S’aixeca, camina uns passos, torna a seure, no ha passat un minut i novament està dempeus, aquesta vegada es llança a recórrer tot el passadís. Ja porta diverses hores així, estàs esgotada, ja saps que el metge et va dir que si l’ambient era segur no era un gran problema, però a tu et desespera.
Li dius que se senti, la prens del braç i la portes a la butaca, els seus ulls et miren des d’un lloc al que tu no tens accés. Al poc temps, comença novament els seus moviments interminables Què fer? Només vols que estigui tranquil·la uns minuts…
EL MALALT D’ALZHEIMER NO PARA DE CAMINAR: VAGABUNDERIA o DEAMBULACIÓ.
A aquest continu caminar sense sentit aparent de les persones amb alzhèimer se’l denomina deambulació o vagabunderia, i s’inclou dins de les anomenades conductes motores aberrants. L’excés d’activitat motora sense una finalitat coneguda augmenta a mesura que avança la malaltia i sembla ser més comú en horari nocturn.
La deambulació de l’alzhèimer és una conducta complexa que, avancem, és molt difícil de modificar. Implica en moltes ocasions un risc important per al benestar físic de la persona, fonamentalment pel risc de desaparició que comporta si el malalt surt del seu entorn habitual.
PER QUÈ EL MALALT D’ALZHEIMER NO PARA DE CAMINAR?
La raó més evident és perquè està malalt i l’alzhèimer provoca una sèrie de canvis a nivell cerebral, que tenen el seu reflex en la conducta, en aquest cas la deambulació.
Però hi ha desencadenants individuals i ambientals a tenir en compte en analitzar la conducta de vagabunderia en una persona amb demència. Per exemple:
- La persona pot estar agitada, ansiosa.
- Està desorientada, fet comú en l’alzhèimer. Si no saps on ets ni què fas aquí, segurament acabis caminant buscant orientar-te o trobar una cara coneguda.
- Pot estar sentint dolor o alguna incomoditat física, per exemple un coixí mal posat. Valorar bé aquest possible desencadenant sobretot si la deambulació no és una conducta habitual i apareix esporàdicament.
- L’ambient és poc estimulant i porta a l’avorriment: si passes tot un dia assegut en una butaca mirant el no-res, possiblement acabis aixecant i caminant a la desesperada.
- La persona ha estat traslladada recentment a un ambient poc familiar.
- Té necessitats bàsiques: no té per què estar sentint dolor, simplement vol anar al bany o té gana.
Tots aquests desencadenants han de durr-te a una conclusió: les causes de la vagabunderia varien d’una persona a una altra. Identificar-les és el principi de la solució.
QUÈ FER PER CONTROLAR LA DEAMBULACIÓ EN L’ALZHÈIMER?
Solucions estandarditzades no n’hi ha, de màgiques encara menys. I és fonamental el que hem esmentat anteriorment; intentar comprendre la causa que està darrere de que el malalt d’Alzheimer no para de caminar.
Sempre que la conducta hagi aparegut de forma abrupta, és recomanable acudir al metge per descartar causes com infeccions o reaccions a medicaments. També és important que coneguis que la vagabunderia en si no té per què ser un comportament perillós si passa en un entorn segur.
Estratègies que pots intentar:
- ¡Seguretat! Essencial, assegura’t que la persona amb Alzheimer no pot sortir fora i perdre. Dins de la casa també hem d’adequar l’entorn. Per exemple, pot ser necessari treure les catifes i alguns mobles, per evitar caigudes. O posar llums automàtiques per si s’aixeca durant la nit i portes a les escales per evitar l’accés. Unes campanetes a les portes també poden ajudar-te a saber quan està caminant d’una habitació a una altra. Si és possible, crea un espai on el malalt pugui caminar lliurement.
- Utilitza un dispositiu GPS: n’hi ha molts al mercat i barats. Si hi ha un risc que la persona escapi de casa, un dispositiu GPS que permeti localitzar-la és essencial.
- Realitza activitats durant el dia que resultin significatives: no val amb encendre la tele i deixar-aquí. Intenta realitzar activitats que impliquin interacció personal, per exemple, fer una passejada junts.
- Crea un ambient relaxat, sense sorolls excessius
- Camufla les portes: aquesta estratègia ha resultat molt útil en alguns centres residencials. Pots posar cortines o vinils que camuflin les portes i les facin semblar com una paret més.
- Distreu: si la persona està caminant incessantment, què tal fer-li una pregunta? O posar-li a pelar els alls o doblegar draps (depenent del seu nivell de deteriorament, és clar).
- Si el malalt està en un entorn nou, com una residència, intenta decorar almenys la seva habitació amb elements familiars.
font: www.2ti.es / traducció al català: X.R. AFA Baix Llobregat
