ca

Transformar virus genèticament per investigar les causes de l’alzhèimer.

 

46 milions de persones pateixen Alzheimer a tot el món, l’equivalent a tota la població d’Espanya. Més d’un milió d’elles es troben al nostre país, tercer en el món amb major prevalença de demència segons la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA). Un dels majors problemes a què ens enfrontem és el desconeixement de les causes que provoquen la neurodegeneració i els mecanismes que indueixen a aquesta mort neuronal. Això fa que els medicaments utilitzats actualment tinguin poc o nul efecte.

Davant aquest desafiament, Ana María Sánchez Pérez, professora d’Anatomia i Embriologia humana al Departament de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló lidera un grup de recerca reconegut per l’aplicació de tècniques noves. El seu objectiu és identificar les causes i processos subjacents a les malalties degeneratives per millorar la vida neuronal i allargar-la. “Abans de plantejar un tractament hem d’entendre el còctel que tenim davant. Les estratègies en recerca són fonamentals per a distingir-nos d’altres grups de recerca i nosaltres vam voler aportar un enfocament innovador “, explica a El Confidencial.

La metodologia que utilitzen la converteix en una investigació pionera a Espanya, ja que transformen els virus per estudiar l’interior de les cèl·lules del cervell. “Estudiar l’interior de les neurones significa entendre com funcionen. L’interior d’una cèl·lula és una maquinària complexa i hi ha moltes peces petites que han de treballar juntes en harmonia. Si alguna d’elles es desenganxa, serà defectuosa i probablement acabarà morint “, apunta la científica. Que una cèl·lula mori no és un gran problema, el perill, adverteix, apareix quan moltes d’elles moren. “Es desencadena una malaltia neurodegenerativa quan moltes cèl·lules del cervell moren i es produeix un descens progressiu de les funcions d’aquest òrgan”.

Per accedir a l’interior de les neurones i estudiar-les servir partícules virals. “Els virus han evolucionat al llarg de la història per entrar a les cèl·lules i poden obtenir informació genètica del seu interior. De fet, és l’única cosa que fan, així que són molt bons en això “. La qüestió, com sabem, és que la informació genètica que contenen els virus és perjudicial. Així que aquest equip d’investigació s’encarrega de canviar la informació genètica patògena per una altra diferent. Per a això utilitzen la biotecnologia, que els permet manipular genèticament el virus. Han demostrat l’èxit d’aquesta tècnica i ara els queda “descobrir quina informació hem de donar-li a la cèl·lula per evitar que mori. Si ho aconseguim allargarem la vida de les neurones, celebra Sánchez Pérez.

La neuroinflamació -o inflamació del cervell- com a causa dels processos degeneratius és el seu punt de partida. “Hi ha un tipus d’inflamació que no és la típica i produeix tòxics. Quan et fas un tall i s’infla la pell, la inflamació et protegeix. És la defensa corporal davant d’una infecció. Arriba, actua i desapareix. La inflamació ha de ser un procés molt reduït en el temps. Si per algun motiu aquesta defensa segueix activa quan ja no hi ha infecció, ataca els que estan al voltant de manera crònica i silenciosa. Per això també s’estan utilitzant antiinflamatoris per tractar l’Alzheimer “. Busquen una farmacèutica per fer assaigs clínics en el futur.

Una de les principals línies d’investigació que tenen en marxa és la resistència a insulina al cervell que manifesten les persones amb Alzheimer. “Tothom coneix el paper de la insulina com a regulador de la glucosa però, més enllà del seu paper tradicional, a finals del segle XX es van descobrir receptors d’insulina al cervell. Sempre s’havia pensat que era independent d’aquesta hormona i tothom es va sorprendre “. La insulina al cervell no tenia res a veure amb la glucosa, sinó que era fonamental per a la plasticitat de les neurones, per a l’aprenentatge i la memòria. El grup de la Universitat Jaume I descriu les neurones com arbres, com més treballen més branques tenen. “Cada nova connexió necessita insulina. També hem descobert que està molt relacionada amb la depressió “.

 

LA IMPORTANCIA DE CUIDAR EL NOSTRE CERVELL

Amb una esperança de vida cada vegada més gran, l’Alzheimer s’ha convertit en un problema de grans dimensions. En aquest sentit, Ana María Sánchez Pérez recorda que si encara no hi ha un tractament eficaç és perquè “l’alarma s’ha generat relativament fa poc. En trobar la cura per altres malalties que afectaven la gent més jove, s’ha incrementat la preocupació per les malalties associades a l’edat “. En aquest canvi de prioritats han sorgit certes confusions. “En general, les malalties neurodegeneratives s’engloben sota el nom d’Alzheimer. Alzheimer és una paraula que tothom entén però la realitat és que hi ha molts altres tipus “. A més, és la principal causa de demència però no l’única.

La mort neuronal pot ser produïda per diferents causes. Un factor fonamental és l’edat però l’experta subratlla que “l’envelliment no necessàriament comporta una demència. Hi ha molts factors que convergeixen perquè les neurones degenerin i tinguem un cervell que comença a no funcionar “. El que ha passat ja no el podem canviar, per això, “hem de controlar tots els tòxics que acumulem al llarg de la vida”.

El sedentarisme, la manca d’exercici, una alimentació no saludable, l’estrès, les radiacions solars, les infeccions mal curades … La barrera que protegeix el cervell es fa menys permeable amb l’edat i, d’alguna manera, estem menys protegits. L’experta admet que “el sistema immune intenta protegir-nos però no ho aconsegueix. Al final, la investigació el que m’està dient és que ens cuidem des dels inicis, que cuidem el nostre cervell perquè tot el que fem en la nostra vida suma “. Per a ella, separar la neurologia, la psiquiatria i la psicologia no sempre té sentit. “És cert que són àrees de coneixement diferents però al final el cervell és el mateix òrgan i maltractar-no és bo”.

Si bé hi ha una predisposició genètica a certes malalties, els experts recomanen activitats preventives per millorar la qualitat de vida a llarg termini. L’alimentació i l’estrès són dos d’aquests grans reptes. Segons l’opinió de Sánchez Pérez, “l’organisme ha evolucionat cap a un gran estalvi d’energia. Abans havíem de caminar molt per aconseguir el menjar. Ja no cal i un excés calòric és tot el contrari al que necessita el nostre cos “. D’altra banda, suggereix, “l’estrès és bo perquè ens salva del perill. El problema és que ara les pors no sempre s’identifiquen i el cervell ha après a trobar perill on no n’hi ha. Quan hi ha un estrès no canalitzat hauríem de trobar una manera de controlar-perquè no sigui continu “.

Els nens aprenen tan ràpid perquè la plasticitat de les seves neurones és molt alta. Una cosa que amb el temps perdem i hem de entrenar amb responsabilitat. “El cervell és com un múscul, cal usar-lo per no perdre-ho. La investigadora assegura que l’exercici va a millorar sempre els processos degeneratius. “No tot ha de ser intel·lectual, l’important és l’ús. La il·lusió, la comunicació, fer plans amb altres persones, fugir d’activitats com la televisió que no estimulen l’activitat cerebral. El pensament negatiu a què ens exposem cada dia cada un de nosaltres és terrible i l’autoflagel·lació és molt negativa per a la nostra biologia “.

 

 Natalia Lázaro Prevost

Font:brands.elconfidencial.com