Espanya és un dels països amb més vells del món perquè més de 8,5 milions de persones, el 18,4% de la seva població, té més de 65 anys. Però ¿és correcte dir que algú de 65 anys és vell? A quina edat es entra realment en la vellesa?
“Per comoditat estadística des de fa més d’un segle es treballa amb la idea que la vellesa comença als 65 anys perquè aquest llindar fix coincidia amb l’edat de jubilació, però la realitat és que no deixem de guanyar esperança i qualitat de vida i les persones de 65 anys d’avui no tenen a veure amb les d’abans perquè arriben molt millor a aquesta edat i un diria que els de 65-70 anys actuals són com els de 55-60 anys de generacions anteriors “, afirma Antonio Abellán, investigador del departament de Població del CSIC i director del portal Envelliment en Xarxa.
D’aquí que tant ell com altres investigadors del CSIC hagin decidit obrir un debat sobre la necessitat de redefinir el concepte de vell o, com a mínim, l’edat d’inici de la vellesa. I una de les propostes que plantegen és que l’entrada en la vellesa la marqui un llindar mòbil vinculat a l’esperança de vida restant, de manera que ser o no ser vell no depengui dels anys que figurin en el carnet d’identitat sinó dels que a un li quedin per viure.
“És cert que a títol individual ningú sap quan es morirà, però l’Administració i les asseguradores sí que tenen taules de mortalitat que ens permeten calcular l’esperança de vida restant a cada edat, ia partir d’aquestes dades podríem fixar que la vellesa comença a una edat prospectiva, per exemple, 15 anys abans de la mort “, comenta Abellán.
Segons aquest criteri, un seria vell en el moment en què la seva esperança de vida, o vida restant, fora de 15 anys. Les estadístiques diuen que actualment aquest moment arriba a una edat d’entre 72 i 73 anys, perquè encara que l’esperança de vida en néixer és de 83 anys, això no vol dir que als 80 sigui de 3 anys, sinó que realment és de 9, 8. “Cada edat té una esperança de vida concreta que va variant amb el temps en funció de com evoluciona la mortalitat, de manera que si establim un llindar de vellesa lligat a ella, l’edat d’inici serà mòbil però la durada de la vellesa serà fixa , des d’aquest llindar fins a la mort “, explica l’investigador.
I afegeix que la proposta -llançada i altres experts europeus- pretén corregir els inconvenients que planteja l’edat cronològica en una societat en la qual cada vegada arriba més gent i en millors condicions als 65 anys i aquest llindar no reflecteix ja la realitat de la vellesa, mentre que l’edat prospectiva o llindar que fluctua, és una forma de considerar els avenços i progressos en les condicions de vida, de salut i també econòmiques de les persones, i dóna una imatge més optimista de l’envelliment. Perquè canviar la forma de mesurar la vellesa reduiria automàticament les estadístiques de població i la imatge de societat envellida, encara que també podria tenir conseqüències econòmiques i polítiques pel fet que molts serveis i prestacions, des dels relacionats amb la salut fins als financers, van lligats al actual llindar de 65 anys.
Abellán adverteix que la fórmula mòbil només seria vàlida per a les societats occidentals desenvolupades i té el problema que els governs poden usar-la per retardar més l’edat de jubilació, mesura que suscita moltes controvèrsies i bastant rebuig en la societat espanyola, el país europeu on major percentatge de persones vol jubilar el més aviat possible.
Demògrafs i sociòlegs apunten que abans d’adoptar mesura política relacionada amb el llindar de la vellesa calen més investigacions sobre com es viuen aquests últims quinze anys previs a la mort i determinar quan s’inicia el procés de discapacitat de molts ancians, si aquesta discapacitat s’està retardant com apunten alguns estudis nord-americans i la gent gaudeix de qualitat de vida durant més anys també al final dels seus dies. “És important saber si els anys dolents, els que es viuen amb xacres i problemes de mobilitat o amb dependència, realment s’estan endarrerint i comprimint, no fos cas que el fet de viure més temps suposi que la gent visqui més temps malalta i en males condicions, amb un cost molt alt en tots els sentits, i que decidim que la vellesa comença als 70 i resulti que a aquesta edat un alt percentatge ja està molt cascat “, reflexiona Antonio Abellán.
Dels informes publicats periòdicament per l’Observatori de Gent Gran a Espanya es desprèn que entre el 70% i el 80% dels actuals grans (persones amb més de 65 anys) són autònoms i independents funcionalment. Perquè de la mateixa manera que alguns defineixen la vellesa amb un criteri cronològic i diuen que comença als 65 anys amb la jubilació, altres estudiosos marquen el seu inici amb un criteri funcional i estableixen que la persona gran és vella quan és incapaç o està limitada psíquica i socialment.
A això s’afegeix un tercer criteri, el de la percepció social. Un baròmetre realitzat l’any 2009 pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre aquesta qüestió mostrava que el 28,7% de la població espanyola situa l’entrada a la vellesa passats els 70 anys, mentre que el 25,3% ho fa passats els 65, i el 17,3% entén que el ser una persona gran no depèn dels anys. Però aquesta percepció varia molt en funció de l’edat de l’enquestat. A mesura que es compleixen anys un va retardant mentalment l’edat a la qual s’inicia la vellesa, com s’indica al gràfic adjunt. Abellán apunta que aquesta percepció es pot veure afectada en el futur per l’evolució de l’esperança de vida. “Ens sembla que cada vegada serem més i més longeus però hi ha tot tipus de teories i no falten les que apunten que els avenços mèdics provoquen que estiguin arribant a edats avançades persones més fràgils”, el que sumat a accidents i noves malalties podria provocar canvis en les taxes de mortalitat. A França, per exemple, ha causat un gran enrenou saber que en el 2015 es va reduir l’esperança de vida per primera vegada en 46 anys.
Mayte Rius, La Vanguardia digital.
