ca

Sembla Alzhèimer, però no ho és: 4 malalties amb les que es pot confondre la malaltia d’Alzheimer.

 

Arribada determinada edat, qualsevol indici de mala memòria corre el risc de ser qualificat com un símptoma d’Alzheimer.

Tal sembla que no hi ha altres malalties que causen deteriorament dels processos cognitius. Lamentablement no és així i hi ha desenes de factors que provoquen deteriorament de la memòria i la conducta que no tenen relació amb Alzheimer.

En aquest article et vaig a presentar 4 malalties que arriben a confondre amb Alzheimer, però no, la seva causa no està en aquesta malaltia. 

 

DEPRESSIÓ

No són rars els casos en què la depressió en l’adult gran pot portar a pensar que la persona pateix demència.

Un episodi depressiu pot afectar la memòria, impedir una adequada concentració i disminuir el rendiment intel·lectual global.

A aquest quadre se li denomina pseudodemència i afortunadament pot ser revertit amb un tractament oportú de la depressió.

 

DEMÈNCIA FRONTOTEMPORAL

Una de les principals demències en la població menor de 65 anys, la demència frontemporal està causada per un procés patològic conegut com degeneració frontotemporal.

Encara que igual que l’Alzheimer afecta les funcions cognitives, es diferencia d’aquesta en què l’començament el dany a la memòria no és tan marcat, sinó que prevalen símptomes d’alteracions de la conducta i psiquiàtriques.

La persona amb demència frontotemporal pot mostrar-se desinhibida, impulsiva i experimentar canvis de personalitat tan marcats que no és estrany escoltar els familiars dir “és com si fos una altra persona”.

Una altra de les diferències claus ja l’hem esmentat indirectament: al contrari que l’Alzheimer, la demència frontotemporal sol manifestar abans dels 65 anys.

 

DEMÈNCIA AMB COSSOS DE LEVY

És una demència, igual que l’associada a l’Alzheimer, però en la demència amb cossos de Lewy es donen unes fluctuacions de l’estat mental tan marcades que en pocs dies una persona pot passar d’estar totalment confosa i angoixada a estar funcionant amb relativa normalitat.

Les al·lucinacions també són molt freqüents en les persones afectades per demència amb cossos de Lewy, fins i tot des de l’inici, i encara que en l’Alzheimer el malalt també pot al·lucinar, aquest símptoma és més comú en etapes moderades i avançades de la malaltia.

Finalment, una altra diferència important és que en la demència amb cossos de Lewy les alteracions de la marxa (per exemple, la rigidesa en caminar) solen aparèixer aviat, cosa que no passa en l’Alzheimer.

 

 

DEMÈNCIA VASCULAR

La demència vascular és un trastorn difícil de diagnosticar i de diferenciar l’Alzheimer (i en molts malalts conviuen els signes d’ambdues malalties).

De vegades és evident una connexió temporal entre una malaltia cerebrovascular que hagi experimentat la persona i el posterior desenvolupament de demència, però, no sempre és així.

Es planteja que la demència vascular té un començament més abrupte que l’Alzheimer, que sol presentar-se lentament.

En l’Alzheimer també és freqüent que el deteriorament passi de forma constant, mentre que en la demència vascular es planteja que el deteriorament es pot representar com una escala: períodes d’un deteriorament accelerat poden estar seguits per etapes d’aparent estancament.

El compromís de la memòria en la demència vascular pot ser que no sigui tan greu, però, les funcions executives solen estar afectades des del començament i al malalt li costa resoldre situacions quotidianes o no acaba les accions que s’inicia.

 

EL DIAGNÒSTIC DE DIFERENCIAL DE ALZHEIMERPOT COMPLICAR-SE EN CASOS ATÍPICS

Diferenciar entre Alzheimer i altres malalties que també afecten el funcionament cognitiu pot ser difícil en casos atípics; aquests en què els símptomes apareixen a edats primerenques o l’afectació de la memòria encara és lleu.

A això s’uneix el fet que moltes vegades coexisteix en el malalt patologia de més d’una malaltia que causa demència, per exemple, pot tenir canvis cerebrals propis de l’Alzheimer i de la demència amb cossos de Lewy, o d’Alzheimer i demència vascular.

El professional que atén el cas podrà auxiliar de proves de neuroimatge i bioquímiques per descartar algunes malalties i constatar la presència de “senyals” d’Alzheimer en el cervell.

No obstant això, la realitat és que en l’actualitat no existeixen proves diagnòstiques específiques i accessibles per a diverses de les malalties aquí descrites, per això moltes persones conviuen amb una malaltia a la qual li donen un nom equivocat o simplement no li han pogut posar nom.

 

 

Dunia Chappotin

www.infotiti.com