El document ha estat elaborat per experts d’onze associacions i per Alzheimer Europe, i permetrà identificar cada situació amb proves adequades segons el perfil de símptomes
Una nova guia de diagnòstic del pacient amb la malaltia d’Alzheimer se centrarà en cada cas de forma individual. En aquest sentit, el document elaborat per experts d’onze associacions i organitzacions científiques europees, juntament amb Alzheimer Europe, permetrà identificar cada cas amb les proves adequades segons el perfil de símptomes.
Aquesta eina de diagnòstic s’ ha desenvolupat sobre la base de la literatura científica i de l’ experiència pràctica dels especialistes. Després d’examinar els símptomes del pacient, s’assenyala que s’han de realitzar proves de memòria i ressonància magnètica cerebral. Amb elles, l’especialista pot aprofitar les recomanacions de la guia per classificar el cas dins d’un dels onze fenotips definits i després buscar biomarcadors utilitzant les proves recomanades pels experts internacionals, com la punció lumbar, PET d’amiloide, PET de glucosa, SPECT de ioflupano, SPECT de MIBG i PET de tau.
Més enllà de l’enfocament centrat en biomarcadors, l’objectiu és superar les limitacions actuals de les recomanacions i orientacions relacionades amb el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer. Aquests últims se centren principalment en la pròpia malaltia o en els biomarcadors, més que en la persona afectada. Tot i que s’ha desenvolupat per ajudar els metges a utilitzar les proves de diagnòstic correctes, revelen llacunes quan s’apliquen en la pràctica clínica.
L’objectiu és superar les limitacions actuals de les recomanacions i orientacions relacionades amb el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer
De fet, la majoria d’ aquestes recomanacions no tenen en compte les nombroses opcions diagnòstiques disponibles ni l’ existència de diverses proves que es poden realitzar simultàniament o seqüencialment. A més, aquells que sí que en tenen en compte, sovint només reflecteixen l’opinió de grups d’experts no representatius. Com a resultat, en la pràctica clínica l’ elecció de biomarcadors sol estar més influenciada per consideracions organitzatives i logístiques que per factors clínics.
“La via de diagnòstic que hem desenvolupat ajudarà els metges a definir el biomarcador més informatiu en els escenaris de casos clínics més freqüents. Promourà la coherència en el diagnòstic de trastorns neurocognitius als països europeus, reduirà el cost de les anàlisis i identificarà amb més precisió els candidats a tractaments”, explica el professor Giovanni Frisoni, director del Centre de Memòria HUG i professor de Neurociència Clínica de la Universitat de Ginebra (Suïssa) i primer autor de l’estudi.
Per arribar a aquest consens, els 22 experts van utilitzar l’enfocament participatiu Delphi per comparar la diferència en l’efectivitat d’una prova en comparació amb una altra en diverses situacions. Aquest enfocament consisteix a mesurar l’ opinió dels especialistes sobre les característiques estudiades per retenir només aquelles opinions que aconsegueixen un consens superior al 70 per cent i, per tant, es consideren altament probables.
Segons assenyalen, aquesta posada en comú de coneixements ha permès establir un estàndard de referència que serà útil per a tots els metges d’Europa. Ara correspondrà als serveis nacionals, als proveïdors d’atenció mèdica, als metges i les companyies d’assegurances a cada país. Pel que fa a l’ estudi, el següent pas serà integrar biomarcadors sanguinis dins de la rutina de detecció.
En el futur evitaran fins a un 70 per cent de proves invasives com les puncions lumbars i les PET, contribuint a reduir costos i ampliar els diagnòstics en la població general
Actualment només estan disponibles dins de l’ àmbit de la recerca i estan en procés d’ aprovació per a ús clínic. En el futur evitaran fins a un 70 per cent de proves invasives com les puncions lumbars i les PET, contribuint a reduir costos i ampliar els diagnòstics en la població general.
Els investigadors recorden que als Estats Units, l’Agència Nord-americana del Medicaments (FDA, per les seves sigles en anglès) va aprovar el primer fàrmac antiamiloide el 2021, seguit d’un segon el 2023. Aquests tipus de fàrmacs es podrien introduir a Europa el 2024. L’arribada al mercat dels primers medicaments per a formes específiques de la malaltia d’Alzheimer requerirà ara l’existència d’una via de diagnòstic consensuada, precisa i fàcil d’aplicar. De fet, aquests tractaments modificadors de la malaltia només es poden prescriure a costa de diagnòstics cada vegada més precisos a causa del seu cost.
L’Alzheimer és la forma més comuna de demència en persones grans, tot i que també pot afectar persones més joves. Les característiques de la malaltia d’Alzheimer inclouen la formació de plaques de proteïna beta-amiloide i degeneració neurofibril·lar al cervell, cosa que resulta en la mort progressiva de les cèl·lules cerebrals. Amb el temps, la malaltia progressa des d’ un oblit lleu fins a un deteriorament de les funcions cognitives, la memòria i la capacitat per realitzar les tasques quotidianes. Aquests símptomes es confonen fàcilment amb els d’altres trastorns neurocognitius.
Nueva guía europea para el diagnóstico del alzhéimer (consalud.es)
