ca

Retardant en 5 anys l’inici de l’Alzheimer disminueix un 50% el seu impacte global.

 

A falta de trobar una cura definitiva, avançar en la investigació dels factors desencadenants de l’Alzheimer és fonamental prevenir l’aparició d’aquesta malaltia i millorar així la qualitat de vida de les persones que el pateixen. De fet, “és possible prevenir en certa manera i retardar l’aparició dels símptomes de l’Alzheimer. S’ha comprovat que retardant en cinc anys l’inici de la malaltia, disminuïm un 50% l’impacte global de la mateixa “, tal com ha afirmat José Antonio López Blat, president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia al XI Simposi Igurco d’Atenció al Pacient Major, celebrat al centre sociosanitari Igurco Orue d’Amorebieta-Etxano (Bizkaia).

En la seva intervenció, el president de la SEGG, ha traslladat un missatge d’optimisme ja que “si som capaços de controlar els factors de risc, prevenir l’aparició de malalties del sistema cardiovascular, etcètera, serem capaços de retardar els símptomes de la malaltia, així com l’impacte personal, familiar i social de la demència, va a disminuir”.

Una cosa fonamental tenint en compte que “en els pròxims quaranta anys, la xifra de persones que pateixen demència es va gairebé a duplicar en el nostre entorn”, de manera que el Dr. López Blat destaca la importància del control preventiu i tractament dels factors de risc, així com l’actuació en els plànols cognitiu, funcional, psicològic i conductual.

Però un cop diagnosticat l’Alzheimer una eficaç atenció al llarg de tota la malaltia és fonamental. En la seva intervenció Iñaki Artaza, director Assistencial de Igurco Serveis Sociosanitaris de Grup IMQ i president de l’Associació Basca de Geriatria i Gerontologia (Zahartzaroa), va manifestar que “hem d’atendre a les persones amb demència des del principi fins al final dels seus dies. Generalment, un pacient gran amb demència pot visitar una consulta de geriatria per a un diagnòstic precoç de la malaltia; després pot ser usuari d’un centre de dia mentre pugui valer-se en certa mesura; posteriorment, com passa en moltes persones grans, pot aparèixer la fragilitat, podent ocasionar una caiguda, que provoqui una fractura de maluc i hagi d’acudir a una unitat de rehabilitació funcional; i, al final, quan la situació es complica i a la demència se sumen altres comorbiditats, és molt probable que faci ús dels serveis d’un centre residencial “.

En aquest sentit, aquest especialistes destaca que les cures complexos “només es poden proporcionar per especialistes correctament formats i amb experiència”. Més encara durant l’atenció a les demències al final de la vida, que “és una assignatura pendent” en l’atenció sociosanitària, “des del punt de vista de proporcionar a aquests pacients una atenció individualitzada, centrada en les seves necessitats. Proporcionar-confort, disminuir el seu dolor, evitar complicacions associades, atendre les famílies, respectar les voluntats i desitjos dels pacients, evitar derivar a un hospital, controlar les prescripcions de medicaments amb una utilitat discutible en aquestes situacions, etcètera. En definitiva, cuidar-los d’una manera integral fins al final de la seva vida “, afirma el director Assistencial de Igurco.

Per la seva banda, Emilio Sola, director de Serveis Socials del Govern Basc, ha destacat que “les previsions demogràfiques i epidemiològiques assenyalen un agreujament del problema que representen les demències en una societat com la nostra, amb un progressiu envelliment de la població”. Tal com afirma aquest l’expert, “la malaltia comporta una extraordinària i diversificada problemàtica, amb conseqüències negatives per a la salut de les persones malaltes i la dels seus familiars, així com un impacte notable en els pressupostos dels serveis socials i salut. Costos directes, indirectes i intangibles “, aquests últims, en referència al grau de patiment del pacient en relació amb el decrement de la qualitat de vida.

Per tot això, “les persones que ens dediquem a la política hem d’assumir, i d’alguna manera, abanderar, la importància de la qualitat de vida, identificant els grups que han de ser objecte d’una major atenció, entre els quals es troben els pacients amb demència i les seves famílies “, afirma. Precisament, la futura aprovació del Decret de Cartera Sociosanitària “millorarà l’acció conjunta de les dues xarxes”, serveis socials i de salut, per donar una millor atenció “a la malaltia d’Alzheimer i a les demències en general”.

 

font: http://geriatricarea.com/   Traducció al català X.R.