ca
Notícies

No sempre és demència: 6 trastorns que poden semblar Alzheimer i com tractar-los

Els medicaments, les infeccions urinàries i els trastorns del son poden fer sentir desorientats i confosos els adults grans. Amb un bon diagnòstic i tractament poden restablir les funcions cognitives

Quan els adults grans tenen problemes de memòria, falta de concentració, confusió és natural preocupar-se per la possibilitat de tenir demència o la malaltia d’Alzheimer. Una enquesta recent d’AARP, una organització sense ànim de lucre d’EUA dedicada a millorar la qualitat de vida i la salut de les persones majors de 50 anys, va trobar que gairebé la meitat dels adults majors de 40 anys pensen que desenvoluparan demència, una proporció molt més gran que la prevalença real de la malaltia.

1. Deshidratació. Pot donar símptomes semblants a la demència, i és freqüent en els pacients grans. “Un nivell de deshidratació d’a penes el 2% de pèrdua de massa corporal, ja pot impactar en la capacitat cognitiva d’una persona, és a dir, en els processos intel·lectuals que li permeten percebre, pensar i recordar. A més, fonamentalment en les dones, també afectaria el seu estat d’ànim i emocions”, van emfatitzar experts de l’Associació Argentina de Nutricionistes (AADYND).

El llicenciat Diego Querzé, cap de Nutrició en Malalties Neurològiques de Fleni, va explicar a Infobae en una nota recent que l’aigua representa el 75 % de la massa cerebral i intervé en la regulació de les funcions cerebrals.

“La disminució de la ingesta líquida i el risc de deshidratació augmenten amb l’edat avançada. S’ observa una relació entre hipohidratació menor atenció i velocitat de processament en adults majors. La deshidratació afecta el rendiment cognitiu, particularment en tasques que involucren atenció, funció executiva i coordinació motora“, va precisar l’especialista.

I va afegir Querzé: “La restricció de la ingesta hídrica indueix canvis cerebrals (reducció del volum cerebral i augment del ventricular), que són reversibles amb la rehidratació“.

Si un ésser estimat sembla estar atordit o confós, es recomana esbrinar si la seva orina és de color groc fosc o marró, la qual cosa pot indicar una deficiència de líquids. Un altre signe de deshidratació greu és una capa blanca sobre la llengua, va explicar Hashmi. Els problemes cognitius causats per la deshidratació greu es poden revertir amb l’ administració de líquids per via intravenosa.

“Les nostres necessitats diàries són de 2 a 2.5 litres d’aigua, depenent de cada persona i de l’edat. Una part la ingerim dels aliments, principalment de les fruites i verdures i una altra l’hem d’incorporar diàriament”, va recomanar Querzé.

2. Interaccions entre medicaments o efectes secundaris. Hashmi va indicar que quan algú manifesta tenir problemes de memòria, el primer que li pregunta és: “Va començar a prendre un nou medicament recentment?”.

Els adults grans tenen més probabilitats que els joves de presentar un deteriorament cognitiu com a efecte secundari d’un medicament, i la toxicitat dels fàrmacs és la causa de fins al 12% dels casos de sospita de demència, segons demostren les investigacions.

Hi ha molts tipus de medicaments receptats i de venda lliure que poden afectar la cognició, però els més comuns són els indicats per al son, la incontinència urinària, el dolor, l’ansietat i les al·lèrgies. Prendre massa medicaments (conegut com a polifarmàcia) pot afectar la teva capacitat de pensar amb claredat i recordar coses, va dir Hashmi.

La confusió pot sorgir fins i tot arran d’un medicament receptat que s’ha pres durant molts anys. Hashmi va explicar que això es deu al fet que amb l’edat, els ronyons i el fetge es tornen menys eficaços a l’hora d’eliminar els fàrmacs de l’organisme, per la qual cosa els medicaments es poden acumular amb el temps i causar problemes.

3. Infeccions respiratòries (fins i tot COVID-19). Segons Hashmi, tota infecció que no es tracti pot causar deliri, que consisteix en un canvi sobtat en l’estat d’alerta, l’atenció, la memòria i l’orientació, i que es pot assemblar a la demència. Quan es produeix una infecció, els glòbuls blancs es dirigeixen al focus infecciós i provoquen un canvi químic al cervell que fa que alguns adults grans se sentin somnolients, desconcentrats o confosos.

El doctor Hashmi va explicar que en les persones de 65 anys o més, és més difícil diagnosticar les infeccions respiratòries perquè és més probable que no tinguin els símptomes clàssics, com febre o tos. En un estudi publicat el 2020 a JAMA Network Open, el 37% dels pacients majors infectats per COVID-19 que van acudir a la sala d’emergències amb deliri no presentaven els símptomes típics d’aquesta malaltia respiratòria, com febre o dificultat per respirar.

El deliri sol manifestar-se de forma sobtada, mentre que la demència clàssica sol progressar lentament, amb lleus alteracions de la memòria que empitjoren gradualment amb el pas dels anys, va assenyalar Hashmi.

Segons l’organització benèfica Race Against Dementia la demència afecta el cervell i provoca problemes de memòria, pensament i comportament. És una malaltia progressiva que empitjora amb el temps.

