ca

No ser conscient dels propis problemes de memòria, una de las primeres conseqüències de l’alzhèimer.

 

Si creus que no tens problemes de memòria i persones properes a tu diuen que sí, millor fes-t’ho mirar…Almenys és el que sembla suggerir una investigació recentment publicada a la revista Neurology.

Els investigadors van observar que les persones que tenien menys consciència dels seus dèficits, tenien fins a tres vegades més risc de desenvolupar demència en un període de dos anys.

La condició en la qual una persona no té una percepció adequada sobre la seva malaltia s’anomena anosognosia.

En les fases moderades i avançades de la malaltia d’Alzheimer, la anosognosia és evident per a tots els que envolten al malalt, encara que no l’anomenin així.

No obstant això, aquest estudi es va realitzar en persones amb deteriorament cognitiu lleu que encara no havien desenvolupat demència. Persones totalment independents que només el temps podria dir si acabarien patint demència.

 

I un dels factors que sembla indicar que les possibilitats d’evolucionar a pitjor són grans, és la manca de consciència sobre els propis problemes de memòria. 

 

Per a l’estudi es va investigar a 468 persones amb deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic. Els que tenen aquesta condició experimenten problemes de memòria que no arriben a impedir la seva autonomia en la vida quotidiana.

Alguns evolucionaran cap a la demència, mentre altres no. 

 

ANOSOGNOSIA, UNA DE LES PRIMERES CONSEQÜÈNCIES DE L’ALZHÈIMER

Les persones implicades en aquest estudi van ser dividides en dos grups.

En un hi havia els que eren plenament conscient dels seus dèficits i en l’altre, els voluntaris que havien avaluat de manera positiva el seu estat cognitiu, però els seus familiars deien que sí que tenien dificultats significatives.

Quan els investigadors van analitzar les proves de neuroimatge realitzades a l’començament de l’estudi, van trobar que en el grup amb anosognosia l’acumulació de beta amiloide i els problemes amb el metabolisme de la glucosa eren grans.

Tots dos signes són clàssics de la malaltia d’Alzheimer i s’utilitzen per diagnosticar la malaltia quan encara està en fase primerenca.

 

Però no es queden aquí les troballes d’aquests científics de la Universitat canadenca de McGill:dos anys després, l’evolució dels voluntaris va venir a confirmar el que es va veure al començament. 

 

LA PERCEPCIÓ ESTÀ DISTORSIONADA JA 2 ANYS ABANS

 En un seguiment de 24 mesos, els pacients amb una percepció distorsionada del seu estat cognitiu van seguir experimentat un empitjorament d’aquests signes cerebrals anteriorment descrits, especialment en àrees claus vinculades a l’alzhèimer.

Més significatiu encara: en el grup amb anosognosia el risc d’evolucionar cap a la demència va ser gairebé el triple que en el grup sense aquesta condició.

Per a un dels autors de l’estudi, el Dr. Serge Gauthier: “Això té aplicacions pràctiques per als metges: les persones amb queixes lleus de memòria han de ser avaluades tenint en compte informació obtinguda de fonts fiables, com familiars o amics propers”.

Ja amb anterioritat una investigació va arribar a identificar el període exacte en què la anosognosia comença a aparèixer: 2,6 anys abans del diagnòstic.

 

 

Font: www.infotiti.com // Traducció al català: X. R.