La hipòtesi de la cascada amiloide és el model més influent de les últimes dècades en la investigació sobre la malaltia de l’Alzheimer.
Des de 1992 ha tingut un paper predominant a l’hora d’explicar l’origen i evolució d’aquest tipus de demència, la més comú en el món segons l’Organització Mundial de la Salut.
Es basa en la idea que una “cascada química” és la que acaba provocant l’acumulació al cervell de plaques senils -dipòsits extracel·lulars anormals d’un material proteic anomenat beta-amiloide- que al seu torn acaben destruint les neurones dels pacients amb aquest tipus de demència.
Aquesta hipòtesi planteja que aquesta acumulació marca l’inici patològic de la malaltia d’Alzheimer.
Suggereix també que el mal es deu a una excessiva formació de beta amiloide o a una pobra eliminació dels mateixos, un procés que fa que les estructures neuronals dels malalts es vagin degenerant i amb el temps certes parts del cervell s’atrofien.
La gran pregunta: què desencadena la cascada amiloide?
Gran part de les investigacions d’avui en dia que busquen desenvolupar medicaments per al mal d’Alzheimer es basen en aquesta hipòtesi i tracten de buscar la manera d’interrompre aquesta acumulació de proteïnes nocives.
Però els experts encara no tenen clar què és exactament el que desencadena la formació d’aquests dipòsits proteics.
L’alzhèimer és el tipus de demència més comuna i pot conformar el 60-70% dels 50 milions de casos al món, segons l’Organització Mundial de la Salut.
El científic britànic John Hardy lidera un equip de quatre acadèmics que acaba de rebre el prestigiós premi europeu The Brain Prize 2018, d’un milió d’euros, per la seva investigació sobre l’alzhèimer.
I Hardy i altres experts creuen que el que desencadena la cascada amiloide són errors genètics rars, que generen una anomalia en l’ADN que codifica la proteïna precusora l’amiloide, anomenada PPA.
La PPA és la que sintetitza la beta-amiloide, que és un pèptid compost per aminoàcids.
Segons creu Hardy, un error genètic fa que el cos comenci a formar PPA alterada que condueix a la formació de dipòsits anormals d’amiloide, que al seu torn formen plaques senils i cabdells neurofibril·lars deproteína tauen les neurones, les que fan que aquestes deixin de funcionar o morin, causant demència clínica.
Una altra teoria apunta que el problema no té a veure amb la PPA que genera l’amiloide sinó amb una proteïna que l’elimina.
En qualsevol cas, les dues hipòtesis suggereixen que seria aquesta “cascada amiloide” la que marcaria l’inici patològic de l’Alzheimer.
Segons l’investigador de la Universitat de Columbia Christiane Reitz, autor en 2012 d’una revisió d’aquesta hipòtesi publicada a la revista International Journal of Alzheimer’s Disease, tot i que hi ha “evidències substancials per a donar suport a aquesta hipòtesi, també hi ha limitacions”.
Entre aquestes limitacions apunta que els resultats de proves clíniques amb medicaments dissenyats en base a aquesta hipòtesi encara no han donat resultats concloents.
Altres investigadors també qüestionen si les plaques senils i els cabdells neurofibrilaresque s’observen en els cervells dels malalts d’Alzheimer no seran resultat, en lloc de causa, de la neurodegeneració.
L’ Alzhèimer i altres demències afecten 50 milions de persones al món, i per ara no hi ha cap tractament que pugui aturar la malaltia.
Font: www.bbc.com // Traducció al català: X.R.
