ca
Notícies

S’ensorra la principal hipòtesis sobre l’alzheimer?

La malaltia d’Alzheimer, que afecta al voltant de 59 milions de persones al món, és un os dur de rosegar. Científics i laboratoris estan darrere de les pistes per tractar-la i fins i tot aturar-la, però les coses no han sortit del tot bé. Una nova polèmica s’ha desfermat al voltant de les alternatives per mitigar o frenar la malaltia d’Alzheimer, en posar al descobert la possibilitat que moltes de les imatges utilitzades als principals estudis van ser manipulades.

L’Administració de Drogues i Aliments dels Estats Units, el juny del 2021, va atorgar l’aprovació accelerada d’aducanumab (Aduhelm, Biogen). Un anticòs dirigit contra l’amiloide β, per al tractament de pacients amb Alzheimer. La polèmica va guanyar terreny quan es va detectar que no hi havia evidències concloents, només parcials, que el fàrmac funcionés.

Aleshores el nom del neurocientífic Matthew Schrag de la Universitat de Vanderbilt (EUA), va cobrar notorietat. En criticar públicament la controvertida aprovació de la FDA del fàrmac anti-Aβ Aduhelm.

Mesos després, l’agost del 2021, Scharg va rebre la trucada d’un col·lega i un advocat que investigava un fàrmac experimental per a la malaltia d’Alzheimer anomenat Simufilam. El desenvolupador del fàrmac, Cassava Sciences, va afirmar que va millorar la cognició. En part en reparar una proteïna que pot bloquejar els dipòsits cerebrals enganxosos de la proteïna beta amiloide (Aβ), un segell distintiu de l’Alzheimer.

Els clients de l’advocat, dos neurocientífics, creien que algunes investigacions relacionades amb Simufilam podrien haver estat «fraudulentes». Segons una petició presentada més tard en nom seu davant la FDA. Des de llavors, l’espiral d’investigacions i denúncies no ha cessat. A l’interior s’han tocat noms de prestigiosos científics, recull la revista Science.

Polèmica complica sortides a la malaltia de l’Alzheimer
Després de llegir en fòrums especialitzats sobre altres possibles casos d’imatges fraudulentes en diversos estudis, Schrag va aguditzar les seves investigacions. Se’n va anar fins a l’any 2000 i es va ensopegar amb els estudis del reconegut científic Sylvain Lesné. Els seus treballs van ser difosos quan va publicar com a primer autor una investigació sobre unes molècules anomenades ‘beta amiloide estrella 56’, abreujada com a AB*56.

L’article va aparèixer a la revista Nature i és un dels més citats al seu camp en els últims 20 anys. Més de 2.000 treballs posteriors ho prenen com a referència, una mesura de l’impacte d’una investigació.

AB*56 és un oligòmer tòxic, un subtipus de la proteïna beta amiloide, que s’acumula en plaques a les neurones de les persones amb alzheimer. Aquest subtipus concret seria més soluble en els fluids corporals i, per tant, tindria més facilitat per afectar les cèl·lules.

Encara que es coneix des d’un principi que els pacients d’Alzheimer acumulen aquestes proteïnes al cervell, no estava clar si són una causa o una conseqüència de la malaltia. L’equip de Lesné havia aïllat AB*56 de ratolins modificats genèticament per produir grans quantitats de beta amiloide. I ho havia injectat en rates joves que ràpidament van mostrar un deteriorament de la memòria. Aquesta troballa era el fonament de la hipòtesi de la beta amiloide, segons la qual són aquestes proteïnes la causa de l’Alzheimer i no la seva conseqüència.

La hipòtesi amiloide és la base dels nous medicaments que han estat assajant-se contra la malaltia neurodegenerativa a la darrera dècada. És el cas de l’aducanumab, l’aprovació de la FDA del qual va venir seguida d’una forta polèmica ja que, malgrat destruir eficaçment les plaques, no hi havia proves concloents que millorés l’evolució de la malaltia de l’Alzheimer.

Investigació minuciosa i manipulació d’imatges
El neurocientífic Matthew Schrag va trobar centenars d?imatges alterades. Entre elles més de 70 als treballs de Lesné, de la Universitat de Minesota, per corroborar la impressió que AB*56 era la clau de la hipòtesi de la beta amiloide. El científic es va posar en contacte amb les revistes i les institucions que havien publicat o recolzat aquests treballs. L’Espanyol va ressenyar que diversos articles ja han estat retractats.

També va contactar amb la revista Science, que va sotmetre la investigació de Schrag a una verificació independent. Els experts es van mostrar d’acord amb el neuròleg: tot i que cap –inclòs Schrag– afirma que s’han manipulat les imatges conscientment per arribar a una conclusió específica, cosa que seria sinònim de frau. Però no dubten que la majoria han estat alterades.

Tot això no seria un problema si la hipòtesi de la beta amiloide hagués donat beneficis, però no ha estat així. No va passar ni un any des de l’aprovació d’aducanumab perquè Biogen, la companyia propietària del fàrmac, hagi decidit retirar-li el suport comercial.

I aquesta és només la punta de l’iceberg de la polèmica que envolta les investigacions sobre la malaltia d’Alzheimer. Pel camí han quedat nombrosos fàrmacs que es dirigien a la destrucció de les plaques d’amiloide però que no aconseguien beneficis clínics. Sobreviuen diversos medicaments que continuen assajant-se en milers de pacients.

Però la revista Science va dir que va trobar evidència que les imatges de l’article i les imatges d’altres estudis sobre Aβ*56 de Lesné havien estat manipulades. Amb el propòsit d’inflar el paper de la proteïna en la progressió cap a l’Alzheimer, segons experts com Donna Wilcock, degana adjunta de biomedicina de la Universitat de Kentucky que va revisar les imatges per a Science.

Mala ciència i interessos econòmics
Karl Herrup, professor de neurobiologia a l’Institut del Cervell de la Universitat de Pittsburgh que no va participar en la investigació, va dir que les troballes són «realment dolentes per a la ciència».

“No és vergonyós mai equivocar-se en la ciència”, va puntualitzar Herrup, que també treballa al Centre de Recerca de la Malaltia d’Alzheimer de l’escola. “Gran part de la millor ciència va ser realitzada per persones que es van equivocar i van provar primer si estaven equivocats. I després per què estaven equivocats. El que és completament tòxic per a la ciència és ser fraudulent”.

D’altra banda, el cap de Neurologia de l’Hospital Universitari 12 d’octubre de Madrid, David Pérez Mártinez, va opinar sobre el treball de Schrag a El Español. «No és només una càrrega de profunditat contra la teoria de la beta amiloide, (sinó que ) es barreja mala ciència. Manipulació d’estudis i interessos econòmics d’una empresa biotecnològica (Cassava) interessada a desenvolupar un fàrmac per generar una gran expectativa a la borsa»

Tot i això, Pérez Martínez no creu que la revelació impacti a curt termini en la investigació contra la malaltia d’Alzheimer i la polèmica desfermada. «En primer lloc», va indicar, «perquè encara hi ha assajos clínics en marxa basats en la teràpia antiamiloide i treballs finançats en aquesta àrea». Això suposa que, a mitjà termini, «la inversió es diversifiqui en altres hipòtesis i altres projectes».

Mariela León

Otra polémica envuelve la cura de la enfermedad de Alzhéimer (cambio16.com)