Alguns creuen que Neil Armstrong no va trepitjar la Lluna, que Elvis Presley està fet una passa, però viu, i altres ja estan en una altra categoria, creient que el món està infectat d’extraterrestres en totes les cantonades (per cert, ara mateix tinc un a l’ costat amb una pinta de marcià …).
Són creences curioses, que en realitat pocs danys causen a ningú. Hi ha altres idees que, per contra, arriben a danyar la salut d’éssers humans, a estigmatitzar-i aïllar-los.
La demència és camp fèrtil per a aquestes idees errades, o en el millor dels casos, inexactes. En aquest article et parlaré de quatre molt populars, som-hi!
LA DEMÈNCIA ÉS A CAUSA DE L’EDAT
No, no, no, tots els grans que coneixes tenen demència? Doncs això, l’envelliment no causa demència.
Sí que és veritat que augmenta el risc de demència a mesura que passen els anys, però és interessant comprendre que, per exemple, la causa més comuna de demència, l’Alzheimer, comença a desenvolupar-se quan estem en la mitjana edat.
Si volem prevenir la demència, la ciència cada vegada està més segura que cal començar a intervenir de forma primerenca, abans d’això que anomenem vellesa.
A més, i espero que això sigui una cosa que no se t’oblidi, moltes persones de mitjana edat desenvolupen demència, degut especialment a que hi ha tipus de demència, com la demència frontotemporal, que es manifesten abans dels 65 anys.
Que quedi clar: una persona de 50 anys pot desenvolupar demència, una de 80 té més risc, però pot ser que mai arribi a patir aquesta síndrome. La vellesa no provoca demència.
DEMÈNCIA ÉS EL MATEIX QUE ALZHEIMER
Fins la meva família més propera hi ha vegades que em diu això, la qual cosa prenc gairebé com una ofensa personal, ¿és que no llegeixen Titi? Rara és la setmana en què no aclarim de tenir demència no és el mateix que tenir Alzheimer.
A veure, desgrano la idea per punts:
- L’Alzheimer és una malaltia que causa demència.
- La demència és una síndrome que pot ser causat per moltes malalties, l’Alzheimer és la més comuna.
- Una persona pot tenir demència i no tenir Alzheimer, perquè té una altra malaltia que l’ha portat fins aquí, per exemple, té demència amb cossos de Lewy.
Més o menys clar? Continuem.
SI TÉ DEMÈNCIA, OBLIDA-HO, JA NO HI HA RES A FER.
Una idea particularment nociva, perquè condemna el malalt a viure tancat tot el dia, en una vida sense sentit i sobrecàrrega al cuidador.
No existeixen tractaments curatius per a la majoria de les demències, és una realitat. Hi ha excepcions, però molt rares, on la demència és reversible. No és el cas de la demència provocada per malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o la malaltia per cossos de Lewy.
No obstant això, hi ha tractaments simptomàtics, tant farmacològics com no farmacològics. El malalt i els seus cuidadors no han de quedar-se resignats davant els símptomes del seu familiar.
Hem de demanar als professionals de la salut que atenen el cas que estableixin tractaments efectius per als símptomes que vagin sorgint i afectin la qualitat de vida del malalt i dels seus cuidadors.
L’actitud de “és el que hi ha, no podem fer res més” no val, perquè és el camí més recte a una sobrecàrrega inaguantable en el cuidador.
No ignorem les teràpies no farmacològiques (TNF), moltes de les quals les podem fer a casa. En les alteracions del comportament poden arribar a ser la millor opció.
LES PERSONES AMB DEMÈNCIA SÓN AGRESSIVES
No, no totes les persones amb demència manifesten comportaments agressius.
Sí que és veritat que un percentatge important pot mostrar-se agressiu en alguns moments, però tenir demència no vol dir que acabaràs agredint física o verbalment als que t’envolten.
Hi ha molts cuidadors que afortunadament mai han experimentat agressió per part del malalt.
En els casos de pacients que sí que mostren conductes agressives, seria interessants preguntar-nos per què.
¿Ho estem obligant a fer una cosa que no desitja? ¿La seva relació amb el cuidador no és la millor? Té algun dolor, té por?
Siguem conscients que una persona sense demència pot expressar verbalment el que sent, però, els que pateixen aquesta síndrome veuen anul·lada en la majoria dels casos la seva capacitat de comunicar verbalment.
En molts, aquesta necessitat de comunicar que alguna cosa està malament pot manifestar-se a través de l’agressivitat.
I recorda el mantra del món demència: és la malaltia, no la persona.
Dunnia Chappotin
Fuente: www.infottit.e
