El seu cervell diu que tenen Alzheimer i el seu comportament és el d’una persona sana. No tenen mala memòria i es mantenen independents gairebé fins al final de les seves vides. Però repetim: el seu cervell està carregat de signes d’Alzheimer.
Des de la dècada del 80 es ve observant; desenes de persones grans moren estant perfectament lúcides, sense cap mena de demència, quan estructuralment tot diu que sí la tenen (i molt avançada).
Aquests descobriments han desconcertat als científics. Per què? Què fa que davant el mateixa dany al cervell unes persones manifestin símptomes de demència i d’altres no? L’ explicació és un concepte, difícil de provar directament, però que indirectament tot indica que existeix: la reserva cognitiva. Una bona notícia? Que podem fer molt per millorar-la.
QUÈ ÉS LA RESERVA COGNITIVA?
La reserva cognitiva és com la nostra guardiola cerebral, quan tenim problemes recurrim a ella. Aquests problemes poden ser el dany provocat al cervell per la malaltia d’Alzheimer, però també el deteriorament associat a l’envelliment normal.
La reserva cognitiva fa que, davant la mateixa quantitat i tipus de dany al cervell, en les persones que tenen major reserva cognitiva s’activin mecanismes que compensen aquest mal. L’anterior fa que quan s’examina el cervell de persones en la mateixa fase de l’Alzheimer, en els quals tenen major reserva cognitiva el dany és major. Però recorda, altres persones amb menys alteracions cerebrals, tenen els seus mateixos símptomes.
Una cosa ha de quedar clar: la reserva cognitiva no és una estructura cerebral, una cosa que es pugui veure mitjançant un escàner. És un mecanisme-més aviat un concepte que intenta explicar un fenòmen -que sembla activar-se davant la presència de dany cerebral. Alguns investigadors han apuntat que la base funcional és l’activació de xarxes neuronals alternatives, una mena de prendre un camí més curt per arribar al mateix lloc.
En les persones amb menor reserva cognitiva no s’activen aquests mecanismes compensatoris, per aquest motiu, tot i tenir menys deteriorament cerebral, el seu estat mental és igual al dels altres afortunats
QUÈ MILLORA LA RESERVA COGNITIVA?
Ja t’imaginaràs que la reserva cognitiva no va ser una cosa que els investigadors es van llançar a buscar directament. Van arribar aquí constatant que, en aquestes persones amb signes d’Alzheimer en el cervell, però sense demència, hi havia alguns factors comuns, per exemple, tenien major nivell educatiu o havien estat més temps involucrats en activitats laborals intel·lectualment molt demandants.
- També s’ha observat que en els adults majors sans amb millor nivell educatiu, el deteriorament mental associat a l’edat és menor. Per aquest camí es va arribar a definir alguns factors que semblen incrementar la reserva cognitiva:
- Nivell educatiu: a més anys d’estudi, millor reserva cognitiva.
- Ocupació: no només el temps que dediques a treballar importa, sinó també el contingut del treball. Si és intel·lectualment desafiador, la reserva cognitiva serà més gran.
- Temps lliure: sí, a què dediques el temps lliure també influeix en el teu guardiola cerebral. Les persones amb més interessos i que participen en més activitats d’oci, sembla que també contribueixen a la seva reserva cognitiva.
- Característiques innates: hi ha persones que neixen amb capacitats que afavoreixen una millor reserva cognitiva.
¿SEMPRE ES POT MILLORAR LA RESERVA COGNITIVA?
Sí, almenys això sembla. Encara que l’ideal és començar a fer un bon aplec des de primerenca edat. No és el mateix començar a estalviar als 25 que als 65 no? No obstant això, mai és tard. La clau és mantenir una vida activa i ocupada. Garanties no hi ha, de fet, la reserva cognitiva no evitarà el dany cerebral, solament que aquest es manifesti de forma més benigna. Per acabar, uns consells per augmentar la reserva cognitiva:
- Apunta’t a cursos amb temàtiques que et atreguin: Arribar a casa i posar-te a veure la tele poc fa per les teves neurones. Hi ha infinitat de cursos gratuïts: de cuina, idiomes, punt, informàtica. Del que t’agradi, segurament trobaràs alguna cosa.
- Col·labora amb causes amb les que t’identifiquis: moltes associacions estan esperant per l’ajuda de persones com tu. Et sentiràs útil i l’activitat social li anirà molt bé al teu cervell.
- Mou el teu cos: ja sigui una camina de 30 minuts cada dia o una bona sessió al gym, poques coses són tan beneficioses per al nostre cervell.
Dunia Chappotin, www.2ti.es
