ca

Un 67% de malalts d’Alzheimer empitjora a nivell cognitiu i / o funcional després de superar el COVID-19

 

El distanciament social, la reducció de les visites a les residències, la interrupció d’exercici físic i activitats estimulants, són efectes col·laterals derivats de la COVID-19 que han incidit especialment en les persones que pateixen deteriorament cognitiu.

De fet, això ha provocat que “fins a un 67% dels malalts d’Alzheimer hagin empitjorat a nivell cognitiu i / o funcional als 4 mesos d’haver superat el COVID-19”, indica la doctora Maria Pilar Peláez González, metge a la residència Ballesol Salvador Allende de Saragossa.

La desorientació, la confusió, l’exacerbació dels trastorns de conducta i els símptomes psiquiàtrics, apareixen o es exacerben com a resultat d’aquests canvis. En concret, “el distanciament social està augmentant la desorientació i confusió en les persones que pateixen Alzheimer”, assenyala la doctora Peláez. Diferents estudis indiquen que un 36% de les persones que han sobreviscut a l’virus desenvolupen problemes neurològics amb posterioritat. I “les persones que superen la COVID-19 tenen més risc de desenvolupar malalties com l’Alzheimer”, adverteix aquesta experta, el que contribueix a aguditzar la «epidèmia silenciosa» de la demència en una població cada vegada més envellida, sent la malaltia de Alzheimer, la qual acapara entre un 60% i un 70% dels casos.

En l’àmbit residencial i en el moment actual, “aquest tipus de pacients, tenen menys possibilitats de beneficiar-se d’un ingrés hospitalari, ja que aquest ingrés ha riscos associats: confusió, desorientació … Els pot resultar difícil entendre per què es troben en un lloc desconegut; l’absència de visites dels seus familiars i la dificultat per comunicar-se o per seguir les instruccions i mesures de seguretat poden agreujar els símptomes de la demència “. Per tot això, la Dr. González, recalca que “és molt important a l’hora de decidir un trasllat a l’hospital, valorar si el benefici va a compensar l’angoixa que pugui generar l’aïllament”.

La metge a la residència Ballesol Salvador Allende, assenyala que l’alta prevalença de persones amb especial vulnerabilitat, com les que pateixen demències, sobretot si és en fases avançades en residències, condueixen a una sèrie de complicacions:

  • Dificultat per respectar les mesures de prevenció de la infecció i d’aïllament.
  • Major tendència a patir complicacions derivades de la COVID-19, sobretot trastorns de conducta, que és alhora factor de risc de conseqüències negatives per a la salut; d’altra banda, les mesures de prevenció i tractament més eficaços solen ser la reorientació, l’acompanyament i l’estimulació de l’activitat física, accions que es veuen alterades el confinament i aïllament durant la pandèmia.
  • Necessitat d’ajuda en activitats de la vida diària, estímuls per a alimentació, hidratació, higiene.
  • Augment de el risc de caigudes.
  • Difícil adaptació als canvis de l’entorn.

Això vol dir que per a totes aquestes persones són necessaris uns plans i recomanacions específiques. La personalització de l’atenció a aquestes persones ha d’anar dirigida a pal·liar la seva soledat i el seu aïllament social en la mesura del possible, sent recomanable:

  • Mantenir els residents en contacte amb els seus éssers estimats mitjançant videotrucades o altres mitjans (en espais oberts o amb mampares de separació i adoptant les necessàries mesures higièniques).
  • Informar amb freqüència als familiars i cuidadors sobre l’estat de salut i psicològic dels residents.
  • Estimular la mobilitat dels residents, mitjançant la realització de passejos o gimnàstica en grups controlats i a l’aire lliure.
  • Fomentar la seva orientació a la realitat amb tallers d’estimulació, sempre en grups petits i mantenint les mesures de distanciament.
  • Procurar una alimentació equilibrada.
  • Plantejar flexibilitat en l’aïllament en situacions de malaltia avançada o final de la vida, sempre amb mesures de prevenció de la infecció per als visitants.

A la vista de tot l’anterior, la doctora Maria Pilar Peláez estima fonamental, “realitzar revisions periòdiques de memòria amb la finalitat d’aconseguir una detecció precoç de la Malaltia d’Alzheimer”, quan encara es pot intervenir en la progressió d’aquesta malaltia neurodegenerativa a curt i mig termini.

 

Un 67% de enfermos de Alzheimer empeora a nivel cognitivo y/o funcional tras superar el COVID-19