La troballa implica que tractaments preexistents per a malalties neurodegeneratives es podrien estudiar per combatre les seqüeles del coronavirus.
El COVID-19, a més d’afectar el sistema respiratori, pot provocar una sèrie de símptomes neurològics de moderats a greus notificats fins al 30% dels pacients, que poden persistir fins a 6 mesos després de la infecció.
La boira mental s’ha convertit en un dels símptomes més debilitants del COVID perllongat, que afecta milers de persones a tot el món, cosa que impedeix la seva capacitat per treballar i funcionar a la vida diària.
Ara, un grup de científics australians creu que estan més a prop de revelar el misteri darrere de la condició neurològica persistent que pot desencadenar pèrdua de memòria, confusió, marejos i mals de cap, i fer que les persones tractin de recordar paraules dús quotidià.
Les conclusions del seu estudi, publicats recentment a Nature Communications, van suggerir diferents paral·lelismes entre els efectes de COVID-19 al cervell i les primeres etapes de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson.
Els investigadors, dirigits per l’especialista Nick Reynolds de l’Institut de Ciències Moleculars de la Universitat La Trobe de Melbourne, van utilitzar algoritmes informàtics per identificar petits fragments de proteïnes (anomenats pèptids) al SARS-CoV-2. L’equip va poder estudiar aquests pèptids al laboratori, observant que havien format grups, reflectint les plaques amiloides que es troben al cervell en les primeres etapes de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i la demència.
“El que vam veure és que van formar grups d’amiloides molt similars, que són bàsicament assemblatges ordenats de proteïnes que s’uneixen i es consideren característiques moleculars de les primeres etapes de la malaltia neurodegenerativa –va confirmar Reynolds–. Aquestes plaques amiloides són molt tòxiques per a les cèl·lules cerebrals i plantegem la hipòtesi que els agregats de proteïnes SARS-CoV-2 poden desencadenar símptomes neurològics a COVID-19 que molts de nosaltres anomenem boira mental”.
Si això es confirma en estudis futurs, Reynolds va estimar que els medicaments desenvolupats per combatre l’Alzheimer i el Parkinson podrien reutilitzar-se per revolucionar el tractament dels símptomes neurològics debilitants del COVID-19 perllongat.
“Si aquests grups d’amiloides estan causant boira mental, aleshores comptem amb 30 anys de desenvolupament de fàrmacs en malalties neurodegeneratives, que es poden tornar a analitzar en el context de COVID-19 –va advertir Reynolds–. Els medicaments que no tenien prou eficàcia per actuar contra malalties molt greus i irreversibles com l’Alzheimer podrien tenir un èxit molt més gran amb els símptomes del tipus de boira mental”.
Aquest primer estudi australià en aquesta àrea forma part d’un cos de recerca emergent que suggereix que hi ha similituds en els mecanismes dels canvis cognitius posteriors al coronavirus i altres afeccions cerebrals estudiades durant molt de temps, com l’Alzheimer, el Parkinson i la demència.
A principis d’aquest any, com va avançar Infobae, un estudi va trobar que el COVID-19 pot causar una pèrdua més gran de matèria grisa i dany tissular en el cervell del que passa naturalment en persones que no han estat infectades amb el coronavirus.
L’estudi, publicat a la revista científica NatureSe, va examinar els cervells de més de 400 persones de 51 a 81 anys i va trobar contracció i dany tissular principalment en àrees relacionades amb el sentit de l’olfacte, però també en les involucrades en altres funcions cerebrals , van dir els investigadors en el seu document.
Tot i això, els experts en neurologia van advertir que les implicacions dels canvis no estaven clares i no suggerien necessàriament que les persones poguessin tenir danys duradors o que els canvis poguessin afectar profundament el pensament, la memòria o altres funcions.
La creixent evidència suggereix que el coronavirus causa confusió mental i altres símptomes neurològics a través de múltiples mecanismes. Però estudiar el cervell pot plantejar desafiaments ètics. “No faràs mai, per exemple, una biòpsia al cervell d’algú perquè té mal de cap -suggereix Reynolds-. Les capacitats d’escaneig cerebral, com ara les tomografies per emissió de positrons (PET) i les ressonàncies magnètiques (MRI), estan millorant tot el temps, però encara és molt difícil obtenir imatges d’aquests grups molt petits de proteïnes”.
Per a l’equip liderat per Reynolds, la investigació sobre la boira cerebral induïda pel coronavirus es troba a les “seves primeres etapes”. Té l’esperança que els descobriments de laboratori es puguin explorar més a fons examinant humans amb COVID perllongat i teixit cerebral post-mortem en col·laboració amb investigadors mèdics. “Estem molt interessats a publicar les nostres troballes perquè més investigadors mèdics puguin provar la nostra hipòtesi”, va concloure Reynolds.
Encontraron vínculos entre la niebla mental post COVID y la enfermedad de Alzheimer – Infobae
