Tractaments per al TDAH han demostrat ser segurs i eficaços per millorar la cognició i l’apatia en pacients amb Alzheimer.
Actualment el tractament per pal·liar els símptomes de la malaltia d’Alzheimer té moltes mancances. Si bé en alguns casos sí que aconsegueix alentir l’avenç de la malaltia, no sempre ho aconsegueix. Això sol succeir més en pacients amb símptomes moderats o greus, com la demència, i no tant quan el que es presenten són símptomes lleus.
Així mateix, cal recordar que avui dia no existeix un tractament curatiu contra l’Alzheimer. No obstant això, les investigacions sí que semblen estar aconseguint certs avenços en els tractaments per controlar i millorar els símptomes, fins i tot usant fàrmacs l’objectiu original dels quals no era aquesta coneguda demència.
Aquest és el cas d’un nou estudi publicat al Journal of Neurology Neurosugery & Psychiatry. Així, els fàrmacs que ja es fan servir en el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) també podrien tractar aspectes clau de la malaltia d’Alzheimer.
Els investigadors responsables del nou treball es basen en l'”evidència sòlida” que els tractaments que ja es fan servir al TDAH també serien adequats per tractar la malaltia d’Alzheimer. Els assaigs clíics amb fàrmacs noradrenègics, com són alguns tipus d’antidepressius o fàrmacs per tractar la hipertensió arterial, tindrien potencial davant de la malaltia neurodegenerativa.
Cal recordar que els fàrmacs noradrenèrgics es dirigeixen al neurotransmissor noradrenalina, el qual és alliberat per una xarxa neuronal noradrenèrgica especialitzada. Aquesta xarxa és fonamental per a l’excitació i la producció de molts processos cognitius, com l’atenció, l’aprenentatge, la memòria, la preparació per a l’acció i la supressió de conductes inadequades.
[La vitamina que prevé els pitjors símptomes de l’Alzheimer: suma-la a la teva dieta amb aquests menjars]
Se sap que el sistema noradrènegic s’interromp de forma primerenca a l’Alzheimer, i aquesta interrupció contribueix a desenvolupar els símptomes cognitius i neuropsiquiàtrics característics d’aquesta malaltia. Això suggeriria que el sistema noradrenègic seria un bon objectiu farmacològic.
Amb aquest coneixement en ment, els investigadors van buscar assaigs clínics publicats entre 1980 i 2021, en els quals s’haguessin utilitzat fàrmacs noradrenègics com l’atomoxetina, metilfenidat i guanfacina per millorar símptomes cognitius i/o neuropsiquiàtrics en persones.
Recordem que el metilfenidat en especial, més conegut com a Ritalin, és un fàrmac d’ús molt comú al TDAH. En total es van incloure 19 assajos controlats i aleatoritzats centrats en la malaltia d’Alzheimer i el deteriorament cognitiu lleu, amb un total de 1811 pacients. 6 dels assajos es van considerar de “bona qualitat”, 7 d’ells com a “regulars”, i els altres 6 assajos clínics com a “deficients”.
Els resultats de 10 d’aquests assaigs clínics, on hi van participar 1.300 pacients, es van combinar per estudiar la cognició global: orientació/atenció, memòria, fluïdesa verbal, llenguatge i capacitat visioespacial. En aquesta anàlisi ja es va observar un efecte positiu petit, però significatiu, de l’ús de fàrmacs noradrenègics en la cognició general segons les escales específiques per avaluar l’Alzheimer.
D’altra banda, els resultats de 8 assaigs clínics, on hi van participar 425 pacients, es van agrupar per analitzar dades sobre comportament, símptomes neuropsiquiàtrics, agitació i apatia. En aquest cas es va objectivar un gran efecte dels fàrmacs noradrenèrgics sobre l’apatia, fins i tot després d’eliminar els valors atípics per tenir en compte diferències en el disseny dels assaigs i els resultats previstos.
Segons els investigadors, aquestes dades suggeririen que els fàrmacs noradrenègics coneguts i ja en ús davant d’altres trastorns, com el TDAH, també podrien oferir millores quant a la cognició general i l’apatia es refereix en el cas de la malaltia d’Alzheimer. A més, sostenen, hi ha una sòlida justificació per fer més assaigs clínics específics on es facin servir aquests fàrmacs com a tractament d’aquest tipus de demència.
Tot i això, conclouen, s’haurien de considerar diversos factors abans d’usar aquests fàrmacs: orientar adequadament els grups de pacients que podrien beneficiar-se d’aquesta teràpia, utilitzar les dosis correctes, i sobretot evitar les interaccions amb altres tractaments per minimitzar els perjudicis i maximitzar-ne els avantatges.
Roberto Méndez
