Els homes que perden el cromosoma Y de les cèl·lules sanguínies a mesura que envelleixen, tenen un risc més alt de desenvolupar Alzheimer, segons suggereix un estudi recent.
L’estudi realitzat amb més de 3,200 homes va descobrir que els que ja patien d’Alzheimer tenien gairebé 3 vegades més probabilitats de mostrar una pèrdua del cromosoma Y en algunes de les cèl·lules sanguínies. A més, els homes majors amb una “pèrdua del Y” es van enfrontar a un risc més alt de desenvolupar Alzheimer en els següents 8 anys.
Els experts afirmen que l’estudi no demostra que la pèrdua del cromosoma Y contribueixi directament a l’Alzheimer.
Però afegeix evidències que vinculen la pèrdua del cromosoma Y al risc de patir la malaltia, segons el coautor de l’estudi, Lars Forsberg.
També planteja la possibilitat que algun dia es facin anàlisis sanguínies als homes per comprovar si han perdut el cromosoma Y, per tal de predir el risc de desenvolupar Alzheimer, va dir Forsberg, investigador a la Universitat d’Uppsala, a Suècia.
Les troballes apareixen en l’edició del 23 de maig de la revista American Journal of Human Genetics.
Els homes tenen un cromosoma X i un cromosoma Y, i les dones tenen dos cromosomes X. Els investigadors pensaven que el Y feia poc més que determinar el sexe dels homes i assegurar la producció normal d’espermatozoides.
Però els estudis recents han mostrat que el cromosoma Y conté una gran quantitat de gens, les funcions encara no es comprenen del tot.
De manera semblant, fa temps que els investigadors saben que quan els homes envelleixen, poden perdre el cromosoma Y d’algunes de les cèl·lules del seu cos. Això es veia com una part normal de l’envelliment. Però alguns estudis recents han suggerit alguna cosa diferent.
En un estudi de 2014, per exemple, Forsberg i el seu equip van trobar que els homes grans amb una pèrdua del cromosoma Y tenien un risc més alt de càncer i vivien menys temps que els altres homes.
Les últimes troballes sobre l’Alzheimer són “molt interessants i provocadores”, va dir el Dr. Luca Giliberto, neuròleg i investigador a l’Institut Feinstein d’Investigació Mèdica a Manhasset, Nova York.
Giliberto, que no va participar en l’estudi, va dir que els investigadors van tenir en compte altres factors vinculats amb el risc d’Alzheimer, com l’edat avançada, el nivell educatiu, la hipertensió i la diabetis.
I tot i així, els homes que van perdre el cromosoma Y en les cèl·lules sanguínies tenien gairebé 7 vegades més probabilitats de desenvolupar Alzheimer que els altres homes.
“Sembla que la pèrdua del cromosoma Y és, en si mateixa, un factor de risc independent de la malaltia d’Alzheimer”, va assenyalar Giliberto.
Això planteja moltes més preguntes, va indicar Giliberto. Una és: ¿quins gens del cromosoma Y, quan es perd, podrien fer que un home sigui més vulnerable a l’Alzheimer?
Una altra pregunta és: quan es comença a perdre el cromosoma Y? “Especulem que qualsevol que siguin els mecanismes cel·lulars que fallen i porten a l’Alzheimer, comencen en l’adultesa primerenca, no als 70”, va dir Giliberto. “
Si la pèrdua del Y no comença fins a un moment tardà de la vida, va afegir, llavors potser només faci una contribució “secundària” al risc d’Alzheimer.
Les troballes es basen en mostres de sang de més de 3,200 homes europeus, amb una mitjana d’edat de 73 anys. En general, un 17 per cent presentaven una pèrdua detectable de cromosoma Y en les cèl·lules sanguínies.
Quan els investigadors es van centrar en els homes que no tenien Alzheimer al principi, van trobar que la pèrdua del cromosoma I servia per predir un risc més alt de desenvolupar la malaltia. I com més gran era la pèrdua, major era el risc: els homes als quals els faltava aquest cromosoma en aproximadament el 35 per cent de les cèl·lules sanguínies, eren més propensos a desenvolupar Alzheimer que aquells als quals els faltava en el 10 per cent de les cèl·lules.
Atès que els científics no comprenen del tot les funcions del cromosoma Y, les raons per a aquest vincle no estan clares.
Però Forsberg va especular que l’alteració de la funció immunitària podria influir, atès que la pèrdua del cromosoma I també s’ha relacionat amb el risc de càncer.
Giliberto es va mostrar d’acord. Va indicar que la pèrdua del cromosoma Y també s’ha observat en certes malalties autoimmunes, en què el sistema immunitari ataca per error al teixit del propi cos. I alguns investigadors sospiten que la funció immunitària podria afectar el risc d’Alzheimer.
“S’ha proposat un funcionament incorrecte del sistema immunitari en el cervell com un possible ‘punt feble’ de l’Alzheimer, que permet que es produeixi una acumulació anòmala de proteïnes i la consegüent degeneració (de les cèl·lules cerebrals)”, va comentar Giliberto.
Però per ara, als investigadors els falta molt per aprendre sobre la connexió entre el cromosoma Y i la malaltia. I es necessitaran més estudis abans que es pugui utilitzar la pèrdua del cromosoma Y com a “biomarcador” del risc d’Alzheimer, va dir Giliberto.
article de HealthDay, traduït per HolaDoctor.com a l’espanyol i per AFA Baix al català.
© Derechos de autor 2016, HealthDay
