L’estudi demostra, per primera vegada, usant eines computacionals, que els lípids poliinsaturats poden alterar la velocitat d’unió de dos tipus de receptors involucrats en algunes malalties del sistema nerviós.
El treball ha comptat amb la participació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Tampere (Finlàndia).
Mitjançant simulacions moleculars d’última generació, el que vindrien a ser com “microscopis computacionals”, els investigadors han demostrat que una disminució de lípids poliinsaturats en les membranes neuronals, com succeeix en els malalts de Parkinson o Alzheimer, afecta directament a la velocitat d’unió dels receptors de dopamina i adenosina.
Aquests formen part de la família dels receptors acoblats a la proteïna G (GPCR), localitzats en la membrana cel·lular i encarregats de transmetre senyals a l’interior de la cèl·lula.
Fins ara, diferents estudis havien demostrat que el perfil lipídic cerebral de persones amb malalties com l’Alzheimer i el Parkinson és molt diferent al de persones sanes, segons un comunicat de l’IMIM.
Aquests estudis mostraven que els nivells d’un àcid gras poliinsaturat present en les membranes neuronals són considerablement més baixos en el cervell dels individus malalts.
Els investigadors creuen que aquesta diferència en la composició lipídica de les membranes podria alterar la forma en què certes proteïnes interactuen entre elles.
Segons Jana Selent, investigadora de Farmacoinformática de l’IMIM i de la UPF, “recentment s’ha descobert que el complex proteic format per la unió dels receptors de dopamina i d’adenosina, dues GPCRs claus en diversos processos cerebrals, podria ser una potencial diana terapèutica en malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer “.
“El nostre estudi suggereix que els lípids poliinsaturats com el DHA poden modular la velocitat a la qual es forma aquest complex proteic, la qual cosa podria al seu torn afectar la seva funció”, ha afegit.
Els investigadors han utilitzat tècniques de simulació molecular d’última generació que permeten observar a nivell gairebé atòmic dinàmiques biològiques que d’altra manera no poden ser descrites amb tècniques experimentals.
Aquests resultats permetran, en un futur, iniciar noves vies d’intervenció terapèutica per regular la unió d’aquests receptors i obren la porta a estudiar altres escenaris similars en els quals determinats lípids de membrana puguin modular el comportament d’altres receptors importants a nivell clínic.
Tot i que, segons els investigadors, el repte més important a curt termini consisteix a estudiar quin és l’impacte real de disminuir o augmentar la velocitat de formació d’aquest complex proteic en la funció cel·lular on s’expressa. EFEfuturo
