Els dofins, vuit, vivien en llibertat i van acabar encallats en costes espanyoles, on van morir. L’anàlisi del cervell va mostrar la presència de plaques amiloides, el signe clàssic de la malaltia d’Alzheimer en els humans.
Però això és el final de la investigació, el resultat de la recerca d’evidències per a una teoria que planteja que la diabetis i l’Alzheimer són el resultat de viure més enllà de la nostra vida reproductiva, un privilegi que els humans compartim amb altres pocs animals , entre ells dofins i orques.
Els resultats de l’estudi van ser publicats recentment a la revista Alzheimer ‘s and Dementia.
QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE DOFINS, SIGNES DE ALZHEIMER I LA LONGEVITAT HUMANA?
Els investigadors parteixen de la hipòtesi que les alteracions en el procés de síntesi i metabolització de la insulina ens permet viure més enllà de la nostra vida reproductiva, però també ens predisposen a patir Alzheimer i diabetis.
Com a exemple citen que la restricció calòrica extrema, que altera la cascada de senyalització de la insulina, perllonga la vida en animals d’experimentació. Segons explica un dels autors de l’estudi, el professor de la Universitat d’Oxford Simon Lovestone: “Creiem que en els humans, la senyalització de la insulina ha evolucionat per funcionar d’una manera similar a la produïda artificialment al donar-li a un ratolí molt poques calories”.
I afegeix: “Això té l’efecte de perllongar l’esperança de vida més enllà dels anys fèrtils, però també ens deixa exposats a la diabetis i la malaltia d’Alzheimer”
Lovestone explica que diversos investigacions mostren que la diabetis està vinculada a la malaltia d’Alzheimer, estant les persones diabètiques en més risc de desenvolupar la malaltia.
Partint d’aquestes idees, Lovestone i un grup de científics hipotetizó que en altres animals no humans que viuen més enllà de la seva vida reproductiva, també podien aparèixer signes d’Alzheimer.
I és en aquest punt on entren a escena els dofins de les costes espanyoles. Que sí tenien els senyals de la malaltia en el cervell, el que no vol dir que en realitat acabin desenvolupant els símptomes del mal. Moltes persones sense Alzheimer tenen aquestes acumulacions tòxiques de proteïnes sense desenvolupar problemes cognitius.
El professor Lovestone considera que crear ratolins models de Alzheimer amb alteracions en la senyalització de la insulina donaria un animal d’experimentació molt més proper a la realitat.
Les seves hipòtesis de moment queden aquí, com a hipòtesi. La presència de beta amiloide en els dofins és una curiositat que ja es veurà que utilitat pot tenir per a dofins i humans.
També et pot interessar llegir: http://www.afabaix.org/ca/content/la-troballa-dalzheimer-en-20-ximpanzes-obre-noves-portes-combatre-la-malaltia
Font: www.infotiti.com
