CINC ANYS DESPRÉS SEGUEIX SENSE POSAR-SE EN MARXA NI COMPTAR AMB PRESSUPOST
A Espanya conviuen prop d’1,2 milions de pacients amb alzhèimer, elevant-se la xifra fins als cinc milions en cas de sumar als familiars cuidadors. Un problema sociosanitari de primera magnitud per al qual el Ministeri de Sanitat va aprovar fa ja cinc anys el ‘Pla d’Alzhèimer i altres Demències 2019-2023′. No obstant, com denuncia la Confederació Espanyola d’Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres Demències (CEAFA), encara a dia d’avui no ha sigut posat en marxa ni dotat pressupostàriament, evidenciant la «falta de compromís» amb el col·lectiu.
Mariló Almagro, presidenta de la CEAFA, recorda que “l’alzhèimer és una malaltia el cost de la qual suposa un 3% del Producte Interior Brut (PIB). L’elaboració del Pla Nacional d’Alzhèimer 2019-2023′ sense la inversió adequada evidencia la falta de compromís amb els pacients i les seves famílies, així com el desconeixement de la seva realitat. Per això és urgent que hi hagi una Política d’Estat d’Alzhèimer adaptada als temps, que compti amb el finançament apropiat i es recolzi la seva implantació a cada comunitat autònoma”.
Font de marginació i pobresa
El progressiu avanç de l’alzhèimer, l’augment del nombre de persones afectades i la dependència que genera aquesta malaltia en l’entorn familiar i, sobretot, en els familiars cuidadors (comporta un cost econòmic mitjà de 31.000 euros anuals) fa imprescindible disposar d’un Pla que, de manera integral, abordi el problema per millorar la qualitat de vida dels afectats evitant les desigualtats existents en l’ accés a recursos i atencions en funció de la comunitat de residència.
És cert que el Pla Nacional ja recollia els objectius i mesures transversals per millorar el diagnòstic de la malaltia i l’atenció als pacients i als familiars encarregats de la seva cura, però totes aquestes accions, incideix CEAFA, «no han arribat a executar-se a causa de la falta de dotació pressupostària».
Per tot això, la Confederació segueix reclamant un Pla Nacional real i amb finançament suficient que doni resposta a les necessitats del col·lectiu. Més encara quan, alerta la seva presidenta, “aquesta xifra de 31.000 euros anuals evidencia l’emergència de noves borses de marginació i pobresa, tenint en compte que el salari mitjà se situa al voltant de 24.000 euros. Cal revisar, ordenar i racionalitzar els esforços i dirigir-los, de manera coordinada, a les persones afectades per la malaltia i les seves conseqüències”.
En aquest context, les associacions de pacients són un recurs sociosanitari privilegiat per abordar l’alzhèimer d’una manera integral. No en va, els familiars dels pacients són els millors coneixedors de les seves necessitats, raó per la qual la CEAFA va traslladar les aportacions del moviment associatiu de cara a l’elaboració del Pla Nacional. Però davant la falta d’acció per part de les administracions, les associacions han continuat elaborant els seus propis plans estratègics i operatius amb objectiu de continuar treballant per millorar la qualitat de vida dels pacients i el seu entorn.
Sense notícies del Pla Nacional d’Alzhèimer | Som Pacients (somospacientes.com)
