Una descripció de l’any 1999 del professor de la Universitat de New York Barry Reisberg és potser el millor intent fins al moment de descriure detalladament les manifestacions clíniques de la malaltia d’Alzheimer.
Avui us portem aquesta descripció, destacant els punts més importants que va descriure el professor Reisberg.
Fase 1: normal
A qualsevol edat les persones poden potencialment estar lliures de símptomes objectius o subjectius de deteriorament cognitiu i funcional. També lliures dels canvis d’humor i conductuals que s’associen a aquest deteriorament. Anomenem aquestes persones “mentalment sanes”, i estarien en l’etapa 1, o normal.
Fase 2: oblits benignes associats a l’edat.
La meitat o més de la població de persones majors de 65 anys experimenta queixes subjectives de dificultats cognitives i/o funcionals. Les persones grans amb aquests símptomes creuen que ja no poden recordar noms tan bé com ho feien 5 o 10 anys abans. Freqüentment, també tenen la convicció que ja no poden recordar on van col·locar les coses tan bé com abans. També és comú que experimentin subjectivament dificultats en la concentració i per trobar la paraula correcta quan es parla.
Diversos termes s’han suggerit per a aquesta condició, però oblits benignes associats a l’edat és probablement la terminologia més satisfactòria. Aquests símptomes que, per definició, no resulten notables per a les persones properes a qui les pateix, resulten generalment benignes. No obstant això, hi ha certa evidència recent que les persones amb aquests símptomes declinen a un ritme més gran que les persones d’edats similars i sanes, que estan lliures de queixes subjectives de problemes de memòria.
També et pot interessar llegir: Queixes de problemes de memòria poden indicar major risc de demència.
Fase 3: deteriorament cognitiu lleu (DCL)
La persona en aquesta etapa manifesta dèficits subtils, però que són notats per les persones properes a ell/a. Aquests dèficits poden manifestar-se de diverses maneres. Per exemple: la persona amb deteriorament cognitiu lleu (DCL) pot repetir preguntes una i altra vegada.
La capacitat de desenvolupar les funcions executives també es veu compromesa; és habitual que les persones que encara treballen experimentin un declivi en el rendiment. Per a aquells que han de desenvolupar noves habilitats en el treball, la incapacitat per això pot ser evident, per exemple, una persona amb DCL pot ser incapaç d’aprendre a utilitzar un nou programa d’ordinador.
En aquells que ja no treballen però participen activament en esdeveniments socials – com, per exemple, planificar sopars – poden manifestar declivis en la capacitat d’organitzar aquestes activitats. Altres persones amb DCL poden tenir dificultats per concentrar-se. Tots aquests dèficits acaben provocant en la persona una gran ansietat que resulta evident.
El pronòstic per a aquestes persones és variable. Una proporció important d’elles no es deteriorarà, fins i tot quan se’ls segueix al llarg de molts anys. No obstant això, en una majoria de les persones amb símptomes d’Alzheimer fase 3 es produirà un declivi evident i en un interval de 2 a 4 anys manifestaran clars símptomes inicials de demència.
A les persones que no realitzen tasques professionals o socials complexes, els símptomes inicials de l’Alzheimer poden no ser evidents als seus familiars o amics. Fins i tot quan els símptomes són evidents, el més comú és que la persona vagi al metge a meitat o al final d’aquesta fase. Com a conseqüència, tot i que la progressió cap a l’altra etapa de l’Alzheimer en els subjectes amb DCL passa de 2 a 4 anys, la veritable durada d’aquesta fase -quan és un precursor de la demència que després es fa evident- és probablement d’aproximadament 7 anys.
El maneig d’aquesta etapa inclou l’assessorament pel que fa a la conveniència de continuar en un paper ocupacional complex i demandant. De vegades, una “retirada estratègica” en forma de retir, pot alleujar l’estrès psicològic i reduir l’ansietat subjectiva.
Fase 4: Malaltia d’Alzheimer lleu
El diagnòstic de malaltia d’Alzheimer es pot fer amb considerable precisió en aquesta etapa. El dèficit funcional més comú en els pacients és la capacitat limitada per realitzar les activitats instrumentals (complexes) de la vida diària. Per exemple, es produeix un declivi de l’habilitat per manejar les finances, per preparar sopars a visitants, per a si mateix o per a la família, etc. És habitual que la parella del malalt hagi de supervisar les coses que fa. La durada mitjana d’aquesta etapa és de dos anys.
Els símptomes d’Alzheimer en aquesta etapa es fan evidents. La persona pot ser incapaç de recordar esdeveniments importants, com una festa recent o la visita d’un familiar fa poc temps. De la mateixa manera, es poden produir errors manifestos en recordar el dia de la setmana, el mes o estació de l’any. No obstant això, la persona en aquesta fase de la malaltia d’Alzheimer pot encara ser capaç de recordar la seva direcció, les condicions del clima a l’exterior o informacions actuals molt importants, com, per exemple, el nom del president de l’estat.
Malgrat el deteriorament cognitiu, les persones amb aquests símptomes d’Alzheimer poden encara sobreviure de manera independent en la comunitat, encara que manifesti dificultats per anar a comprar, preparar el menjar o demanar de menú en un restaurant (és clàssic l’exemple de passar-li la carta a la parella amb un “demana tu”).
L’estat afectiu predominant en aquesta etapa és el que s’anomena aplanament afectiu; el malalt sembla menys emocionalment sensible que abans. Aquesta manca de capacitat de resposta emocional està, probablement, íntimament relacionada amb la negació del seu dèficit, que és notable en aquesta fase.
Tot i que el pacient és conscient dels seus dèficits, aquesta presa de consciència de la disminució de la seva capacitat intel·lectual és molt dolorosa per a la majoria de les persones i, per tant, el mecanisme de defensa psicològic conegut com a negació – el pacient busca amagar el seu deteriorament , fins i tot de si mateix quan sigui possible- s’activa. En aquest context, l’aplanament afectiu es deu al fet que el pacient té por de revelar els seus dèficits. En conseqüència, el pacient es limita a participar en activitats com ara les converses.
En absència de complicacions mèdiques, el diagnòstic de malaltia d’Alzheimer es pot fer amb considerable certesa des del principi d’aquesta etapa.
També et pot interessar llegir: L’Alzheimer en imatges. Això és el que passa en el cervell dels malalts.
font: http://www.2ti.es , traducció al català: AFA Baix Llobregat, Àrea de Comunicació.