La demència gairebé mai apareix de forma sobtada, llevat que sigui conseqüència d’un vessament cerebral. Si s’ observa un canvi abrupte en l’ estat mental, sempre cal considerar el deliri com a primera causa. És perfectament tractable si es coneix el factor desencadenant o la causa subjacent, que sol ser una infecció”.

Alguns pacients també van manifestar tenir dificultat per concentrar-se, problemes de memòria i dèficit d’atenció després de recuperar-se d’una infecció per COVID-19, símptomes que s’anomenen popularment “boira mental”. En la majoria dels casos, aquests símptomes desapareixen al cap de pocs mesos.

4. Infeccions de les vies urinàries. En els adults grans, aquesta afecció és una altra de les causes més comunes de deliri i de símptomes similars als de la demència. A les enquestes d’AARP, al voltant del 10% de les dones majors de 65 anys i fins al 30% de les dones majors de 85 anys van afirmar haver tingut una infecció urinària l’últim any. Els homes també són més propensos a contreure infeccions urinàries amb el pas dels anys.

Quins són els símptomes? “Ardor en orinar, una micció imperiosa, necessitat d’orinar de forma ràpida, com si fos una urgència. En alguns casos, si hi ha infecció superior, en els ronyons, pot aparèixer febre”, va explicar el doctor Daniel López Rosetti (MN 62540) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Buenos Aires (UBA), en un article recent.

Igual que les infeccions respiratòries, les de les vies urinàries es manifesten de forma diferent en les persones majors de 65 anys que en els pacients més joves, va assenyalar el doctor James M. Ellison, psiquiatre geriàtric i director del Departament d’Atenció de la Memòria i Geriatria. En els adults grans, “alguns dels senyals d’alerta que ens ajuden a efectuar un diagnòstic encertat estan alterats o absents”, va explicar Ellison. “En aquest sentit, per exemple, un adult major que pateix una infecció de les vies urinàries pot presentar un canvi d’estat mental sense tenir febre ni ardor en orinar”.

Afortunadament, la majoria de les infeccions de les vies urinàries i els problemes cognitius derivats es poden diagnosticar amb una simple anàlisi d’orina i tractar-se amb un antibiòtic, va afegir Ellison.

5. Problemes o alteracions del son. Descansar bé a la nit és essencial per protegir el cervell. Quan s’altera el cicle de son i vigília o es pateix insomni, es poden presentar símptomes similars als de la demència, com problemes de concentració, confusió, fatiga mental i irritabilitat.

Els estudis han demostrat que l’insomni afecta entre el 30 i el 48% dels adults grans. Els experts recomanen que quan és difícil conciliar el son, és convenient limitar o eliminar les eixides durant el dia, reduir el consum d’alcohol i cafeïna a la nit i altres bons hàbits d’higiene del son. Si aquestes mesures no hi ha efecte, la teràpia cognitiu-conductual pot donar bons resultats. Ellison recomana no prendre medicaments per dormir, llevat que sigui durant molt poc temps i sota la supervisió d’un metge.

Alguns adults grans també tenen apnea del son, un problema respiratori relacionat amb el son que pot privar el cervell de l’oxigen que necessita mentre dorm i possiblement causar danys persistents. En aquests casos, usar un equip de pressió positiva contínua en les vies respiratòries (CPAP) en dormir ha demostrat ser un tractament eficaç, va dir Ellison.

6. Hidrocefàlia de pressió normal. És un trastorn que pot tractar-se i en el qual s’acumula líquid cefalorraquidi al cervell, cosa que altera i danya el teixit cerebral contigu i ocasiona problemes cognitius.

Més de 700.000 persones als Estats Units tenen hidrocefàlia de pressió normal, segons la Hydrocephalus Association, que estima que menys del 20% es diagnostiquen correctament. Atès que els símptomes inclouen dificultat per caminar, pèrdua de memòria i problemes amb el pensament i el raonament, el trastorn sovint es diagnostica erròniament com demència, malaltia d’Alzheimer o malaltia de Parkinson, diu Ellison.

Un neuròleg pot diagnosticar la hidrocefàlia de pressió normal per mitjà d’ imatges cerebrals i anàlisi de líquid cefalorraquidi. El tractament sol consistir en l’extracció de líquid cefalorraquidi mitjançant la inserció d’un tub (anomenat derivació) al cervell.

A més dels esmentats , hi ha molts altres trastorns que poden causar símptomes similars als de la demència o la malaltia d’Alzheimer, com problemes del cor, els pulmons, el fetge o els ronyons, problemes de tiroides, deficiència de sodi o de vitamina B12, alguns tipus de càncer, dolor, estrenyiment, consum excessiu d’alcohol i depressió.

Segons Ellison i Hashmi, és possible tractar molts d’aquests trastorns i revertir els símptomes cognitius sempre que es diagnostiquin correctament. Amb una anàlisi de sang metabòlica de rutina, una anàlisi d’orina i neuroimatges es poden detectar molts d’aquests problemes i tractar-los.

*Aquest text és una reinterpretació de material publicat originalment a AARP, una organització sense ànim de lucre d’EUA dedicada a millorar la qualitat de vida i la salut de les persones majors de 50 anys.

No sempre és demència: 6 trastorns que poden semblar Alzheimer i com tractar-los – Infobae