Una comparació entre el comportament inflamatori de bacteris i diminutes proteïnes obre noves possibilitats per comprendre la progressió de la malaltia i com tractar-la. Els detalls
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant de 55 milions de persones a tot el món viuen amb dedemència i s’espera que aquesta xifra es dupliqui cap a 2050, sent que la malaltia d’Alzheimer és una de les formes més comunes i una de les principals causes de discapacitat. No obstant això, un recent descobriment sobre els mecanismes d’inflamació cerebral podria obrir noves portes en el tractament i comprensió de la malaltia.
La investigació, que es presentarà a la 69a Reunió Anual de la Societat Biofísica, que se celebra entre el 15 i el 19 de febrer de 2025 a Los Angeles, aborda aquest descobriment i revela com la inflació cerebral contribueix a la progressió de la malaltia de la malaltia. darrere d’aquesta patologia. Aquest treball, liderat per investigadors de la Universitat de Washington i l’Hospital Universitari de Gotinga, ofereix una visió nova dels processos inflamatoris al cervell.
Els experts van identificar diferències clau en la resposta del sistema immunològic del cervell davant les plaques d’amiloide-beta(Aβ), característiques de la malaltia, en comparació amb les reaccions a infeccions bacterianes.
Aquest descobriment podria obrir la porta a tractaments que modulin la inflamació sense interferir amb les funcions normals del sistema immunològic, un enfocament innovador que, de confirmar-se, permetria dissenyar medicaments que no només frenin el dany neuronal, sinó que també previnguin la pèrdua de memòria característica de l’Alzheim.
Diferències a la resposta immunitària: la punta de l’iceberg?
L’estudi, liderat per Arpan Dey, doctor en Filosofia i investigador postdoctoral al laboratori del professor David Klenerman de la Universitat de Cambridge, es va centrar en com les cèl·lules immunitàries del cervell responen als cúmuls de l’hembra els bacteris ingressin al cervell. No obstant això, certes proteïnes petites podrien actuar de manera similar a aquestes, la qual cosa provocaria una inflamació persistent que contribueix al desenvolupament de la demència.
Dit d’una altra manera, encara que la barrera hematoencefàlica protegeix el cervell dels bacteris, algunes proteïnes petites podrien sortejar-la i comportar-se com aquests diminuts patògens, cosa que podria provocar una inflamació contínua que, amb el temps, estaria relacionada amb l’inici de la demència.
Per determinar aquest comportament, l’equip de recerca va utilitzar un model experimental en què van exposar cèl·lules immunitàries a agregats d’Aβ ia lipopolisacàrids (LPS) per analitzar la formació d’estructures anomenades myddosomes, essencials per iniciar processos inflamatoris. És a dir, van buscar exposar les cèl·lules immunitàries a aquests agregats (grups de proteïnes mal plegades relacionades amb malalties com l’Alzheimer) ia les molècules presents a les parets dels bacteris per observar la formació d’estructures claus en l’activació de la resposta.
Els resultats van mostrar que aquests cúmuls més grans de Aβ provoquen una major formació de myddosomes a les cèl·lules immunitàries, mentre que els cúmuls més petits no van aconseguir desencadenar aquesta resposta, fins i tot després d’exposicions prolongades. En contrast, els LPS van generar una reacció més ràpida i intensa en comparació dels grans cúmuls de Aβ. Aquesta troballa suggereix que la inflamació a l’Alzheimer és més lenta i perllongada, cosa que podria explicar per què es converteix en un procés crònic, a diferència de la inflamació aguda que passa durant una infecció bacteriana.
Per dir-ho de manera senzilla, els resultats van mostrar que els cúmuls més grans de Aβ (aquestes proteïnes mal formades) van fer que les cèl·lules immunitàries del cervell reaccionessin més ràpid, formant més myddosomes, que són com “alarmes” que avisen que hi ha alguna cosa malament. En canvi, els més petits no van aconseguir fer que les cèl·lules s’activin, encara que les van exposar durant més temps. D’altra banda, els lipopolisacàrids (LPS), que vénen dels bacteris, van fer que les cèl·lules reaccionessin molt més ràpid i amb més força que els cúmuls grans d’Aβ, la qual cosa suggereix que la inflació segueix a l’Alzheimer quan més comportament és més “violent”.
