ca

Respirar aire contaminat augmenta el risc d’ Alzheimer i Parkinson.

 

Respirar aire contaminat, sobretot per partícules fines de 2,5 micres de diàmetre, impacta sobre la salut mental de la població alerten des de fa alguns anys diversos estudis científics que han relacionat, en concret, la pol·lució ambiental amb Alzheimer i altres demències, Parkinson , depressió i ansietat.

Ara, una nova investigació liderada per l’Escola de Salut Pública TH Chan de la Universitat de Harvard (EUA) suma noves proves que reforcen aquesta relació entre la contaminació i el risc incrementat de desenvolupar una malaltia neurodegenerativa.

Després de seguir a més de 63 milions de persones als Estats Units al llarg de 17 anys -el que el converteix segurament en el major estudi realitzat mai sobre l’impacte de la contaminació en la salut mental-, conclouen que la pol·lució ambiental s’associa a major probabilitat d’haver de ser ingressat en un hospital per problemes neurològics, com Alzheimer i Parkinson.

L’estudi, publicat a The Lancet Planetary Health, s’ha centrat en analitzar la relació entre el deteriorament de la salut mental i les concentracions de partícules de 2,5 micres que els ciutadans respiraven en els seus llocs de residència. I han vist que cada increment de 5 micrograms per metre cúbic d’aire en les concentracions de partícules fines es relacionava amb un increment de l’13% de el risc d’hospitalitzacions per malalties neurològiques. Així mateix, els investigadors van veure que el risc era elevat fins i tot quan els nivells d’exposició a partícules fines estaven dins dels límits considerats segurs.

“L’exposició a llarg termini a partícules fines es relaciona amb un risc incrementat de patir un deteriorament de la salut neurològica, fins i tot si les concentracions de partícules de 2,5 estan per sota dels actuals estàndards”, apunta en un comunicat de premsa Xiao Wu, un dels autors principals de la feina.

Diversos estudis epidemiològics previs han constatat que la contaminació ambiental no només afecta l’aparell respiratori, com fins fa uns anys es pensava, sinó que té un impacte molt negatiu sobre la salut cardiovascular, la diabetis i l’obesitat. Provoca estrès oxidatiu, neuroinflamació i envelliment prematur de el sistema nerviós central i s’ha vist que respirar aire contaminat redueix la capacitat cognitiva i la memòria, en el cas dels nens.

“Està ben definit que inhalar gasos i partícules contaminants condueix a la inflamació sistèmica de l’organisme, no només dels pulmons, sinó també de el cor, les artèries i també el cervell. Abans es pensava que aquestes partícules fines no podia travessar la barrera hematoencefàlica -la muralla que protegeix el cervell-, però avui sabem que si i que causen molt de mal “, apunta Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Caixa, que no ha participat en aquest estudi. En aquest sentit, l’estudi de la Càrrega Global de Malaltia (Global Burden of Disease), elaborat per The Lancet, ja assenyala que 3 de cada 10 ictus produïts cada any al món són atribuïbles als contaminants de l’aire.

Per mesurar amb precisió l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut mental dels ciutadans, ISGlobal he emprès un projecte de ciència ciutadana, anomenat cities-Health, en el qual participen 300 persones de qui es prendran dades sobre nivell d’estrès, qualitat de la son i atenció. Aquesta informació es creuarà amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per fer una estimació dels nivells de contaminació a què estan exposats els ciutadans i quins efectes tenen sobre la salut mental.

La publicació de l’estudi de Harvard ha coincidit amb la de l’últim informe de qualitat de l’aire que elabora cada any l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que conclou amb una xifra demolidora: complir amb les recomanacions de l’OMS, evitaria 1000 morts cada any a la capital catalana. I no només això, previndria 1 de cada 3 casos nous d’asma infantil i 1 de cada 9 casos de càncer de pulmó.

“Són estimacions conservadores. Les morts causades per pol·lució podrien arribar a 5.000 persones cada any “, apunta Nieuwenhuijsen, que considera aquesta xifra” totalment inacceptable “Els cotxes són un dels principals contaminants a Barcelona i cal començar a reduir el seu pas per la ciutat. Tenim veritables autopistes travessant-, com el carrer Aragó, que té cinc carrils, el que no té sentit “, afegeix aquest investigador, que insisteix que cal donar més espai als ciutadans perquè caminin o facin exercici.

“Amb la Covid ens hem adonat que no hi ha espai físic suficient per a les persones i necessitem més. Cal canviar l’asfalt per arbres “, insisteix i apunta” i millorar el transport públic, tant dins de la ciutat com des de l’àrea metropolitana a la ciutat, perquè la gent deixi el cotxe a casa “.

L’informe de ASPB constata que l’impacte de la contaminació no és homogeni, sinó que afecta de manera desigual als diferents barris. El que pitjor parat surt és l’Eixample, el barri amb més densitat de trànsit de l’món. “Té quatre vegades la densitat de vehicles de Londres”, ressalta Nieuwenhuijsen. Els col·legis d’aquest barri estan sotmesos a nivells de contaminació, tant de partícules fines com de NO2, superiors a el límit legal, amb les repercussions importants que ja es coneixen que té la pol·lució a cervells en creixement.

L’Eixample és el barri amb més densitat de trànsit de l’món. Té quatre vegades la densitat de vehicles de Londres.

“Ara estem tots bolcats en acabar amb la Covid, però hem de pensar que és un problema temporal, que se solucionarà. La contaminació, sinó apliquem mesures, es quedarà. I se sap que les àrees més contaminades són aquelles que pitjor pronòstic tenen de Covid “, considera Nieuwenhuijsen. “És el moment de repensar les nostres ciutats”.

 

 

CRISTINA SÁEZ 

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201020/484171844324/respirar-aire-contaminado-riesgo-incrementado-alzheimer-parkinson.html