Amb el pas dels anys, les nostres funcions cognitives, tal com passa amb les nostres capacitats físiques, es van poc a poc deteriorant. Així s’explica que en algunes ocasions oblidem on hem deixat les claus o que no recordem el nom la persona que ens acaben de presentar. El problema té lloc quan aquests ‘lapsus’ de memòria són més freqüents, o més acusats, del que correspondria a la nostra edat. Sobretot en les persones grans. I és que aquestes fallades de memòria podrien no ser una conseqüència normal de l’envelliment, sinó un signe de deteriorament cognitiu lleu i, per tant, d’una futura demència. D’aquí la importància d’un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de Califòrnia a Davis (EUA), en què es mostra que les proves d’imatge cerebral poden detectar el deteriorament cognitiu lleu d’una forma primerenca, molt abans que els signes i símptomes siguin aparents.
Com explica Zachariah Reagh, director d’aquesta investigació publicada a la revista «Neuron», «a nivell bàsic, encara sabem molt poc sobre els efectes de l’envelliment sobre els sistemes neuronals implicats en la memòria».
Àrees vulnerables
Per dur a terme l’estudi, els autors van comptar amb la participació de 20 joves -de 18 a 31 anys- i de 20 dones i homes d’edat avançada -amb edats entre els 64 i els 89 anys- amb una bona salut cognitiva als quals s’els va demanar que portessin a terme dues tasques relacionades amb la memòria mentre eren sotmesos a una prova d’imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI) d’alta resolució. Però, per a què aquesta fMRI? Doncs perquè permet observar el flux sanguini al cervell, facilitant així la identificació de quines àrees cerebrals estaven utilitzant els participants en el desenvolupament de cada tasca.
Concretament, la primera ‘tasca’ consistia en memoritzar imatges amb una sèrie d’objectes quotidians. I un cop memoritzades, les imatges es barrejaven amb altres d’altres objectes diferents. Així, del que es tractava era d’identificar aquells objectes que es trobaven en el llistat ‘original’.
Com apunta Michel Yassa, coautor de la investigació, «mentre algunes de les imatges eren iguals a les que ja havien vist abans, altres eren completament noves i altres eren molt similars, amb lleus canvis en el color o la mida dels objectes . A aquestes últimes les anomenem ‘esquers’. I el que vam veure és que les persones grans s’havien d’esforçar molt amb aquests esquers, així com que era molt més probable que, davant els participants joves, estiguessin convençuts que ja els havien vist abans ».
La segona tasca era molt similar. En aquest cas, del que es tractava era que els participants identifiquessin quan un objecte havia estat canviat de lloc. I què va passar? Doncs que els resultats aconseguits pels grans van ser més similars als assolits pels joves. Com indica Zachariah Reagh, «això suggereix que no tota la memòria canvia per igual amb l’envelliment. La memòria relacionada amb els objectes és molt més vulnerable que la memòria espacial. Si més no en les fases inicials. I és que altres treballs ja han mostrat problemes amb la memòria espacial i l’orientació durant el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer ».
Sigui com sigui, ¿és possible detectar els canvis en la memòria amb les proves d’imatge cerebrals? I és que en aquest cas, aquestes proves podrien resultar molt útils per detectar precoçment el deteriorament cognitiu lleu i, per tant, la demència. I d’acord amb l’estudi, la resposta és sí.
Els resultats mostren que el dèficit en la memòria dels objectes s’associa a una pèrdua de senyalització en una àrea cerebral anomenada ‘escorça entorrinal anterolateral’. Una àrea ja coneguda per intervenir la comunicació entre l’hipocamp -el àrea en què es processa la informació en primer lloc- i la resta del neocòrtex cerebral -responsable de l’emmagatzematge a llarg termini-. I una àrea, així mateix, que ja se sap que es troba greument afectada en els pacients amb alzhèimer.
En paraules de Michael Yassa, «la pèrdua de senyal en la fMRI vol dir que hi ha menys flux sanguini a aquesta regió, però creiem que la base subjacent per aquesta pèrdua es troba en els canvis en la integritat estructural d’aquesta regió cerebral. Una de les coses que sabem sobre l’alzhèimer és que aquesta regió és una de les primeres a mostrar una de les característiques claus de la malaltia, és a dir, la deposició de cabdells neurofibril·lars ».
Envelliment ‘selectiu’
Per contra, els resultats no van mostrar diferències associades a l’edat en l’escorça entorrinal posteromedial, àrea implicada en la memòria espacial i que no es veu significativament danyada durant l’envelliment. Com refereix Michael Yassa, «les nostres troballes suggereixen que el procés d’envelliment cerebral és selectiu».
En definitiva, els estudis suggereixen que aquest tipus de fMRI pot ser una eina molt útil per al diagnòstic primerenc dels dèficits de memòria i, per tant, de la demència. I per això, els autors han dissenyat un estudi amb 150 persones grans que també se sotmetran a proves d’imatge cerebrals amb tomografia per emissió de positrons (PET) per observar l’acumulació de plaques de beta-amiloide i de proteïna tau durant l’envelliment.
Com conclou Michael Yassa, «esperem que aquestes anàlisis cognitius i integrals ens permetin establir si els dèficits ja observats en el nostre estudi són indicatius dels que experimentaran els participants en el futur».
A. Otero
Fuente: abc.es
