La pràctica d’exercici d’alta intensitat durant sis minuts afavoreix el desenvolupament d’una proteïna essencial que protegeix el cervell davant del deteriorament cognitiu associat a la malaltia d’Alzheimer.
l Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, progressiva i irreversible que comença a produir danys al cervell fins a 15 o 20 anys abans que es manifestin els primers símptomes. Per això, és fonamental promoure hàbits de vida beneficiosos per a la salut cerebral. Prevenir i endarrerir la seva aparició i millorar-ne el tractament és un dels principals objectius de salut pública a nivell mundial, ja que les dades adverteixen que 130 milions de persones patiran aquest tipus de demència el 2050, segons l’informe mundial d”Alzheimer’s Disease International ‘.
Una alimentació saludable i la pràctica d’exercici físic protegeixen el cervell davant d’aquesta malaltia i garanteixen una qualitat de vida i autonomia més gran en cas de patir-la, cosa molt important per tenir en compte en països com Espanya on l’esperança de vida és cada vegada més gran .
La clau és al BDNF
Tot i això, això no és suficient i les investigacions científiques intenten trobar formes de prevenció més concretes. Un estudi recent, publicat a The Journal of Physiology, assenyala que una sessió curta (de sis minuts) d’exercici d’alta intensitat al dia seria suficient per endarrerir l’aparició dels símptomes d’Alzheimer, encara que la malaltia ja s’hagi manifestat en els pacients. Practicar ciclisme així augmentaria la producció del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF per les sigles en anglès) i que és una proteïna essencial per a la formació i emmagatzematge de records, la millora l’aprenentatge i l’augment del rendiment cognitiu, però que a alhora protegeix davant del deteriorament cognitiu associat a l’edat. Per què? Doncs perquè promou la neuroplasticitat i la supervivència de les neurones.
“El BDNF s’ha mostrat prometedor en models animals, però les intervencions farmacològiques no han aconseguit aprofitar el potencial protector cerebral de manera segura en humans” afirma Travis Gibbons, autor principal de l’estudi. Per aquest motiu, “s’han explorat nous enfocaments no farmacològics capaços de preservar la capacitat del cervell humà per augmentar de manera natural la producció de BDNF i poder experimentar un envelliment saludable”.
Canvi del substrat cerebral
A la seva investigació, Gibbons i el seu equip, van combinar factors com la pràctica lleugera d’exercici (ciclisme de baixa intensitat durant 90 minuts), exercici d’alta intensitat (ciclisme tipus HIIT durant 6 minuts), el dejuni de 20 hores i el dejuni combinat amb exercici. Tot això per veure la possible influència que pogués tenir en la producció de BDNF. Segons els resultats, l’exercici breu però intens va augmentar entre 4 i 5 vegades més la quantitat de BDNF davant el dejuni o l’activitat perllongada d’exercici lleuger. La causa encara es desconeix, però s’estudia la hipòtesi que es degui al canvi de substrat cerebral i el metabolisme de la glucosa, la principal font de combustible per al cervell. Quan es fa exercici intens, la forma d’energia predominant passa a ser el lactat i no la glucosa. Aquesta transició provocaria un augment de la producció de BDNF a la sang. Tot i això, l’increment de BDNF també podria ser degut a l’augment de nombre de les plaquetes, les quals emmagatzemen grans quantitats d’aquest factor. La quantitat de plaquetes va augmentar fins a un 20% gràcies a l’exercici, però no ho va fer tant amb el dejuni.
