La malaltia d’Alzheimer és un problema mundial. Solament en Estats Units, més de 5 milions de persones tenen la malaltia i es realitza un nou diagnòstic cada 67 segons; aquests són números que representen tot just una fracció dels totals arreu del món. Entre els investigadors mèdics, la malaltia d’Alzheimer és una prioritat absoluta.
Els investigadors que treballen amb astronautes a l’Estació Espacial Internacional, o EEI, per la seva sigla en espanyol (International Space Station o ISS, per la seva sigla en anglès), estan embarcant-se en una missió destinada a descobrir l’origen de l’Alzheimer. Tot i que els detalls encara no estan clars, els investigadors creuen que la malaltia d’Alzheimer i altres malalties similars avancen quan certes proteïnes s’ajunten en el cervell i formen llargues fibres que s’acumulen i, finalment, escanyen a les neurones del cervell.
“S’assemblen al fang en el càrter, però en el cos humà”, explica Dan Woodard, del Centre Espacial Kennedy (Kennedy Space Center, en idioma anglès), de la NASA. “Les fibres no estan actives, així que caminaran per allí per sempre perquè el cos no té manera de desfer-se’n”.
Aquestes fibres triguen dècades a formar-se i acumular-; d’allí el vincle entre la malaltia d’Alzheimer i l’envelliment. En els laboratoris de la Terra, els investigadors han descobert com fer perquè les fibres de proteïnes s’acumulin més ràpidament; d’aquesta manera, poden estudiar el procés sense haver d’esperar tant de temps. A l’estació espacial, les fibres acumulades no col·lapsen sota el seu propi pes, el que fa que l’estació sigui un lloc encara millor per estudiar-les.
Una galleda de quatre polzades que contenia l’experiment, el qual va ser seleccionat en un concurs d’investigació sobre l’EEI per Space Florida and Nanoracks, i construït a l’Institut de Tecnologia de Florida (Florida Institute of Technology, en idioma anglès), es va enlairar cap a l’Estació Espacial Internacional a bord d’una missió d’abastiment anomenada SpaceX-5, el 10 de gener. L’experiment en si, anomenat SABOL (Self-Assembly in Biology and the Origin of Life: A Study into Alzheimer ‘s, en idioma anglès), serà completament automatitzat.
No es tracta de trobar una cura
No obstant això, les observacions que es van realitzar mitjançant aquest experiment, per si soles, no han de portar directament al descobriment d’una cura. El SABOL està orientat més cap a l’enteniment de la manera en la qual progressa la malaltia d’Alzheimer, i no cap a la creació d’un medicament que previngui la seva aparició. Tot i que aquest experiment és només el primer en el que segurament serà una sèrie d’investigacions, Woodard és optimista i espera que pugui ser una experiència d’aprenentatge extremadament valuosa.
“Tots volen una cura, però sense saber la veritable causa de la malaltia, bàsicament és com estar disparant enmig de la foscor. No comprenem el veritable mecanisme de la malaltia. Si tenim sort, descobrirem si les proteïnes s’ajunten en l’espai. Únicament sota la falta de gravetat es pot produir un ambient lliure de convecció; de manera que és possible veure si es formen pels seus propis mitjans. Esperem anar aprenent a partir d’això “.
Finalment, els projectes com el SABOL podrien portar al descobriment d’un mètode per desaccelerar la velocitat de creixement de les fibres nocives, obrint en conseqüència una finestra per trobar una cura. Els resultats de l’experiment es veuran després que les mostres tornin a la Terra i siguin examinades sota un microscopi de força atòmica. Woodard s’especula que la causa de la malaltia d’Alzheimer podria sorprendre si és decebedorament simple.
Així mateix, Woodard afirma: “Hi ha d’haver químics o processos que obstaculitzen o fomenten el creixement de les fibres de proteïnes. Potser sigui una cosa tan simple com la temperatura o la concentració de la sal del líquid del cervell “.
Estrany però cert: La clau per desentranyar la misteriosa causa de la malaltia d’Alzheimer potser no resideixi en els racons del cervell humà, sinó en l’expansió ingràvida de l’espai. Si la resposta finalment es troba, bé podria sorgir de la microgravetat de l’òrbita de la Terra.
Font: NASA