Dins dels models de residència per a gent gran que resulten veritablement “modèlics” destaca el que a Holanda van posar en marxa el 2008: Hogeweyk ‘el poble de la demència’, que ha servit de model a moltes altres iniciatives.
Els ‘pobles de la demència’ o ‘pobles d’Alzheimer’ són residències concebudes com comunitats dissenyades per a persones que pateixen de demència, un terme que s’usa per descriure un conjunt de símptomes (com pèrdua de memòria i confusió) que són causats per una varietat de malalties cerebrals inclosa però no limitada a l’Alzheimer. La diferència externa amb altres models és la seva aparença, més propera a un petit barri que a un establiment residencial.
Els 150 residents de Hogeweyk viuen en cases de sis habitacions ( ‘unitats de convivència’ a la nomenclatura que s’utilitza normalment en el sector de residències per a gent gran a Espanya), cadascuna dissenyada al voltant d’un de quatre “estils de vida” que van imaginar els seus creadors i en els quals es poden agrupar els grans que hi viuen. Cada casa està decorada i té estris i complements que entendria perfectament qualsevol “viatger del temps” que vingués de l’Holanda dels anys cinquanta. Potser a un amant del mobiliari escandinau li sembli kitch o antiquat, però als residents de Hogeweyk sol agradar-li.
Agrupar als residents per estils de vida té com a objectiu establir una continuïtat entre les seves vides anteriors i la que els arriba a l’ingressar a la residència. La idea es basa en la teràpia de reminiscència, que sosté que l’ansietat en pacients amb demència es pot reduir en crear un entorn familiar, reconeixible i significatiu.
És una cosa que ja s’imposa. Ho vam veure a la residència Akropolis del grup Humanitas (que vam visitar en un viatge de Inforesidencias.com) a Rotterdam, que ha construït un “museu de la memòria” en el seu soterrani on els residents poden tocar els objectes que els van ser familiars durant la seva infància i joventut. També en un viatge a Noruega vam poder veure una residència que, inspirada en Hogeweyk, tenia un supermercat al soterrani de manera que els residents amb demència podien ajudar a fer la llista de la compra de la unitat, baixar a comprar acompanyats per alguna auxiliar i després cuinar a la unitat de convivència.
A l’espai enjardinat que agrupa les cases de Hogeweyk hi ha una botiga, una oficina de correus, alguna parada d’autobusos, fonts i parcs on els residents poden passejar o senzillament “estar”. Una mena de “Show de Truman” pensat perquè la persona gran que pateix demència pugui viure una vida el més normal possible malgrat la seva deteriorament cognitiu.
La idea d’Hogeweyk ha estat tan original i celebrada que durant 2017 va rebre més de 1.400 visitants de tot el món, desitjosos d’inspirar-se en el concepte i portar als seus propis països. I això és així perquè el sistema no és només bonic en aparença, sinó que ofereix resultats que animen a aplicar-: el 1993, quan encara era una residència de gent gran “normal”, el 50% dels residents tenien prescrits fàrmacs antipsicòtics. El 2015, la xifra havia baixat fins al 8%. Quan es pregunta als residents i els seus familiars sobre el seu nivell de satisfacció responen atorgant un 9.1 de 10, en comparació amb una mitjana del 7.5 si comptem totes les residències d’Holanda.
En els viatges que organitzem a Inforesidencias.com sempre que veiem un model interessant sorgeix la pregunta: Quant val i qui ho paga?
Hogeweyk existeix perquè els Països Baixos poden i volen pagar-lo. Com gairebé totes les residències de gent gran a Holanda, el finançament de les places procedeix principalment de l’Estat. Un sistema d’assegurança nacional de dependència cobreix el cost mensual proper als 6.000 euros per cada pacient i amb les persones que disposen de més recursos assumint un copagament de fins a 2.400 euros al mes. És això molt o poc?
A la imatge que acompanya aquesta notícia, es pot veure el quadre de l’Observatori de la Dependència de FEDEA. Ens pot donar una aproximació: compara el percentatge de PIB que gasten diferents països en atenció de llarga durada.
O sigui que, per muntar un petit poblet per a persones amb Alzheimer necessites que tot un país estigui disposat a pagar per això.
Josep de Martí
Font:dependencia.info
