L’ Alzheimer , la forma més comuna de demència , es va entendre durant molt de temps com una malaltia devastadora que es manifesta de manera evident en etapes avançades. Tot i això, nous estudis suggereixen que la seva progressió comença dècades abans que apareguin els símptomes. Aquesta revelació podria canviar radicalment la manera com es diagnostica i tracta la malaltia, segons un recent informe de Science Focus .
Tot i els avenços científics, persisteixen concepcions errònies sobre l’Alzheimer. Segons l’informe publicat per l’ Alzheimer’s Disease International , el 65% dels professionals sanitaris i el 80% del públic general encara consideren que la demència és part natural de l’envelliment .
Nou model del desenvolupament de l’Alzheimer
Històricament, es va considerar que la malaltia progressa en múltiples fases, però una investigació de l’Allen Institute for Brain Science va redefinir aquest esquema. Segons aquest estudi, l’Alzheimer es desenvolupa en dues etapes clau :
- Fase sigil·losa (“stealth”) : es dóna una afectació lleu d’un petit grup de cèl·lules vulnerables.
- Fase agressiva : es produeix un deteriorament neuronal accelerat que desencadena la pèrdua de memòria i altres disfuncions cognitives.
Proteïnes claus a l’Alzheimer
L’Alzheimer està associat amb l’acumulació anormal de dues proteïnes al cervell: beta-amiloide i tau. Cadascuna exerceix un paper diferent en el desenvolupament de la malaltia:
- Betaamiloide: s’agrupa en plaques que es dipositen entre les neurones, interrompent la comunicació entre elles.
- Tau: dins de les cèl·lules cerebrals, aquesta proteïna s’enreda en estructures anòmales que afecten el funcionament neuronal i contribueixen a la seva degeneració.
Els experts van descriure aquesta interacció com el mecanisme d’una arma: la beta-amiloide seria el gallet, que inicia el procés degeneratiu , mentre que la tau seria la bala, responsable del dany neuronal .
Un dels primers signes de la malaltia no és la pèrdua de memòria, sinó la dificultat en la navegació espacial, ja que la tau s’acumula inicialment en àrees cerebrals responsables de l’orientació.
Les neurones inhibitòries i el deteriorament neuronal
Una altra de les troballes més recents de l’Allen Institute és la relació entre l’Alzheimer i la pèrdua primerenca de neurones inhibitòries , encarregades de regular l’activitat cerebral. La seva funció és comparable a la dels frens en un automòbil: si es deterioren, lactivitat neuronal es torna caòtica, accelerant el dany cerebral.
L’ estudi difós per Nature va analitzar cervells post mortem de gent gran i va detectar que, fins i tot en òrgans amb baixos nivells de beta-amiloide i tau, ja s’havia produït una pèrdua significativa d’aquestes neurones inhibitòries .
L´absència d´aquests frens cerebrals podria ser un factor determinant en l´evolució de la malaltia. “Identificar quines neurones es perden primer podria ser clau per desenvolupar tractaments preventius “, va assenyalar l’investigador Dr. Mariano Gabitto , de l’Allen Institute.
Cap a una detecció més accessible i efectiva
Si la clau per combatre l’Alzheimer és identificar-lo abans que els seus efectes siguin visibles, com poden els metges detectar-ho amb anticipació? Fins ara, les opcions van ser limitades:
- Ressonàncies magnètiques: útils, però costoses i requereixen monitoratge regular.
- Puncions lumbars: eficaces, però invasives i poc accessibles.
No obstant això, el 2024 es va aconseguir un avenç significatiu : un grup internacional de científics va desenvolupar una nálisi de sang capaç de detectar la proteïna p-tau217 , un biomarcador clau de l’Alzheimer. Aquest test va demostrar una precisió del 92% per predir la malaltia , fins i tot en la seva fase sigil·losa.
En cas que els assaigs clínics confirmin la seva eficàcia, aquesta prova es podria implementar en els sistemes de salut durant els propers anys.
Trencar amb el fatalisme: l’Alzheimer no és inevitable
Potser un dels desafiaments més grans en la lluita contra l’Alzheimer no sigui només el seu diagnòstic d’hora, sinó canviar la percepció general sobre la malaltia . Durant molt de temps, la societat va assumir que la demència és una conseqüència ineludible de l’envelliment, però els especialistes insisteixen que hi ha maneres de reduir el risc.
El Dr. Albert Hofman , de l’Escola de Salut Pública de Harvard, va comparar la situació amb malalties cardiovasculars: durant el segle XX, els atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars eren considerats inevitables, fins que es van implementar estratègies de prevenció com el control del colesterol i la pressió arterial.
Aquest mateix concepte es pot aplicar a l’Alzheimer. D’acord amb una anàlisi publicada per The Lancet , adoptar hàbits de vida saludables pot reduir el risc de demència fins a un 45% i endarrerir l’aparició de la malaltia -o fins i tot prevenir-la- és possible mitjançant:
- Control de pressió arterial i colesterol.
- Exercici físic regular.
- Reducció del consum dalcohol.
- Ús d’audiòfons en persones amb pèrdua auditiva, ja que la sordesa sense tractar quintuplica el risc de deteriorament cognitiu.
- Correcció de problemes de visió.
