La síndrome del cuidador cremat és un estat d’esgotament físic, mental i psicològic que experimenten els cuidadors de malalts d’alzhèimer, encara que en realitat es pot presentar en qualsevol cuidador de persones dependents sotmesos a un estrès continuat.
L’augment de la població dependent ha portat al fet que el terme cuidador cremat sigui molt conegut i, el que és més lamentable, experimentat.
El cuidador cremat arriba a tenir uns nivells d’estrès que afecten seriosament la seva salut i la pròpia cura. Entendre què és la síndrome del cuidador cremat, per què es produeix i reconèixer que ho està experimentant, és el primer pas perquè el cuidador busqui l’ajuda que necessita.
SÍMPTOMES DE LA SÍNDROME DEL CUIDADOR CREMAT
- Aïllament dels amics, la família i altres éssers estimats: a causa de l’impacte que produeix la malaltia del familiar en la vida del cuidador, hi ha una tendència a trencar amb les dinàmiques habituals i amb el seu estil de vida. Aquest aïllament, al mateix temps que símptoma de la síndrome del cuidador cremat, és també una causa d’esgotament del cuidador.
- Problemes de memòria i dificultat per concentrar-se: el cuidador presenta problemes per recordar i posar atenció a tasques de la vida quotidiana.
- Molèsties digestives, palpitacions, tremolor de mans.
- Consum excessiu de begudes amb cafeïna, alcohol o tabac.
- Consum excessiu de pastilles per dormir o altres medicaments.
- Propensió a patir petits accidents.
- Pèrdua d’interès en activitats que abans gaudia: en estreta relació amb l’anterior, en el cuidador cremat apareix una sensació de buit, les activitats que abans resultaven agradables resulten ara avorrides, i hi ha una pèrdua de motivació per realitzar-les novament.
- Sensació de malenconia, irritabilitat, desesperança i indefensió: en la persona amb síndrome del cuidador cremat apareix una sensació de tristesa, de molèstia per tot. La vida de vegades resulta com mancada de sentit i esperança, ja que es té la sensació que passa el temps i no s’estan concretant metes personals, si la família no dóna suport al cuidador això s’agreuja, i apareix una sensació d’indefensió.
- Canvis en la gana, el pes, o en tots dos aspectes: ocorren canvis en els hàbits alimentaris que afecten el pes de la persona.
- Els canvis en els patrons de son: pel fet que ha d’atendre llargues hores al familiar afectat de demència, els horaris de son del cuidador s’alteren ja que s’estableixen en funció de la malaltia del pacient que ha de cuidar.
- Emmalaltir més sovint: Pot aparèixer la tendència a emmalaltir amb més freqüència que abans, a causa de la sobrecàrrega i els seus efectes en la salut física i mental del cuidador.
- Sentiments de voler fer-se mal a si mateix o a la persona a qui està cuidant: és comú quan s’està afectat per la síndrome tenir idees una mica irracionals de dany, a un mateix o a la persona que ha de cuidar.
- L’esgotament emocional i físic: el cansament, la sensació de no poder més, i de sentir-se desgastat apareix amb freqüència quan la síndrome es presenta en els cuidadors.
CAUSES DE LA SÍNDROME DEL CUIDADOR CREMAT: QUÈ DU LA CIÈNCIA?
La major part de la comunitat científica està d’acord en que la causa principal de la síndrome del cuidador cremat és l’estrès continuat, crònic, que apareix a causa del constant batallar del cuidador, diàriament, contra la malaltia de la persona que té al seu càrrec. Això comporta que s’esgotin les reserves psicològiques i físiques que té el cuidador. Altres de les causes de la síndrome del cuidador cremat són:
- La confusió de rols: Moltes persones es confonen quan han de complir el seu paper de cuidador. Pot resultar-los difícil separar el seu rol de cuidador del seu rol com a espòs/muller, amant, fill, amic, etc.
- Les expectatives poc realistes: molts cuidadors que acaben experimentant la síndrome del cuidador cremat esperen que la seva participació tingui un efecte positiu en la salut i la felicitat de la persona. És cert que les seves atencions garanteixen millor qualitat de vida per al malalt, però moltes vegades els cuidadors esperen una millora per sobre de les possibilitats reals de recuperació del pacient que tenen al seu càrrec. Això pot ser poc realista, sobretot per les persones que pateixen d’una malaltia progressiva com el Parkinson o l’Alzheimer.
- La manca de control sobre la situació: molts cuidadors se senten frustrats per la falta de diners, recursos i habilitats per planificar, gestionar i organitzar la cura dels seus éssers estimats. Aquesta és una causa fonamental de la síndrome del cuidador cremat.
- Exigències poc raonables: Alguns cuidadors s’imposen càrregues poc raonables, en part perquè creuen que només ells són els responsables del pacient. Alguns membres de la família, com a germans, fills adults, o el pacient mateix, i fins al propi cuidador, poden imposar exigències poc raonables.
- Altres factors: Molts cuidadors no poden reconèixer quan estan patint el desgast i, finalment, arriben al punt en què no poden funcionar amb eficàcia. Fins i tot poden emmalaltir.
Danny Echerri Garcés
Fuente: www.infotiti.com // Traducció al català: X. R.
