Tenen més de 90 anys, els escàners cerebrals diuen que tenen el cervell plè dels signes patològics de la malaltia d’Alzheimer. Físicament qualsevol diria que tenen la malaltia, però la seva memòria i altres processos cognitius no reflecteixen això.
Es mantenen sans tot i la natura… per què? Aquests superlongeus vénen sent una incògnita des de fa dècades per a la ciència.
En el passat Congrés Mundial de Neurologia, que es va celebrar a Kyoto, Japó, entre els dies 16 i 21 de setembre, van tornar a generar atenció gràcies a la presentació dels resultats d’un estudi realitzat per professors de la Universitat de Califòrnia, als Estats Units.
L’estudi, denominat “The 90+ Study” ha seguit durant anys a més de 1700 superlongeus buscant les claus de tanta vida. La investigació va mostrar una vegada més que l’edat és el principal factor de risc de l’Alzhèimer: el 40% d’aquestes persones va desenvolupar demència.
Fins aquí les dades són les esperables, la sorpresa va venir després. Segons comenta una de les responsables d’aquesta investigació, la professora Claudia Kawas: “Curiosament, les autòpsies van revelar que al voltant de la meitat de la gent gran sense demència tenia un alt grau de patologia Alzheimer en el seu cervell, encara que en vida estaven mentalment en forma.”
Però aquí no acaben les dades per reflexionar. Resulta que al voltant de la meitat de les persones que sí que van desenvolupar demència no tenien una patologia d’alzhèimer significativa.
Per patologia d’alzhèimer s’està fent referència als signes clàssics que provoca la malaltia en el cervell dels afectats, per exemple, l’acumulació de proteïnes tòxiques.
Per què passa això? En la resposta està el més útil.
MALGRAT EL QUE DIU LA PET NO TENEN DEMÈNCIA.
Els investigadors estan lluny de tenir totes les claus, però hi ha dades relacionades amb les persones que no van desenvolupar demència-a les que denominen resilients cognitius- que crida l’atenció, per exemple:
- Realitzen més activitat física
- Passen menys hores davant de la televisió
- Tenen major nivell educatiu
Aquest últim factor sembla ser particularment important, segons explica Kawas:”Les persones amb un nivell educatiu baix tenien un risc estadístic quatre vegades major de desenvolupar demència que aquelles amb un nivell d’educació més alt. Entre les persones sense placa [l’acumulació tòxica de proteïnes], la diferència educativa era irrellevant “
Un altre punt que consideren important és la presència de múltiples patologies cerebrals, no només alzhèimer, en el desenvolupament de la demència. Kawas explica que:”En les persones longeves la presència de múltiples patologies s’associa amb una major probabilitat de demència. El nombre de patologies també sembla ser rellevant per a la gravetat del deteriorament cognitiu. Per tant, haurem d’apuntar a múltiples patologies si volem reduir la càrrega de la demència “.
IMITAR ALS SUPERLONGEUS PER PREVENIR LA DEMÈNCIA?
Si els que tenen major nivell d’activitat física, veuen menys televisió i han estudiat més tenen menys risc d’alzhèimer, vol dir que si introduïm aquests canvis en la nostra vida també disminuirem les nostres possibilitats?
Hi ha indicis que diuen que sí, però no són prou fortes com per fer d’això una recomanació oficial. Kawas es remet a un recent informe avalat per l’Institut Nacional sobre Envelliment dels EUA.
L’informe conclou que les evidències no són prou com per fer una campanya pública a favor dels canvis en l’estil de vida per disminuir el risc de demència, però sí que és important que les persones coneguin el que s’ha trobat sobre aquest tema.
L’informe va concloure que hi ha tres factors que semblen claus en la prevenció i evolució de l’alzhèimer:
- Entrenament cognitiu
- Augment de l’activitat física
- Control de la hipertensió arterial
Factors que s’entreveuen claus, sobretot a nivell social, tenint en compte l’acumulació de fracassos de la indústria farmacèutica intentant vèncer un Alzheimer que sembla gegant.
font: www.infotiti.com // Traducció al català : X.R.