Que si fruits vermells, que si vi, xocolata o fins i tot xampany, tot això ajuda a evitar el temut deteriorament cognitiu? Doncs segons els estudis que surten una setmana sí i una altra també, sí.
Per posar una mica d’ordre en aquest tema tan popular en els últims anys, un grup d’investigadors de la Universitat d’Atenes va realitzar una revisió dels articles científics més destacats sobre el tema de la nutrició i la prevenció del deteriorament cognitiu.
Resultats? En primer lloc, que hi ha evidències prometedores, però no concloents que la nutrició és un factor de risc modificable important per al deteriorament cognitiu.
Però hi ha més, molt més en aquest article publicat a The Lancet Neurology.
MÉS QUE NUTRIENTS EN PARTICULAR, ELS HÀBITS SALUDABLES EN GENERAL SÓN ELS QUE SEMBLEN GENERAR MÉS BENEFICI
Altres conclusions a què van arribar els investigadors i que val la pena conèixer abans de seguir avançant:
- L’evidència científica més sòlida parla a favor d’hàbits d’alimentació saludables, com els que caracteritzen la dieta Mediterrània, més que de nutrients específics (per exemple, vitamina D) o grups d’aliments (per exemple, fruites).
- Semblen beneficiar més de les intervencions nutricionals les persones amb dèficits de base i també aquelles que tenen una predisposició genètica al deteriorament cognitiu.
Així que ja saps, les evidències no són concloents, però anem a esmentar aquells nutrients que compten amb major evidència al seu favor.
NUTRIENTS ESPECÍFICS PER PREVENIR EL DETERIORAMENT COGNITIU
COMPLEX DE VITAMINES B
En aquest grup trobem la vitamina B6 (que pot obtenir-se dels grans sencers, carn i nous), la vitamina B12 (present en aliments d’origen animal) i el folat (es pot obtenir de les hortalisses de color verd intens, com l’espinac , per exemple).
Encara que la majoria dels assaigs clínics no han trobat relació entre les vitamines B i la funció cognitiva, sí que hi ha estudis que apunten que els nivells elevats d’una substància anomenada homocisteïna es relaciona amb el deteriorament cognitiu.
Què té a veure això amb les vitamines B? Doncs que aquestes vitamines són necessàries per eliminar l’homocisteïna de l’organisme.
Altres estudis han trobat que les persones amb major ingesta de folat en la seva dieta tenen menor risc d’Alzheimer.
FLAVONOIDES
S’han descobert més de 5000 flavonoides diferents, compostos que podem trobar en fruites, verdures, llavors, cervesa, vi, te verd, te negre i soja.
Se li reconeixen propietats antiinflamatòries i antioxidants. Alguns estudis han trobat que una major ingesta de flavonoides protegeix del deteriorament cognitiu.
VITAMINA D
Una de les vitamines que més s’ha vinculat a diferents alteracions neurològiques. Es pot obtenir vitamina D mitjançant l’exposició al sol i amb la dieta, en aliments com peix, productes lactis sencers o en el rovell d’ou.
Diversos estudis descriptius han trobat que les persones amb nivells més elevats de vitamina D tenen menys risc de deteriorament cognitiu, demència i malaltia d’Alzheimer.
No obstant això, quan s’ha intentat aplicar aquest coneixement en un assaig clínic, és a dir, suplementar a un determinat grup amb vitamina D amb l’objectiu de disminuir el risc de deteriorament cognitiu, els resultats no han estat concloents.
ÀCIDS GRASSOS OMEGA 3
Altres dels grans protagonistes dels estudis sobre salut cerebral són els àcids grassos omega 3 que trobem fonamentalment en el peix, però també en alguns olis com el de soja i en nous i llavors.
Aquests lípids són fonamentals en la salut cardiovascular i tenen un paper indispensable en les membranes neuronals.
Igual que la majoria dels nutrients analitzats en l’estudi, les investigacions que analitzen un gran nombre de persones reflecteixen que les persones amb nivells més elevats d’àcids grassos omega 3 tenen un risc disminuït de desenvolupar Alzheimer i demència.
Però quan es passa a assaig clínic i directament se’ls dóna a les persones suplements d’àcids grassos omega 3, no s’obtenen els beneficis esperats.
Tot el recopilat fins ara fa pensar que l’anhelada protecció s’aconsegueix amb una història vital en què predominin els hàbits d’alimentació saludables, més que d’una suplementació puntual.
PREVENCIÓ DEL DETERIORAMENT COGNITIU: ELS GRUPS D’ALIMENTS MÉS FAVORABLES
Els investigadors van observar que per grups d’aliments el peix i les verdures són els que semblen tenir més possibilitats de conferir un efecte protector.
El consum d’alcohol en moderació, especialment el vi negre, podrien tenir un efecte beneficiós, però, el consum excessiu danya el funcionament cognitiu i és un factor de risc per a la demència, el perfil risc-benefici? Polèmic.
El cafè, una de les begudes més populars del món, és font no només de cafeïna, sinó d’altres compostos actius com els polifenols als quals se’ls suposa propietats antiinflamatòries i antioxidants amb efecte neuroprotector.
LA DIETA MEDITERRÀNIA, LA GRAN GUANYADORA
Ja havíem avançat que la revisió reflectia que les evidències més sòlides estaven a favor d’estils d’alimentació saludables, més que d’una substància o grup d’aliments específics.
I l’anomenada dieta mediterrània és la gran guanyadora, especialment si es té en compte que ha estat estudiada àmpliament.
I en aquest punt cal aclarir que és la dieta Mediterrània l’única que podria tenir un efecte beneficiós sobre la salut cerebral, sinó que altres com l’anomenada DASH i la cada vegada més popular MIND també tenen arguments al seu favor.
El problema? Doncs que han estat molt menys estudiades que la Mediterrània, per aquest motiu encara és aviat per afirmar de manera concloent els seus beneficis.
De forma general aquesta és la tònica dels estudis sobre nutrició per prevenir el deteriorament cognitiu, són massa limitats com afirmar o negar categòricament que determinada substància és beneficiosa o no.
Això sí, per a adoptar hàbits d’alimentació saludable no cal esperar als dictàmens de la neurociència, només cal posar-s’hi.
Dunia Chappotin
Fuente: https://infotiti.com
