ca

Noves evidències llancen més llum sobre l’associació entre infeccions bucals i l’Alzheimer.

 

La possible associació entre periodontitis i malaltia d’Alzheimer es va plantejar ja fa anys, però és ara quan es comencen a comptar amb les evidències més sòlides i consistents, basades no només en estudis experimentals sinó també en humans. Aquesta vinculació podria explicar-se de manera bidireccional: per una banda, el deteriorament cognitiu progressiu limitaria els hàbits d’higiene bucodentals, afectant a la salut oral; i, d’altra banda, el procés immuno-inflamatori crònic i la inflamació sistèmica secundària a la periodontitis podria induir fenòmens neuro-inflamatoris que afavorissin la malaltia d’Alzheimer.

Ara, un curs d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), en col·laboració amb la Fundació SEPA i que compta amb el suport de Johnson & Johnson i Colgate, reuneix odontòlegs i neuròlegs, al costat d’experts en altres àrees, per tractar d’actualitzar coneixements i respondre a preguntes de gran actualitat i interès sobre aquesta vinculació que hi ha entre algunes malalties bucals i algunes malalties neurodegeneratives.

En els últims anys s’han publicat investigacions que situen directament a bacteris orals, específicament associades a la periodontitis, com a causa de la malaltia d’Alzheimer. Per això, segons destaca el Prof. Dr. Mariano Sanz, catedràtic de la UCM, patró de la Fundació SEPA i director del curs, “és un tema d’especial interès i cal actualitzar tots els coneixements sobre l’associació entre aquestes malalties, pararealizar plantejaments preventius que ajudin a disminuir la incidència de malalties Neurogeneratives a través d’intervencions en salut bucal “.

Investigacions recents han associat un bacteri, l’únic nínxol ecològic és la cavitat bucal, com a causant de processos d’inflamació cerebral que poden conduir a malaltia d’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. “Aquests bacteris tenen la capacitat de passar al torrent sanguini des de les lesions periodontals (bosses) a conseqüència de la periodontitis; i un cop a la sang, tenen la capacitat de travessar la barrera hemato-encefàlica i causar processos inflamatoris locals en el teixit cerebral “, afirma el Dr. Sanz.

La inflamació crònica del teixit cerebral és el mecanisme fisiopatològic fonamental de la malaltia d’Alzheimer, sobretot en edats avançades quan el sistema immune adaptatiu es troba debilitat. Sota aquestes condicions, una interacció crònica amb antígens bacterians o fúngics condiciona una hiperactivitat de les cèl·lules immuno-competents del sistema innat, amb una major producció de citocines i altres mediadors pro-inflamatoris, que secundàriament poden fer mal a les neurones.

Com explica el Prof. Dr. David Herrera, professor de la UCM i patró de la Fundació SEPA, “aquests antígens bacterians o fúngics podrien procedir d’infeccions periodontals, que generen una inflamació sistèmica crònica de baix nivell, amb freqüents i repetides bacterièmies”. De manera addicional, continua explicant, “la proximitat la bulb i conductes olfactoris podria explicar el pas directe de bacteris o antígens bacterians al parènquima cortical”.

Els processos locals d’inflamació en teixit cerebral danyen el teixit neuronal i interfereixen amb les connexions inter-neuronals, responsables de la majoria de la nostra activitat conscient. En aquest sentit, el Dr. Mariano Sanz adverteix que “els pacients amb periodontitis, d’una banda, pateixen una inflamació sistèmica (és a dir, productes químics associats a processos inflamatoris estan elevats en sang, de manera que poden condicionar processos d’inflamació local a altres parts del cos); de l’altra, banda, el pas de bacteris des del teixit periodontal a la sang (amb capacitat per travessar la barrera entre la sang i el teixit cerebral) pot condicionar i agreujar els processos inflamatoris locals a nivell cerebral “.

El fet de mantenir de manera crònica un focus d’inflamació i infecció, com en el cas de la periodontitis, “comporta que aquest procés es pugui fer sistèmic, pot traspassar les fronteres dels teixits de la boca i circular per la sang i, per descomptat , arribar a entrar al cervell i altres estructures del sistema nerviós central (SNC) “, adverteix el Dr. Juan Carlos Leza, professor de la UCM, director del Grup de Neuropsicofarmacologia Molecular. En aquest sentit, continua explicant aquest expert, “tot i que fisiològicament el SNC està protegit, hi ha zones per les quals aquests senyals inflamatòries (incloent components dels bacteris que poden estar produint la periodontitis) poden penetrar al teixit cerebral i provocar inflamació i alteracions funcionals en el cervell “.

 

POSSIBLES IMPLICACIONS CLÍNIQUES

Les evidències disponibles fins fa pocs anys eren molt prometedores, tant en estudis preclínics com en estudis en humans, però ara l’escenari encara resulta més clarificador, tant que “hem passat de considerar que la relació entre Alzheimer i infeccions periodontals no només és factible sinó probable “, assegura el Dr. Herrera.

Totes aquestes troballes poden tenir importants repercussions clíniques i, especialment, en termes de promoció de la salut i prevenció. Segons el parer del Dr. David Herrara, “cal elaborar estratègies terapèutiques per a les persones que ja estan malaltes, de manera que pugui alleujar-l’impacte o controlar la progressió en els casos de demència que es diagnostiquen”; al costat d’això, proposa “recalcar la importància de la salut periodontal i bucodental, al llarg de tota la vida, per poder prevenir o retardar la demència i la malaltia d’Alzheimer”.

De forma més concreta, el Dr. Mariano Sanz resumeix algunes de les mesures a adoptar. D’una banda, “a tot pacient amb símptomes primerencs d’Alzheimer se’ls hauria de fer una avaluació exhaustiva de la seva salut oral i se’ls haurien de resoldre els problemes que puguin tenir a nivell periodontal, per intentar prevenir que el procés neuro-degeneratiu avanç “. I com a mesura preventiva més general, afegeix, “s’hauria de tractar de fomentar la salut bucal en totes les poblacions adultes que tinguin factors de risc de malalties neurodegeneratives”.

 

ALZHEIMER I PERIODONTITIS, DUES MALALTIES MOLT PREVALENTS

Independentment d’aquestes troballes, el que resulta irrefutable és la freqüent convivència de la malaltia d’Alzheimer i la periodontitis. Actualment, s’estima que a Espanya la prevalença de malaltia d’Alzheimer entre 4-9%, sent el factor de risc més rellevant l’edat, ja que la seva incidència es duplica cada 5 anys a partir dels 65 anys. La demència resultant té un gran impacte sobre la seva morbiditat, mortalitat i discapacitat; i, a més, un gran impacte social derivat del seu grau de dependència, ja que són les famílies les que es fan càrrec del 80% d’aquests malalts (el que també afecta directament a la seva salut i qualitat de vida). El tractament actual és fonamentalment simptomàtic, amb un limitat efecte provat sobre cognició i conducta.

La periodontitis és una malaltia inflamatòria, d’etiologia infecciosa (bacteris), que afecta els teixits de suport dentari provocant la seva destrucció i, en absència de tractament, la pèrdua de les dents. A Espanya, en un recent estudi epidemiològic realitzat en població treballadora, indicava que el 38.4% tenia periodontitis, taxa que s’incrementava fins al 65.1% en majors de 55 anys.

 

 

font:www.consalud.es