L’alzhèimer és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, causada per una destrucció progressiva de les neurones cerebrals. Una malaltia que es correspon amb el tipus més comú de demència -suposa el 60-70% de tots els casos de demència, amb un total aproximat de 30 milions d’afectats a tot el planeta i més de 800.000 espanyols- i que sembla estar causada per l’acumulació al cervell de plaques de proteïna beta-amiloide, molt tòxiques per a les neurones. Llavors, pot suposar-se que l’eliminació d’aquestes plaques podria frenar la progressió, i fins i tot revertir, l’Alzheimer? Doncs en teoria, és possible, si. El problema és que encara no s’ha trobat la manera de fer-ho d’una manera eficaç i, sobretot, segura. O així ha estat fins ara. I és que investigadors de l’Institut de Recerca Learner de la Clínica Cleveland a Cleveland (EUA) han aconseguit revertir la formació de plaques de beta-amiloide en el cervell de ratolins, fet que ha possibilitat una millora molt significativa de les capacitats cognitives dels animals.
Com explica Riqiang Yan, director d’aquesta investigació publicada a la revista «Journal of Experimental Medicine», «fins on nosaltres sabem, és la primera vegada que s’aconsegueix una reversió tan significativa de la deposició de beta-amiloide en qualsevol estudi dut a terme amb models animals d’alzhèimer. El nostre treball ofereix evidències genètiques que la deposició de plaques pot ser completament revertida després d’una deleció (Mutació genètica que consisteix en la pèrdua d’un o més nucleòtids de la seqüència de l’ADN, NdelT) incrementada i seqüencial de l’enzim BACE1 en adults ».
Tallar el problema d’arrel
La proteïna beta-amiloide compleix nombroses funcions fonamentals en l’organisme. El problema és que quan adquireixen una estructura errònia, aquestes proteïnes s’adhereixen entre si formant fibres que, al seu torn, s’agregaran en oligòmers i plaques de beta-amiloide, altament tòxiques per a les neurones. De fet, són nombrosíssims els estudis que suggereixen que aquestes plaques són responsables de la mort de les cèl·lules cerebrals que desencadenen la malaltia d’Alzheimer.
Però, no hi ha res que es pugui fer per evitar la formació d’aquestes plaques? Doncs si. Per exemple, es pot tallar el problema d’arrel i evitar que es produeixi proteïna beta-amiloide. Així, i atès que no hi ha proteïna, no es pot afegir formant plaques neurotòxiques. I per això, ‘només’ cal inhibir un enzim anomenat ‘BACE1’, responsable de dividir la proteïna precursora amiloide (APP) per donar lloc a la proteïna beta-amiloide. Tal és així que ja s’han desenvolupat fàrmacs inhibidors d’aquesta BACE1 per guarir, d’una vegada per totes, la malaltia d’Alzheimer. Però hi ha un problema. L’activitat beta-secretasa de la BACE1 no es limita a l’APP, sinó que també catalitza la formació d’altres proteïnes que juguen un paper essencial en l’organisme. En conseqüència, els fàrmacs inhibidors de BACE1 provoquen uns efectes secundaris molt greus -i alguns potencialment letals.
La deposició de plaques de beta-amiloide pot ser completament revertida després d’una deleció seqüencial de l’enzim BACE1 en adults
En l’estudi, els autors van utilitzar un model animal -ratolins- que van manipular genèticament perquè no pogués expressar l’enzim BACE1. El resultat és que els animals van presentar uns trastorns del neurodesenvolupament molt greus. Tal és així que els investigadors van buscar la manera de ‘crear’ uns ratolins que, en comptes de no tenir BACE1, fossin perdent progressivament l’enzim després d’arribar a l’edat adulta. Dit i fet. I el que van fer amb aquests animals va ser aparellar amb altres ratolins genèticament manipulats per desenvolupar plaques de beta-amiloide i patir Alzheimer ja a l’edat de 75 dies. Així, només es tractava de veure si els seus descendents acaben patint o no la malaltia.
Els resultats van mostrar que la segona generació de ratolins també mostrava una elevada quantitat de plaques de beta-amiloide a l’edat de 75 dies i, per tant, patia la malaltia d’Alzheimer. Tot això malgrat que els seus nivells de BACE1 a aquesta edat eren la meitat del normal. Però els resultats no van acabar aquí. Segons els ratolins van continuar envellint i perdent l’enzim, les plaques de beta-amiloide van començar a desaparèixer, fins al punt que assolida l’edat de 10 mesos els seus cervells estaven completament lliures de plaques.
I aquesta eliminació de les plaques, va tenir algun efecte en uns animals que, recordem, ja havien desenvolupat l’Alzheimer? Doncs si. La pèrdua de BACE1 també va revertir altres característiques de la malaltia com l’activació de les cèl·lules de la microglia i la formació de processos neuronals anòmals. I així mateix, va millorar, i molt, la capacitat d’aprenentatge i memorització dels animals -fins i tot amb Alzheimer-. No obstant això, les sinapsis neuronals no es van veure completament restaurades, el que suggereix que més enllà de possibilitar la formació de plaques de beta-amiloide, BACE1 és important per a una activitat sinàptica normal.
Adéu a les plaques
En definitiva, l’estudi mostra una forma d’eliminar les plaques de beta-amiloide per, així, revertir l’Alzheimer. Uns troballes que, en opinió dels seus autors, obren la porta al desenvolupament de fàrmacs inhibidors d’aquest enzim per a un tractament eficaç de la malaltia en humans.
Com conclou Riqiang Yan, «els nostres resultats mostren que els inhibidors de BACE1 tenen el potencial per tractar l’Alzheimer en pacients sense efectes secundaris indesitjats. Els futurs estudis hauran de buscar estratègies per minimitzar els danys sinàptics derivats de la inhibició de BACE1 amb objectiu d’aconseguir els màxims beneficis per als pacients amb Alzheimer ».
Font:www.abc.es // Traducció al català: X. R.
