L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, ocasionada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. I aquesta destrucció, segons mostren nombroses investigacions, es produeix fonamentalment per l’acumulació al cervell de cabdells neurofibril·lars de proteïna tau i de plaques de proteïna beta-amiloide, altament tòxics per a les neurones. El resultat és que els afectats pateixen una disminució dels seus funcions cognitives. És el cas, molt especialment, de la memòria. I així mateix, i ja des de les primeres fases de la malaltia, de l’orientació espacial, el que provoca que un gran nombre de pacients vaguin sense un rumb fix, incapaços de trobar el seu destí. I ara, investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Columbia a Nova York (EUA) han trobat la raó per la qual es produeix aquesta pèrdua d’orientació.
Concretament, l’estudi, dut a terme amb models animals -ratolins- i publicat a la revista «Neuron», mostra que la desorientació espacial associada a la malaltia d’Alzheimer està causada per l’acumulació de proteïna tau en les neurones del ‘sistema de navegació ‘del cervell. Un descobriment que no només obre la porta al disseny de nous test per al diagnòstic precoç de la malaltia, sinó que identifica una nova diana terapèutica per al tractament d’aquest símptoma tan comú com preocupant.
Com explica Karen E. Duff, codirectora de la investigació, «fins al moment, ningú havia estat capaç de mostrar com la proteïna tau podia comportar problemes en la capacitat d’orientació».
Mapejat cognitiu
S’estima que al voltant d’un 60% dels pacients amb Alzheimer pateixen una pèrdua de la seva orientació espacial i, per tant, es veuen abocats a vagar sense un rumb fix. Un símptoma associat a la malaltia que, segons les sospites dels autors del nou treball, s’origina en l’escorça entorrinal, regió del cervell que juga un paper clau en la memòria i l’orientació i que es troba entre les primeres afectades per l’acumulació de cabdells neurofibril·lars de proteïna tau.
Així, els investigadors van centrar el seu estudi en les ‘cèl·lules de xarxa excitables’, tipus de neurones de l’escorça entorrinal que s’activen en resposta al moviment espacial i creen una ‘reixeta’ que actua com a mapa de l’entorn en què es troba la persona -de fet, aquestes cèl·lules de xarxa també es denominen ‘cèl·lules rejilla’-. I per a això, van utilitzar models animals -ratolins- d’edat avançada i manipulats genèticament per expressar grans quantitats de proteïna tau en l’escorça entorrinal als quals es va ‘animar’ a moure en un espai controlat.
L’anàlisi electrofisiològic de les cèl·lules de xarxa mostrar que, comparats enfront dels seus homònims sans, els ratolins alterats genèticament tenien grans problemes d’orientació, el que suggereix que la proteïna tau altera la funció de les cèl·lules reixeta i contribueix als dèficits en l’aprenentatge espacial i la memòria.
Finalment, els autors van analitzar els cervells dels ratolins i van observar que les cèl·lules excitables, però no així les inhibidores, es trobaven danyades. És a dir, els cúmuls de proteïna tau comprometen l’activació de les cèl·lules de xarxa.
Com indica Eric Kandle, coautor de la investigació, «el nostre treball mostra clarament que la patologia per la proteïna tau, que s’inicia en l’escorça entorrinal, pot provocar deficiències en l’activació de les cèl·lules reixeta i, per tant, el deteriorament de la cognició espacial que veiem en els pacients humans amb Alzheimer ».
Restaurar el GPS cerebral
En definitiva, sembla que els cabdells neurofibril·lars de proteïna tau destrueixen les cèl·lules reixeta excitables però no així les inhibitòries, creant així un desequilibri en l’escorça entorrinal que provoca la desorientació espacial característica de la malaltia. Així, la clau per revertir-la potser podria trobar-se en la restauració d’aquest equilibri, ja sigui a través de l’estimulació transcraneana, l’estimulació cerebral profunda o les teràpies lumíniques.
Com apunta Gustavo A. Rodríguez, «encara tenim molt per aprendre sobre les cèl·lules de xarxa i com es veuen afectades per la malaltia d’Alzheimer. Desconeixem quin percentatge de cèl·lules reixeta sanes és necessari per a una orientació adequada o si aquest sistema pot ser recuperat un cop s’ha vist compromès ».
Sigui com sigui, conclou Karen Duff, «mentre tant, els nostres troballes suggereixen que podria ser possible desenvolupar test cognitius basats en l’orientació per al diagnòstic de l’Alzheimer en les seves fases inicials. I si som capaços de detectar la malaltia d’una manera més precoç, llavors podrem administrar abans dels tractaments, quan tenen un major impacte sobre els pacients »
Fuente: M. LÓPEZ – @abc_salud Madrid
