Novament la ciència troba elements per veure en la qualitat del nostre son un indicador del risc d’alzhéimer. La evidència acumulada sobre aquest tema ja pot considerar-se important.
En aquesta ocasió investigadors de diferents centres universitaris nord-americans han trobat que, en persones amb alteracions del son, els marcadors biològics de la malaltia d’Alzheimer estaven alterats.
L’estudi, publicat recentment a la revista Neurology, només va trobar una associació, no prova en cap moment que l’insomni o els despertars nocturns puguin causar Alzheimer.
No obstant això, el vincle entre la qualitat de la son i l’Alzheimer ha estat assenyalat per tantes investigacions que diversos científics veuen en aquesta situació una oportunitat per crear teràpies que, almenys, alenteixin l’avanç de la malaltia.
MALA QUALITAT DEL SON, MÉS MARCADORS DE ALZHEIMER.
En la investigació es va analitzar a un grup de 101 persones amb un risc incrementat de Alzheimer perquè, o bé tenien un pare o mare amb la malaltia, o eren portadors d’un gen que igualment augmenten les possibilitats de patir aquest mal.
La dada anterior és important perquè condiciona els resultats de l’estudi: els involucrats ja de per si tenien més predisposició a la malaltia d’Alzheimer, cosa que succeeix a una minoria de persones.
A aquests 101 individus se’ls va aplicar un test per valorar la qualitat del son i, a més, se’ls va extreure una mostra de líquid cefaloraquidi, en la qual es va analitzar la presència de marcadors biològics de la malaltia d’Alzheimer.
En el líquid cefaloraquidi es mesuren els nivells de dues proteïnes que s’ha vist que estan involucrades en l’origen i evolució de l’Alzheimer, tot i que tenir aquests nivells alterats no necessàriament implica que es desenvoluparà la malaltia. Sí indica que el risc és més gran.
Doncs bé, quan els investigadors van comparar la informació sobre la qualitat del son amb la dels marcadors biològics d’Alzheimer, van trobar que mentre pitjor era la primera més alterats estaven els segons.
Els que consideraven que dormien malament i tenien somnolència diürna excessiva resultar ser els que més patologia d’Alzheimer presentaven.
Aquestes dades se sumen a estudis anteriors que van mostrar com en ratolins als quals se’ls privava de la son augmentava l’acumulació de substància beta amiloide, un d’aquests marcadors d’Alzheimer als que hem estat fent referència.
¿CAUSA O CONSEQÜÈNCIA?
Ja hem avançat que el fet que les persones involucrades en l’estudi tinguessin una predisposició a la malaltia marcava la interpretació dels resultats. Perquè, ¿els trastorns del son contribueixen a que sorgeixi l’Alzheimer o són el resultat de les alteracions que ja es produeixen en el cervell?
Una pregunta que porta de cap a molts científics sense que encara es trobi una resposta definitiva.
En el que sí coincideix la majoria és que dormir les hores suficients amb la qualitat necessària és essencial per a la salut de les nostres neurones. Entrevistat per la CNN, el Dr. Dr. Rudolph Tanzi, una autoritat a nivell mundial en el camp de l’Alzheimer, va dir:
“Cada vegada s’acumula més evidència que indica que dormir almenys de 7 a 8 hores és essencial per a la salut i el funcionament cerebral. En la fase més profunda del son, el cervell es neteja a si mateix de les plaques i altres compostos tòxics que desencadenen l’Alzheimer “
A dormir!
font:infotiti.com // traducció al català X. R.
