L’emergència amb la qual fem front a la pandèmia impedeix reparar en els seus danys col·laterals. La incertesa o l’aïllament social que ens imposa la covid-19 comencen a passar factura accelerant el deteriorament cognitiu de part de la població. Un fet que s’agreuja entre els malalts d’Alzheimer. Per a ells, els records i les emocions constitueixen les úniques eines que els permeten seguir comunicant-se amb el seu entorn per poder sobreviure a l’coronavirus i evitar que la malaltia es precipiti.
Carmen Ramírez, de 84 anys, era una dona vital tot i la duresa amb la que el va tractar la vida des de la seva infància -va perdre a la seva mare quan era una nena i, ja d’adulta, al seu marit i al seu filla-, autònoma, sociable ia la qual li agradava anar a classe a l’escola d’adults del seu municipi. Però després del primer confinament va començar a preocupar als seus familiars. Tenia badades poc comuns en ella, sortia poc i manifestava malestar físic. Després de tres ingressos en urgències, a l’agost li van diagnosticar un principi de demència. “En menys de mig any el seu estat ha empitjorat. Està trist, malhumorada i no és capaç de portar una vida autònoma”, explica la seva germana Maria.
El cas de Carmen no és únic. La pandèmia ha accelerat l’empitjorament de pacients amb demències. I la soledat forçosa és una de les causes principals. El Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i l’Institut de Neurociències (INC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han analitzat l’impacte que l’aïllament social en temps de covid-19 provoca en pacients ancians amb demència. Un estudi que pot servir de guia, al menys aquesta és la pretensió de les seves autores, per replantejar les condicions de vida d’aquests malalts a partir d’el coronavirus.
Una de les principals conclusions de la investigació és que l’aïllament social en les persones d’edat avançada comporta una pèrdua de la qualitat de vida, així com un empitjorament dels problemes que pateixen relacionats amb la seva salut mental. I, en concret, en l’Alzheimer s’accelera la malaltia. “Hem vist que moltes persones, a el veure que les seves rutines canviaven i això els impedia tenir una estimulació cognitiva com fins que va arribar la pandèmia, han patit un retrocés”, explica Georgina Caballé, psicogerontóloga de la Fundació AVAN, una entitat privada, sense ànim de lucre, d’Vallès Occidental dedicada a el suport a persones afectades per malalties neurològiques.
La professora de el Departament de Psiquiatria Lídia Giménez-Llort, una de les investigadores de l’estudi de la UAB, assenyala que l’estudi es va realitzar amb ratolins mascle que presentaven un estadi avançat de la malaltia d’Alzheimer. Van escollir ratolins per tenir conductes que poden reproduir-se en l’àmbit clínic, i mascles perquè el sexe masculí és el més afectat per la covid-19 i també el que mostra un major deteriorament neuro-immuno-endocrí i pitjor supervivència davant la demència. Giménez-Llort adverteix la urgència de “mesurar l’impacte que l’aïllament forçós pot tenir en les persones més fràgils, com són els grans que pateixen Alzheimer, i implementar mesures que ajudin a compensar la distància física”. “Hem de reorientar totes les activitats per mitigar aquests efectes”, afegeix.
La música de la seva joventut, les fotografies i pel·lícules antigues, comentar les revistes de el cor i la ràdio són bons aliats a l’hora d’estimular cognitivament a aquests pacients, apunta la investigadora. Aturar l’avanç de la malaltia “comporta més esforços per als cuidadors, tant si són família com a personal de centres de dia o residències”. En aquest sentit, subratlla la importància de treballar per “no perdre anys de vida de persones que encara es troben estables, en les primeres fases de la malaltia, i per no perdre tampoc tots els avenços que s’han aconseguit per retardar la malaltia. Tenim menys capacitat d’estar a prop d’ells i, a més, la malaltia avança; treballem a contrarellotge “.
Cançons de joventut
Giménez-Llort, però, aposta per traslladar un missatge en positiu: “No hem de quedar-nos amb els efectes negatius de la pandèmia, sinó que cal intentar que els dies siguin el més enriquidors possible, plens d’activitats que els facin feliços”. Perquè veure pel·lícules de la seva època o escoltar cançons de la seva joventut els retrotrau als seus millors anys, “aquells que romanen intactes en la seva memòria”.
Es tracta de rescatar els records. Caballé explica per què: “Quan els evoquen, senten emocions i, a través d’aquestes, se senten feliços, els vinculen amb la seva història de vida i els fan sentir persones, perquè ho són, estan amb nosaltres malgrat patir demència”. A més també és important perquè “és la millor manera de comunicar-se amb ells”. “A una persona amb Alzheimer se li esborren molts records, però les emocions no desapareixen. Potser no sé qui sóc o com em dic, però d’alguna manera em reconec a través d’una emoció, i això és el que cal potenc
YOLANDA RICO
https://www.publico.es/sociedad/alzheimer-recordar-emocionarse-sobrevivir-pandemia.html
traduït amb google translator.
