La memòria va des recordar per tot just segons el resultat d’una suma a no oblidar mai el dia que et va succeir el millor de la teva vida.
Les facultats cognitives dels éssers humans són aquelles que li permeten conèixer la realitat i processar en diferents graus de complexitat la informació que prové d’ella.
Una d’aquestes facultats és la memòria, de la qual molt es parla per les seves implicacions en molts àmbits de la nostra vida, com l’aprenentatge.
Però segurament t’has adonat que algunes coses les retens a la teva memòria per poc temps, mentre altres t’acompanyen durant tota la vida. Això és així perquè hi ha diferents tipus de memòria.
La descripció més coneguda dels tipus de memòria correspon a l’anomenat model estructural, que va ser proposat per Atkinson i Shiffrin el 1968.
En el model estructural de la memòria es parla de l’existència de tres magatzems o estructures de memòria que són diferents entre si, però treballen d’una manera seqüencial i estructurada.
Aquestes estructures són la memòria sensorial, la memòria a curt termini i la memòria a llarg termini. En aquest model es va incloure posteriorment la conceptualització de memòria operativa o de treball (working memory) que el fa més complet.
TIPUS DE MEMÒRIA HUMANA.
Memòria sensorial
L’anomenada memòria sensorial emmagatzema informació que és captada pels sentits. Aquesta informació té un gran nivell d’exactitud, però es reté per molt poc temps.
En dependència del sentit del que provingui el record, estaríem parlant de memòria icònica (imatges visuals), ecoica (sons) o hàptica (estímuls tàctils).
Memòria a curt termini
La memòria a curt termini conté un petit cúmul d’informació de la que som conscients en el moment present. Té una durada de 30 a 45 segons, passats els quals cal repetir verbalment la informació perquè es mantingui activa.
Una cosa curiosa és que aquesta memòria opera d’una manera sonora, fins i tot quan es tracta de recordar imatges.
Memòria de treball
La noció de memòria de treball es va elaborar amb posterioritat a les primeres formulacions del model estructural de la memòria. És un tipus de memòria a curt termini, però amb les seves peculiaritats.
En parlar de memòria de treball no només parlem d’informació que es recupera i/o emmagatzema durant un curt període de temps, sinó d’informació que hem de retenir i manipular en aquest curt espai de temps per a la realització de diverses tasques, com per exemple, la resolució d’un problema matemàtic.
Memòria a llarg termini
Aquesta és la que persones en general identifiquen amb la paraula “memòria”, en el sentit més quotidià de la paraula. Emmagatzema grans quantitats d’informació i ho fa durant extensos períodes de temps.
Hi ha dos tipus de memòria a llarg termini. Aquestes són:
-Memoria explícita: correspon a la memòria d’informació que guardem i recuperem durant llargs períodes de temps, moltes vegades durant tota la vida. Al seu torn, dins de la memòria explícita es poden distingir dos tipus:
- Memoria episòdica: fa referència a la memòria autobiogràfica, és a dir, l’emmagatzematge i recuperació d’informació relacionada amb successos i situacions emmarcades en temps i lloc. Per exemple, el dia del teu casament o el bateig de la teva filla.
- Memoria semàntica: Què és un gos? Com es diu el president d’Espanya? Qui va escriure “100 anys de soledat”? Doncs aquest tipus d’informació, més abstracta, correspon a la memòria semàntica.
-Memoria implícita o procedimental: 10 anys sense muntar una bici i, quan ho tornes a fer, màgia! Ho fas tan bé com quan tenies 13 anys. Això agraeix-li a la memòria implícita, que emmagatzema i recupera informació d’una manera una mica conscient i automàtica.
PROBLEMES DE MEMÒRIA MÉS COMUNS.
A l’hora de parlar d’afectacions de la memòria és important tenir en compte que alguns problemes són secundaris a altres condicions, per exemple l’alcoholisme, la deficiència de vitamines, el tumors cerebrals o la les infeccions.
En aquest cas tractant les causes primàries poden ser revertits els problemes de memòria, almenys en la majoria dels casos.
Una altra qüestió serien les persones afectades per l’anomenat deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic, on l’afectació de la memòria no arriba a afectar el funcionament quotidià, però sí que genera queixes per part de la persona.
El deteriorament cognitiu lleu és més comú que aparegui en les persones adultes grans. En ells aquesta condició representa un risc elevat d’acabar desenvolupant malalties que cursen amb demència, com la malaltia d’Alzheimer.
Però en la majoria dels casos una mala memòria només serà el resultat de l’estrès, l’ansietat, la falta d’atenció o simplement que no s’ha entrenat prou.
Juan Carlos Ofarrill
FONT: infotiti.com // Traducció al català: X.R.
