L’alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que, segons han suggerit infinitat d’estudis, s’origina per l’acumulació al cervell de plaques de proteïna beta-amiloide, altament tòxiques per a les neurones. No obstant això, les proves d’imatge cerebrals han revelat que un gran nombre de persones els cervells porten una gran quantitat d’aquestes plaques no acaben patint Alzheimer. Per tant, sembla que l’origen de la malaltia no pot explicar-se per la presència de plaques de beta-amiloide. Hi ha d’haver alguna cosa més. I segons altres moltes investigacions, aquest ‘alguna cosa més’ seria la proteïna tau. I ara, investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Baylor a Houston (EUA) han confirmat que, efectivament, la proteïna tau es troba darrere de l’aparició de l’Alzheimer i, el que és més important, han descobert el perquè.
Concretament, l’estudi, publicat a la revista «Cell Reports», mostra que la proteïna tau altera l’activitat d’unes seqüències de l’ADN cel·lular denominades ‘transposons’, el que provoca una inestabilitat genòmica en les neurones i, en darrer terme, la degeneració i mort neuronal.
Com explica Joshua Shulman, director de la investigació, «la inestabilitat genòmica fa referència a una major tendència a presentar alteracions en el material genètic, o el que és el mateix, en l’ADN, cas de les mutacions. El resultat és que el genoma no és òptim. De fet, ja se sap que la inestabilitat genòmica suposa un dels principals desencadenants de malalties com el càncer. Així, en el nostre treball hem analitzat la possible connexió causal entre l’acumulació de proteïna tau en les neurones i la conseqüent inestabilitat genòmica en la malaltia d’Alzheimer ».
Copiar i enganxar
La sospita d’una relació entre la presència de proteïna tau -generalment formant cabdells neurofibrilares- a les neurones cerebrals i la malaltia d’Alzheimer no és, ni de bon tros, nova. No en va, infinitat d’estudis han constatat que l’acumulació d’aquesta proteïna s’associa a una degeneració i mort neuronal i, per tant, al desenvolupament de l’Alzheimer. No obstant això, el que no se sap és la raó per la qual la proteïna tau causa la mort de les neurones.
En aquest context, els treballs duts a terme amb teixits cerebrals de pacients afectats per malalties neurodegeneratives diferents de l’Alzheimer han suggerit que les neurones no només presenten una inestabilitat genòmica, sinó també l’activació de transposons -o ‘elements genètics transponibles’- en el seu ADN .
Com refereix Joshua Shulman, «els transposons són petites seqüències de DNA que no semblen contribuir a la producció de proteïnes. La veritat és que es comporten com a virus: poden fer còpies de si mateixos que seran inserides en el genoma, el que provocarà l’aparició de mutacions que desencadenaran una malaltia. I si bé la majoria de transposons són disfuncionals o romanen ‘adormits’, alguns poden activar-se en el cervell humà en l’edat avançada o en la malaltia. Així que el que vam fer va ser mirar si en l’Alzheimer hi havia alguna associació entre l’acumulació de proteïna tau i l’activació de transposons ».
En l’estudi, els autors van quantificar els nivells de proteïna tau en els cervells de més de 600 persones mortes que havien estat sotmeses a diferents proves d’imatge cerebral durant les últimes dècades de les seves vides. I així mateix, també van avaluar els perfils d’expressió genètica de les neurones cerebrals a fi d’identificar ‘senyals’ que delatessin l’activació de transposons en el seu genoma.
Els resultats van mostrar una forta correlació entre els nivells de proteïna tau en les neurones i la presència de transposons actius. Una troballa que s’afegeix a les evidències prèvies que ja havien suggerit que la proteïna tau pot alterar l’arquitectura compacta del genoma i, per tant, pot promoure l’activació de transposons -que romanen inactius en el cas que l’ADN es mantingui ‘compacte’ .
Com indica el director de la investigació, «el fet que els agregats de proteïna tau pugui alterar l’arquitectura del genoma podria ser un dels mecanismes pels quals els transposons es troben activats en l’alzhèimer».
Genomes ‘infectats’
No obstant això, els resultats només mostren una associació entre la proteïna tau i l’activació de transposons. És a dir, no demostren que la proteïna tau sigui la causant directa de l’activació d’aquests ‘elements transposables’. Així que el que van fer els autors va ser recórrer a un model animal -moscas de la fruita- de malaltia d’Alzheimer per veure si era realment així. ¿I què va passar? Doncs que després ‘omplir’ el cervell dels animals de proteïna tau, van veure que els transposons van començar a copiar i ‘infectar’ l’ADN de les neurones.
En definitiva, es pot concloure que els agregats -això és, els cabdells neurofibrilares- de proteïna tau alteren l’estructura compacta del genoma de les neurones, el que desencadena l’activació dels transposons i, en darrer terme, la degeneració i mort neuronal.
Com conclou Joshua Shulman, «creiem que el nostre estudi ofereix una visió innovadora i potencialment rellevant per comprendre els mecanismes de la malaltia d’Alzheimer».
A. Otero
@abc_salud
