Si segueixes de prop l’actualitat en el camp de l’Alzheimer, possiblement en aquests dies hagis llegit titulars com aquests:
“Un fàrmac contra l’Alzheimer pot aturar la malaltia si es fa servir abans que apareguin els símptomes”
“Un fàrmac atura o alenteix l’alzheimer si s’administra abans dels símptomes de la malaltia”
“El fàrmac per a l’Alzheimer que pot aturar si s’usa abans que apareguin els símptomes”
“Un fàrmac podria aturar l’Alzheimer abans que apareguin els símptomes”
En realitat els titulars i l’article mateix són traduccions, més o menys lliures, d’un comunicat de premsa publicat per la Universitat de Virgínia, centre educatiu al qual pertanyen alguns dels autors de la investigació científica que va motivar tanta premsa.
El fàrmac en qüestió és un vell conegut de la comunitat de l’alzhèimer: la memantina, emprada en el tractament simptomàtic de la malaltia en la seva fase moderada.
El problema? Doncs el mateix que sempre sorgeix al voltant de l’alzhèimer: investigacions bàsiques, realitzades en cultius cel·lulars o en animals d’experimentació, són presentades com la solució definitiva per a la malaltia.
Lamentablement, res és tan senzill. En el cas d’aquesta investigació no només és un experiment en animals, sinó que es basa en una hipòtesi no comprovada sobre l’origen de l’alzhèimer.
QUÈ ES VA FER EN AQUESTA INVESTIGACIÓ?
Essencialment es va mostrar, en teixit obtingut de ratolins i en els ratolins in vivo, que disminuint els nivells de calci que entren a les neurones es pot evitar que aquestes cèl·lules nervioses entrin en un cicle cel·lular.
I això que té a veure amb l’alzhèimer? Aquí és on comença la hipòtesi i una explicació una mica més complexa.
Resulta que algunes investigacions han trobat indicis que en les persones amb alzhèimer les neurones entren en un cicle cel·lular, un procés que normalment porta al sorgiment de noves cèl·lules.
El problema és que les neurones dels adults són cèl·lules quiescents, un parauleta que ve a dir-nos que no tendeixen a dividir-se, no realitzen aquest cicle cel·lular.
En el camp de l’alzhèimer s’hipotetiza sobre el fet que les neurones dels malalts comencin un cicle cel·lular (que no completen, doncs moren abans) és una de les causes de la malaltia, o almenys un mecanisme que contribueix a la seva evolució.
Però repetim, són hipòtesis i en l’actualitat no es coneixen amb exactitud tots els mecanismes biològics que són a la base de l’Alzheimer.
Doncs bé, aquests investigadors van observar que impedint un excés de calci a l’interior de les neurones s’evitava el començament d’un cicle cel·lular.
I QUÈ HI TÉ A VEURE LA MEMANTINA AMB TOT AIXÒ?
Doncs que la memantina pot evitar l’excés de calci en les neurones i, de fet, en aquesta investigació, quan un ratolí model de malaltia d’Alzheimer va ser tractat amb memantina, es va evitar que les neurones tornessin al cicle cel·lular.
Impedir el cicle cel·lular portarà a prevenir l’Alzheimer? És realment el cicle cel·lular anòmal un mecanisme clau en l’evolució de la malaltia?
Els autors d’aquest estudi han suggerit que, si s’administra la memantina abans que els símptomes de la malaltia es desenvolupin, es podria alentir, fins i tot evitar l’alzhèimer.
La realitat és que simplement no se sap, tot són hipòtesis sobre hipòtesis, idees que se suggereixen però que encara no s’han demostrat.
LLAVORS, LA MEMANTINA NO SERÀ UN PROFILÀCTIC DE L’ALZHEIMER?
Amb les evidències que hi ha ara mateix ningú pot dir ni que sí, ni que no, però molt menys es pot afirmar que «un fàrmac contra l’alzhèimer pot aturar la malaltia si es fa servir abans que apareguin els símptomes».
Això, estimat lector, està lluny d’haver-se demostrat.
Font:www.infotiti.com // Traducció al català: X. R.
