Portar la contrària a una persona amb Alzheimer hi pot provocar reaccions d’irritabilitat o frustració i una situació de tensió amb qui la cuida o amb altres éssers estimats.
En aquest article intentarem desgranar per què passa això i s’aportaran alguns suggeriments per minimitzar l’estrès en situacions en què la realitat de la persona amb Alzheimer estigui allunyada de la dels qui l’envolten.
No és recomanable ni pràctic portar la contrària a una persona amb Alzheimer
El progressiu deteriorament cognitiu que experimenta una persona amb Alzheimer provoca que la seva visió i percepció de la realitat es vagi transformant, deixant de ser igual a com la concebem la resta. Això no és fàcil de comprendre i és una cosa que costa molt d’assumir pels que envolten la persona afectada, però ella interpretarà el món des de la seva realitat actual, per més que pretenguem que sigui altrament.
És fàcil catalogar algunes coses que diu una persona amb Alzheimer com a “ximpleries” o “sense sentit” i la tendència natural és portar-li la contrària o tractar de fer-la raonar. però això serà, en la majoria d’ocasions, una batalla perduda que pot contribuir a incrementar la sensació de sobrecàrrega de la persona cuidadora i afavorir una conducta alterada a la persona amb Alzheimer.
L’alteració de la memòria i d’altres capacitats cognitives interfereix en la interpretació de la realitat i l’adequació de la resposta o les reaccions al que passa al seu voltant.
És molt més pràctic i beneficiós per a totes les parts implicades acceptar allò que comporta el diagnòstic d’Alzheimer i la progressió de la malaltia que resistir-s’hi i portar la contrària a la persona amb Alzheimer. Però això no és pas fàcil. Per això, sense existir fórmules infal·libles, donem a continuació algunes idees que poden ajudar.
Controlar la reacció al deteriorament cognitiu de la persona amb Alzheimer
La millor actitud que podem adoptar és la de tractar de comprendre la situació actual del nostre ésser estimat i adaptar la nostra resposta a ella. La malaltia d’Alzheimer comporta una sèrie de símptomes cognitius que afectaran capacitats tan diverses com la retenció de nova informació, la recuperació de records, l’orientació en temps, espai i persona, al raonament, la identificació d’objectes i persones, ús adequat del llenguatge, o la comprensió verbal.
Tot plegat fa que la vivència i la percepció de l’entorn i del que li passa sigui molt diferent de com havia estat sempre. i, tot i ser difícil d’acceptar, hem de tractar de comprendre que, des de la seva realitat actual, allò que diu, per a ella, és veritat i allò que sent, també. No és realista esperar que per portar la contrària a una persona amb Alzheimer aquesta tornarà a concebre el món com nosaltres o que canviï la seva percepció. No podem evitar o controlar la progressió del deteriorament cognitiu que pateix, però sí com hi reaccionem.
Alternatives per no portar la contrària a una persona amb Alzheimer
Proposem a continuació algunes respostes alternatives o més recomanables a portar la contrària a una persona amb Alzheimer partint d’algunes situacions, a tall d’exemple, amb què ens podem trobar:
Sembla que s’inventa coses
Potser la persona amb Alzheimer ens expliqui que, recentment, potser només una estona abans, ha vingut de visita a casa un familiar determinat, quan això és impossible, perquè aquesta persona viu lluny o potser hagi mort.
Probablement, la persona està confonent continguts dels seus records amb la realitat actual i, per això, sembla que els ho inventi, però, per a ella, en aquell moment, és com si el fet fos real.
Davant d’aquesta situació, en lloc de portar la contrària a la persona amb Alzheimer tractant de fer-la raonar perquè entengui que no és possible, és preferible preguntar-li si troba a faltar aquest familiar i dedicar uns minuts a recordar algun moment gratificant viscut amb aquesta persona .
“Aquesta no és casa meva!”
Pot ser que la persona no reconegui casa seva com a tal, com casa seva, i que això sigui perquè els records antics es mostren molt més consistents que els més actuals, ja que la memòria, en aquests casos, es va deteriorant seguint aquesta tendència progressiva.
Així doncs, és fàcil que el seu record de la llar estigui relacionat amb casa seva de la infància o la joventut i per això, en un moment donat, no percebi casa seva actual com a tal. També pot ser una expressió de desassossec i intranquil·litat i està manifestant la necessitat de sentir seguretat.
De nou, tractar de convèncer-lo mitjançant la lògica o el raonament i portar-li la contrària, segurament, no serà efectiu. És més recomanable procurar tranquil·litzar-la, mitjançant l’afecte i la calma, dient-li, si cal, que aviat estarà o anirem a casa (com una forma de conduir-lo a la serenitat) i tractar de distreure la seva atenció cap a alguna cosa que li resulti plaent o agradable , potser ajudant-nos de la música, fotografies o altres objectes personalment significatius.
“Qui és aquesta nova amiga que ve amb tu?”
Imaginem la situació següent: arribem a casa acompanyats d’un altre membre de la família, per exemple, una germana de la persona amb Alzheimer. No la reconeix i, per tant, per a ella és una persona nova i ens pregunta qui és o ens demana que us la presentem.
En lloc de portar la contrària a la persona amb Alzheimer, confrontant-la amb el seu dèficit cognitiu que la porta a no reconèixer un familiar, diguem-li, tractant de no demostrar la nostra sorpresa pel seu error, com: “Mira, ha vingut la teva germana Marta a veure’t!” i si, tot i així, expressa estranyesa cap a ella, es procurarà començar a interactuar amb naturalitat sense donar més importància a la dificultat de reconeixement.
En resum, des de l’afecte i l’empatia, abans que portar la contrària a una persona amb Alzheimer serà molt més facilitador per a l’acceptació de la situació i la fluïdesa de la relació, fer l’esforç de comprendre que la realitat de la persona amb demència és diferent de la nostra i les seves accions i reaccions estan intervingudes per la seva percepció actual.
https://blog.fpmaragall.org/llevar-la-contraria
