La manera de reduir la prevalença de l’Alzheimer podria estar a la farmaciola de qualsevol casa. Almenys, així succeiria si es repliquessin en humans els resultats d’un estudi publicat a la revista Journal of Neuroscience que atorga un nou paper a un dels fàrmacs més utilitzats del món, l’aspirina.
El treball demostra que el consum continuat de dosis baixes d’aquest medicament podria suposar una nova via per reduir la prevalença de l’Alzheimer, però compta amb un dels majors impediments perquè la notícia ocupi les portades de tots els mitjans de comunicació del món: de moment, només ha aconseguit demostrar el seu paper protector en un model animal, en concret en un ratolí.
Tot i que es desconeix la causa exacta de la progressió de la malaltia d’Alzheimer, sembla que un dels mecanismes més implicats en la mateixa és la manca d’eliminació de la tòxica proteïna beta amiloide, especialment de l’hipocamp, una part del cervell.
Activar la maquinària cel·lular responsable de treure les escombraries del cervell s’ha plantejat com una estratègia prometedora per alentir l’evolució de la malaltia.
Ara, un equip d’investigadors liderats per Kalipada Pahan, del Centre Mèdic Rush University, a Chicago, han establert una associació entre l’aspirina i un menor risc i prevalença d’aquesta patologia neurodegenerativa.
Els investigadors van observar que l’aspirina subministrada als ratolins activava un receptor cel·lular anomenat PPARα, el qual al seu torn regulava la producció d’una proteïna anomenada TFEB, que és la responsable de l’activitat dels lisosomes. Amb aquest nom es coneix a unes estructures presents en les cèl·lules de tots els animals (inclosos nosaltres), que a l’activar impedeixen que es formi la placa beta-amiloide o, almenys, redueixen la seva grandària. El que el seu treball posa de manifest, doncs, és que, sempre en el model animal, aquesta medicació aconsegueix reduir la placa amiloide estimulant els lisosomes, el component de les cèl·lules animals que ajuden a netejar les escombraries cel·lular.
Perquè l’aspirina pugui esdevenir una esperança real contra l’Alzheimer, aquest estudi hauria de dur-se a terme en humans, cosa que entra en els plans dels investigadors principals, tot i que encara no han fixat una data per a això.
Font: www.quo.es // LiveScience.
