que hi ha fets provats. Per exemple, en ambdues es considera que la major part dels pacients les han desenvolupat “d’una forma esporàdica, amb components multifactorials”, ja que només entre el 5 i el 10% dels pacients tenen un component genètic associat. Però dit això, també admet que cada vegada s’està avançant més l’edat del seu diagnòstic. La malaltia d’Alzheimer està associada a l’envelliment en una edat mitjana de 70-75 anys, però ja s’han detectat alguns al voltant dels 50 anys d’edat. La ELA, per la seva banda, no està associada a l’edat i “hi ha gent molt jove que la pateix”.
“El més tradicional és el millor”
El més significatiu, afegeix Carmen Fernández-Martos, és que aquestes investigacions continuen demostrant el vincle directe entre com ens alimentem i el nostre cervell. “Ens ha donat ara per moltes dietes alternatives, quan el més tradicional és el millor i no cal inventar res més enllà de la dieta mediterrània”. En les nombroses xerrades i tallers que realitza ha comprovat que hi ha molta gent confosa, per exemple, amb la primesa, ja que portada a l’extrem suposa “un desajust molt important a nivell metabòlic”.
“Hem de tenir en compte que cal educar els més petits en menjar sa però això últim no significa no poder menjar sucre, que ara està molt de moda, sinó fer-ho equilibradament i com s’ha fet tradicionalment a Espanya, sense més innovacions”, argumenta. Considera que posar fi a les causes en la infància, sobretot combatent el sedentarisme, serveix per prevenir aquest tipus de patologies neurodegeneratives. “Sabem, perquè està demostrat, que menjar malament genera uns danys irreversibles i augmenta les nostres paperetes, però necessitem una major consciència social en aquest sentit”.
Actualment, Fernández Martos és l’única que treballa en la investigació de l’ELA a l’Hospital Nacional Parapléjicos. Va tornar a Espanya dins del Programa de Retorn del Talent de la Junta de Castella-la Manxa i segueix col·laborant amb el grup d’investigació de la Universitat de Tasmània (Austràlia) des d’on va tornar. Manté un contracte temporal i confia a poder seguir desenvolupant la seva investigació, per al que realitza una crida al finançament.
“La gent ha de conèixer la importància de la recerca, i per això és important la divulgació, apropar la ciència a la ciutadania. Però per a això necessitem ajuda. La investigació no dóna un benefici directe en un temps curt, i tenim unes limitacions econòmiques que fan que moltes persones es vagin, altres no aconsegueixin reenganxar i moltes més no puguin seguir. Jo he passat per totes les fases de maduresa professional, i estic lluitant per tenir el meu propi grup de recerca. Això requereix que s’inverteixi més en investigació, en qualsevol que sigui el camp, no només en el de salut, perquè al final això també és el que fa créixer a un país “.
Alicia Avilés Pozo
Font: www.eldiario.es
