La germana Mary tenia 101.7 anys quan va morir. Vuit mesos abans un significatiu nombre de proves neuropsicològiques havia confirmat que aquesta monja tenia un intel·lecte envejable. Des dels 19 anys s’havia dedicat a l’ensenyament i fins als 77 anys va ser la seva tasca a temps complet.
Després va estar fins als 84 sent mestra a temps parcial, moment en què es va retirar oficialment, però en realitat seguia exercint d’educadora i tenia un paper molt actiu en la seva comunitat.
La germana Mary també havia fet una altra contribució excepcional durant la seva vida: havia acceptat participar en l’Estudi de les Monges (Nun Study) i el seu cervell seria donat a la ciència per seguir aprofundint en l’envelliment cognitiu i la malaltia d’Alzheimer.
Quan el cervell de la monja va arribar a les mans dels científics, aquests van observar que el cervell tenia tots els signes de malaltia d’Alzheimer, de fet, estava bastant malmès.
La germana Mary biològicament tenia Alzheimer, però, això no havia impedit que intel·lectualment es mantingués sana.
Què va passar? Els científics en realitat no saben, però tenen algunes hipòtesis, una d’elles planteja que la germana Mary tenia una elevada reserva cognitiva que li va permetre resistir millor a la patologia de l’Alzheimer.
Una investigació recent, publicada a la revista Annals Neurology, ve a reflectir la importància de la reserva cognitiva en el risc de demència.
Després d’estudiar a més de 2000 persones durant anys, els científics involucrats en aquest estudi van observar que els subjectes que tenien una elevada reserva cognitiva tenien menys risc de desenvolupar demència que les persones que tenien una reserva cognitiva baixa.
Fins i tot en els casos en què les persones eren portadores d’una variant genètica que eleva significativament el risc d’Alzheimer, una millor reserva cognitiva moderava aquest risc.
Com es defineix la reserva cognitiva?
D’una manera informal la publicació Harvard Health Publishing suggereix que pensem la reserva cognitiva com «la capacitat del cervell per improvisar i trobar formes alternatives de fer una tasca».
Aquesta capacitat permet que, davant d’un mateix dany al cervell, algunes persones (les que tenen millor reserva cognitiva) mantinguin millors habilitats funcionals i cognitives. El millor exemple ja ho vam comentar a l’inici, la germana Mary.
Com es va realitzar la investigació?
Els investigadors buscaven conèixer com influïa la reserva cognitiva en el risc de demència. Amb aquesta meta en ment van analitzar informació de 2556 persones de 60 o més anys que formen part d’un projecte d’investigació suec que estudia l’envelliment. A l’inici de l’estudi cap dels participants tenia demència.
Se’ls va realitzar una sèrie de proves que avaluaven la cognició a l’inici de l’estudi i després cada sis anys. De mitjana es va seguir als participants durant 6.3 anys.
A més de l’anterior, es va avaluar la presència de variants genètiques que se sap que eleven el risc d’Alzheimer (l’anomenat lel APOE-ε4) i també van crear un indicador de reserva cognitiva.
Aquest últim punt és un dels principals aportacions d’aquest estudi. Perquè està molt bé això de dir que la reserva cognitiva és molt important, però com la avaluem? Com sabem que una persona té major reserva cognitiva que una altra? ¿En quins factors ens fixem?
Doncs en aquest cas els investigadors, que pertanyen al prestigiós Institut Karolinska, es van basar en els resultats d’investigacions prèvies per definir quatre factors que van formar part d’aquest indicador de reserva cognitiva:
- Educació primerenca (van valorar els anys dedicats a la formació reglada).
- Complexitat dels treballs de major durada durant la mitjana edat (es va avaluar la complexitat de les 5 ocupacions en què van estar més temps).
- Activitats d’oci (es va prendre en compte el nombre d’activitats en les que participaven i la seva implicació social, física o mental).
- Xarxes socials a la tercera edat (en aquest punt es van valorar factors com l’estat civil o la freqüència de contacte amb amics i familiars).
¿Resultats?
Doncs va resultar que, en relació amb els individus amb un indicador de reserva cognitiva més baix, aquells amb reserva moderada i alta tenien un risc reduït de demència.
Durant el temps que va abastar l’estudi es van detectar 232 casos de demència i fins i tot entre les persones amb risc genètic elevat, aquelles amb una reserva cognitiva alta semblaven tenir menys risc de demència que els portadors de l’al·lel APOE-ε4 amb una reserva baixa.
Comprens la importància d’aquests resultats? Impliquen que al llarg de tota la vida hi ha camins que podem prendre per disminuir les possibilitats que en el futur la demència toc a la nostra porta.
No l’evitaran, no ens protegirà completament de la demència, però dedicar temps a estudiar, a realitzar activitats complexes, a estar amb amics i ¡a divertir-nos! pot significar que tenim fossats defensius més forts per quan un enemic s’apropi al nostre cervell.
Dunia Chappotin
Fuente: www.infotiti.es
